La importància de conèixer els drets energètics propis

No és normal passar fred a casa. Tampoc ho és deixar de cuinar als fogons, de fer servir aigua calenta per dutxar-se o de posar rentadores per fer front a les factures de les companyies subministradores d’energia.

Poder disposar de llum, aigua i gas és un dret bàsic. Tothom hi té garantit l’accés. Així ho recull la llei, que prohibeix a les companyies tallar el subministrament a les llars vulnerables i les obliga a mantenir el servei mentre duri la situació de dificultat econòmica.

L’Ajuntament de Barcelona recomana a les persones que no poden mantenir a casa seva el servei de llum, aigua o gas per manca de recursos que s’adrecin a un Punt d’Assessorament Energètic, on es donen a conèixer quines són les millors eines per defensar els drets energètics propis. En aquests centres s’hi informa, per exemple, que l’empresa subministradora, abans de fer cap tall de subministrament, ha de sol·licitar un informe als serveis socials municipals per determinar si l’impagament es produeix per manca de recursos econòmics. També s’hi informa que, en tot allò relacionat amb un tall de subministrament en una llar, l’empresa té l’obligació d’informar les persones que hi resideixen sobre la protecció legal de què disposen, les tarifes socials i els ajuts a què tenen accés, i els serveis de mediació i arbitratge.

L’Ajuntament de Barcelona té la potestat d’establir multes d’entre 3.000 i 100.000 euros en cas que les companyies subministradores d’electricitat, aigua o gas incompleixin les seves obligacions en matèria de drets energètics.

La pobresa energètica afecta més de 170.000 barcelonins

Més de 170.000 barcelonins pateixen pobresa energètica. L’expressió més extrema és patir un tall de subministrament, però hi ha moltes persones que no poden mantenir una temperatura adequada a casa, que fan molts sacrificis per complir amb el pagament de l’aigua, la llum i el gas o que l’han de retardar. Algunes fins i tot deixen de cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació per poder fer equilibris econòmics i pagar les factures.

La pobresa energètica està provocada sobretot per tres factors: la disminució o manca de renda familiar, l’escassa adequació dels habitatges a l’eficiència energètica i l’augment dels preus de l’electricitat propiciat pel model del sistema energètic espanyol, millorable en un munt d’aspectes. “Tant el sector dels hidrocarburs com l’elèctric està molt controlat per pocs actors i empreses, que tenen un gran poder sobre el seu disseny i la resta de decisions que es prenen sobre ells -explica Pablo Cotarelo, analista del sector energètic-. Perquè millori el model energètic actual, cal sobretot transparència, democràcia, desconcentració de la propietat, sostenibilitat i repartiment de costos entre empreses i usuaris i ciutadania”.

Segons Eurostat, l’electricitat espanyola per a les llars és la quarta més cara de tot Europa, tan sols per darrere de Dinamarca, Alemanya i Irlanda, i Espanya és el país on el preu de l’electricitat augmenta més respecte a la mitjana europea. Segons assenyala Facua-Consumidors en Acció, la factura de la llum de l’usuari mitjà va pujar un 10,8% l’any 2017 i les elèctriques van encarir un 16% el preu de l’energia consumida respecte a l’any anterior.

ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) estima que el 40% del pressupost de les famílies vulnerables és per pagar els subministraments. És més del que es destina a habitatge en els casos que es beneficien d’un lloguer social. Més de la meitat (54,4%) de les llars catalanes en risc d’exclusió tenen dificultats per pagar el rebut de la llum, i 3 de cada 10 s’han retardat en el pagament d’electricitat, gas i aigua.

Les conseqüències de la pobresa energètica provoquen afectacions a la salut, disminució del rendiment físic i acadèmic, problemes socials i relacionals, degradació dels edificis, increment de les emissions de CO2 (per tant, efectes sobre la salut pública) i un deute excessiu.

ELS PUNTS D’ASSESSORAMENT ENERGÈTIC

Els punts d’assessorament energètic són un servei que l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania per oferir informació sobre quins són els seus drets energètics, quin és el consum energètic de casa seva, diversos consells per estalviar energia. Aquest servei també ofereix assessorament sobre l’autogeneració d’energia amb una instal·lació d’autoconsum.

Els punts d’assessorament energètic, que estan repartits pels deu districtes de la ciutat de Barcelona, es dirigeixen a la població en general, però tenen com a objectiu prioritari oferir una atenció especial a les persones que pateixen pobresa energètica.

CONSELLS PER REDUIR LA FACTURA DE L’ELECTRICITAT

“En aquesta casa gastem massa en electricitat. Com podem reduir-ne la factura?”, es pregunta força gent. Hi ha unes quantes maneres. Cal destacar, entre d’altres, la possibilitat de reduir la potència d’electricitat contractada (de ben segur que força usuaris desconeixen la potència que tenen contractada; en molts casos és força alta per permetre tenir connectats diversos aparells simultàniament; i en molts casos, es pot abaixar, amb el consegüent estalvi econòmic que això suposa). Una altra mesura és optar per una tarifa amb discriminació horària (es tracta d’una modalitat de tarifa que es caracteritza per facturar l’electricitat a dos preus diferents en funció de l’hora del dia; l’avantatge és que l’energia en les hores anomenades vall, nocturnes, és més d’un 50% més barata). D’altra banda, els que es troben en una situació precària poden sol·licitar el bo social (el bo social és un descompte del 25% o del 40% en la factura de l’electricitat; té una durada de dos anys, sempre que durant aquest període se segueixin complint els criteris d’accés).

Saber llegir les factures és un pas important per poder estalviar. “El problema és que no hi ha gaire interès que es puguin conèixer detalls bàsics de les factures, no només per part de les empreses sinó també de la resta del sistema”, afirma Pablo Cotarelo, analista del sector energètic.

“A grans trets, la factura elèctrica té dues parts: la part fixa, que correspon a peatges i impostos, que són establerts pel govern; i la part variable, que depèn fonamentalment del preu del mercat i del consum que fem a casa. La primera part equival a un 65% aproximadament, i la segona, al 35% restant. Això significa que des de les nostres cases, a través de l’ús que fem de l’electricitat, solament podem intentar reduir el 35% disminuint el nostre ús d’electricitat”, explica Pablo Cotarelo, que es lamenta: “Els costos de l’electricitat no són transparents; abans de la liberalització del sector elèctric es publicaven els costos, però ara no. Quant costa produir un kWh en una central? Doncs no se sap!”

*PÀGINES D'INFORMACIÓ DE LA CIUTAT REALITZADES AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA