Com vestien els barcelonins del segle XVIII?

El llibre 'Indumentària. Barcelona 1700' dóna fe de la potència manufacturera catalana i la centralitat de la Ciutat Comtal, i ofereix documentació sobre la moda de fa tres-cents anys

El llibre 'Indumentària. Barcelona 1700', que s'ha presentat a Barcelona aquest divendres, 18 de març, dóna fe de la potència manufacturera catalana i la centralitat de la Ciutat Comtal, que van incidir en l'augment de teixits i peces de vestir. La documentació gràfica i escrita del llibre testimonia com era la moda de fa tres-cents anys.

Al llarg de la segona meitat del segle XVII es va dibuixar una tendència cap a una moda més ajustada al cos, amb novetats com ara les armilles. I el més significatiu: l'ús del color negre va anar disminuint en favor d'una roba més acolorida i de profusió d'ornamentació, especialment de punts, cintes i brodats que refinaven els acabats.

El vestuari s'acompanya de diversos complements, com ara cintons, bosses o espasins. Incorporava una gran varietat d'accessoris aplicats. Uns eren necessaris per ajustar les peces de roba al cos i altres estaven sotmesos a estrictes qüestions estètiques: botons, botons de puny, gafets i cordills, així com sivelles de diverses mides.

Com destaca un dels vuit autors de l'obra, l'historiador Albert Garcia Espuche, que l'ha dirigida, "les joies i ornaments tenien un paper essencial en la indumentària de l'època". Precisament, a l'exposició permanent d' El Born Centre Cultural podem observar elements personals trobats en la recerca arqueològica al jaciment, com és el cas d'un penjoll recuperat en una claveguera, al carrer del Rec. També hi ha anells, braçalets o arracades.

El gust, les preferències i el poder adquisitiu

En aquell temps van proliferar els oficis i establiments especialitzats: sastres i velluters, per exemple. Era possible, d'aquesta manera, vestir de maneres diferents en funció del gust, de les preferències i del poder adquisitiu.

L'obra, que és el desè volum de la col·lecció 'La Ciutat al Born. Barcelona 1700', constata la importància creixent de les produccions pròpies, de les exportacions, de les importacions, de la capacitat de rebre innovacions i d'innovar, de la millora constant de les condicions de vida, amb un increment de la capacitat adquisitiva i l'accés creixent del gruix de la població a consums d'una certa sofisticació.

A banda de Garcia Espuche, també signen 'Indumentària. Barcelona 1700 Sílvia Carbonell', Francesc Riart, Sílvia Saladrigas, Julia Beltrán de Heredia, Núria Miró, Aileen Ribeiro i Ruth de la Puerta.