Pas endavant cap a una jardineria més sostenible

No hi ha dubte que a les ciutats no s’aprecia tant el pas de les estacions com al camp. De fet, a les grans ciutats a vegades és difícil trobar elements que ens indiquin a quina estació de l’any ens trobem. Això passa especialment en grans urbs, com és el cas de Barcelona. O més aviat passava; a partir d’ara, de manera progressiva, la vegetació de Barcelona l’anirem trobant cada vegada més en el seu estat natural.

Els barcelonins, així com els nombrosos visitants de la ciutat, confirmaran, veient la vegetació, que a l’hivern pràcticament no n’hi ha, que a la primavera hi ha una explosió de verd i d’altres colors, que ofereixen una gran varietat de flors, a l’estiu s’assequen les herbes (arriben els tons grocs) i a la tardor tornen a brotar algunes espècies, sobretot si les temperatures no baixen massa.

“A partir d’ara es desherbarà molt menys que no pas es feia abans; s’evitaran les podes excessives i l’ús d’espècies no adaptades al medi; en els escocells dels arbres s’hi deixarà que creixin les herbes espontàniament, sense que això comporti, però, deixadesa o brutícia. I, quan convingui, s’eliminaran les herbes de manera manual o amb la utilització de maquinària específica. Hi ha un canvi de paradigma; l’herba s’ha de veure com una cosa bona”, assenyala Izaskun Martí, directora d’Espais Verds i Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona. “Estem estudiant en quins espais es poden deixar créixer les herbes, en quins espais serà retirada de forma manual o mecànica i en quins espais s’aplicaran mètodes alternatius de desherbatge (com ara el vapor d’aigua)”, explica Izaskun Martí.

Una de les principals mesures que s’estan duent a terme perquè la jardineria de la ciutat sigui clarament ecològica és la prohibició de l’ús d’herbicides químics, una mesura que ja es du a terme amb èxit en altres ciutats europees, com és el cas de Lió i Nantes, i també a Catalunya, amb exemples en municipis com Vilanova i la Geltrú, Tarragona i Badalona.

A Barcelona, des de fa uns anys, l’ús de productes fitosanitaris s’ha anat reduint progressivament. En compensació, la prevenció de plagues i malures s’ha fet amb millores en el reg, adobatge, infiltració d’aigua… Aquestes mesures continuen realitzant-se perquè aquest 2017 s’ha deixat d’utilitzar definitivament el glifosat, herbicida organofosforat que l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (ARC), adscrita a l’OMS (Organització Mundial de la Salut), va incloure en la llista de substàncies probablement carcinògenes per als humans.

Al llarg del 2016 es va fer una prova pilot en 10 barris de la ciutat de Barcelona on va deixar-se d’utilitzar el glifosat. “El resultat de les proves no és gaire significatiu -un any és poc temps per treure conclusions- però sí que vam poder veure algunes coses que ja esperàvem. Per exemple, en barris molt densos i amb terres molt compactats com la Vila de Gràcia no va sortir pràcticament ni una herba en tot l’any. En canvi, en barris propers a zones de natura (Montjuïc i Collserola) hi van créixer més herbes, com també va passar al Poblenou, en aquest cas perquè hi ha solars amb herbes espontànies a prop i les llavors de les herbes es desplaçaven per l’aire”, remarca Izaskun Martí.

L’ESCORÇA DE PI, IDEAL PER ALS ESCOCELLS

L’escorça de pi és una bona solució per cobrir els escocells i evitar que hi creixin males herbes. Per aquest motiu se’n preveu augmentar l’ús. Aquest encoixinat té un resultat molt positiu per a l’arbre: en descompondre’s s’incorpora matèria orgànica al sòl. Té l’inconvenient, però, que de tant en tant s’ha de reomplir perquè no està enganxat. D’altra banda, cal destacar que en les noves urbanitzacions de carrers que incloguin plantació d’arbres, es preveu que es plantin vivaces i gramínies als escocells.

CANVI DE PARADIGMA QUE AFAVOREIX EL MEDI AMBIENT I LA SALUT

La proposta d’erradicació de l’ús del glifosat als jardins públics de Barcelona ha estat molt ben rebuda per part de les entitats municipals, veïnals i altres organismes especialment sensibilitzats a tenir cura de la biodiversitat. Aquesta mesura, que canviarà la fesomia del verd urbà, forma part dels objectius del Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona, que preveu l’increment de la biomassa, la creació d’hàbitats i l’ampliació del verd efectiu a la ciutat, i contribueix a aportar una nova mirada sobre la natura de la ciutat, i una revalorització de la naturalització dels espais urbans. Som davant d’un canvi de paradigma, que afavoreix el medi ambient i la salut.

D’altra banda, s’han iniciat, com a prova pilot, experiències de cogestió amb entitats veïnals i escoles i la ciutadania que es volen implicar en la plantació en escocells i amb la seva protecció i manteniment, principalment el reg. El Pla de Participació i Cogestió del Verd plantejarà diferents possibilitats de participació i com incloure totes les propostes que sorgeixin. A partir de les conclusions d’aquest procés, durant aquest any 2017 es farà un programa de treball d’impuls de la cogestió del verd.

* ESPAI D'INFORMACIÓ DE LA CIUTAT REALITZAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA