Que parli... encara que ho faci malament?

MENTRE ESCOLTAVA al president Bauzá, sala que sala, barbarisme rere barbarisme, quan llegia les 32 pàgines del discurs amb el qual va obrir el debat de política general (un discurs que, per cert, se'ns va lliurar al periodistes íntegrament escrit amb l'article literari), em rondava una pregunta al cap: ¿Què és millor, que el president parli el català de Mallorca encara que el parli malament, o que directament es passi al castellà o a l'anglès si tanmateix ha de fer aquesta destrossa?

Pensava això, mentre escoltava José Ramón Bauzá parlar de la "coyuntura", del "sigle", de les "ayudes", demanar "si se'm permeteix" i, tan salat volia ser, que fins i tot "s'any" el va salar un parell de vegades (unes sí i unes no). Jo pensava que, donat que el cap d'un Govern, ocupa un lloc de referència i més en un debat que transmeten la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació, potser seria menys negatiu que parlàs en xinès, perquè al manco la seva manera de parlar no seria exemplar per ningú. Pensava també que, si el president fos originari de Múrcia, per posar un exemple, fins i tot podríem agrair-li l'esforç i cadascun dels barbarismes que feu servir podrien tenir la seva justificació. Però el president balear no és un senyor murcià i, a més, en molts de moments, es nota que fa l'esforç de parlar com ell creu que és el català a Mallorca, aconseguint donar una imatge i un exemple que, si qualsevol fes el mateix amb el castellà a la mateixa tribuna, ell ho criticaria i molt.

Així que, ¿que és millor que parli així o que parli bé en la llengua que vulgui? Com que jo no ho tenc gens clar, ho deix aquí, per si qualcú em vol ajudar a pensar-ho.