El nou front judicial del president Bauzá en 5 claus

PalmaEl tribunal ordena que es tramiti la querella

La decisió de l'Audiència Provincial d'ordenar que es tramiti una querella contra el president José Ramón Bauzá i altres membres del seu Govern suposa l'obertura d'un nou front judicial per al candidat del PP balear a poc més de tres mesos de les eleccions. L'Audiència exigeix que s'obri una investigació penal després que durant el mandat de Bauzá no s'hagin permès obrir les 51 farmàcies que s'havien autoritzat prèviament perquè el Govern no ha convocat els concursos de mèrits per assignar-los un titular. Un farmacèutic menorquí, Cristòfol Pons, havia denunciat el cas per la via contenciosa administrativa, però el juliol passat va formular una querella contra Bauzá; el conseller de Salut, Martí Sansaloni, i el director general de Farmàcia, César Vicente Sanchez, a qui acusava de tenir bloquejats els concursos per interessos personals, perquè tots tres són farmacèutics i evitarien així la competència de noves farmàcies. Tot i que inicialment el jutge instructor va desestimar la querella perquè considerava que no hi havia una resolució injusta, ara l'Audiència troba que la no-convocatòria del concurs equival a una resolució perquè suposa una denegació. A més, el fet que el contenciós administratiu ja dictàs una sentència el gener de 2014 en què reconeixia el dret a un altre farmacèutic perquè es traguessin a concurs nou farmàcies, provoca que l'Audiència consideri ara que “no es pot descartar la naturalesa delictiva dels fets, davant la claredat de la sentència indicada i el temps transcorregut” i “pot comportar una il·legalitat patent, greu, manifesta i evident”. L'Audiència apunta, per tant, a un presumpte delicte de prevaricació per omissió.

La nova llei de farmàcia surt al pas

L'ordre de l'Audiència arriba justament l'endemà que el Parlament aprovàs la nova llei d'ordenació farmacèutica, un decret llei en vigor que s'ha ampliat en la tramitació parlamentària. En línies generals, la nova llei limita el nombre de noves farmàcies que s'han d'obrir (canviant els criteris perquè no s'hagin d'obrir les 51 autoritzades) i obliga a convocar concursos per assignar-les cada quatre anys i així no haver-ho de fer com ara per ordre judicial a instàncies de particulars. Precisament l'aprovació del decret llei d'ordenació farmacèutica el novembre passat va dur el farmacèutic menorquí Cristòfol Pons a presentar davant l'Audiència el recurs contra la decisió judicial que havia arxivat inicialment la seva querella contra Bauzá i Sansaloni. En el recurs, el farmacèutic menorquí considerava que el Govern cerca perjudicar-lo amb una “disposició legal 'ad hoc'” i denunciava que les “limitacions” imposades amb el decret llei beneficien els “manifestos interessos particulars” de Bauzá i Sansaloni. Entre altres motius, al·legava que ell va instar fa anys a autoritzar tres noves farmàcies a la zona de Marratxí, “on el president de la Comunitat té establerta la farmàcia de la seva propietat”, i 13 oficines més a la zona de Palma, on té la seva farmàcia la mare del conseller Sansaloni. I recordava que té interposat un contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) pel bloqueig del Govern Bauzá a la convocatòria del concurs per adjudicar 42 noves farmàcies ja autoritzades, entre les quals hi ha les de Marratxí i Palma. També advertia en la querella que, després que el gener de 2014 el TSJIB donàs la raó a un altre farmacèutic i obligàs el Govern a treure a concurs quatre noves farmàcies, el Govern hauria aprovat el decret llei per sortir al pas d'una nova resolució judicial que l'obligàs a treure a concurs 42 farmàcies més, però la nova normativa ja no permetria obrir totes les oficines autoritzades.

Una imputació provocaria una crisi

La tramitació de la querella per la no-obertura de noves farmàcies pot acabar comportant la imputació del president del Govern. Si el president fos imputat abans de les eleccions del 24 de maig, difícilment podria concórrer com a candidat del PP a les autonòmiques com es preveu perquè ell mateix va fixar el compromís en els comicis passats d'impedir que els imputats poguessin anar a llistes electorals. El portaveu de MÉS, Biel Barceló, ha advertit que l'Executiu es pot trobar “amb un greu problema d'imputacions” perquè el president “podria acabar imputat. I el portaveu adjunt socialista, Vicenç Thomàs, ha apuntat que un presumpte delicte de prevaricació per omissió és “hipotèticament” un suposat cas de corrupció. El PP, en canvi, ja ha començat a dir que no preveu que el president sigui imputat arran d'aquesta querella. “No creim que aquest cas es doni”, ha assegurat la portaveu adjunta dels populars al Parlament, Marga Prohens, qui també ha indicat que “aquest tema es podrà resoldre”. Prohens ha advertit que no s'han de fer “futuribles” i ha admès que el codi ètic del PP “continua en vigor”, amb referència al vet a imputats a les llistes. El cas és que la tramitació de la querella no suposa d'entrada la imputació de Bauzá i si aquesta es produís es podria fer efectiva passades les eleccions. En la interlocutòria, la Secció Segona de l'Audiència considera recomanable “la dilació en la imputació dels possibles responsables”, atesa la complexitat “fàctica i jurídica” d'aquest assumpte. I considera “necessari i recomanable”, abans d'imputar algú, practicar una investigació prèvia per delimitar la matèria i els fets que puguin ser constitutius de delicte. En aquest sentit, proposa que es prengui declaració al querellant, Cristòfol Pons, a l'altre farmacèutic als quals els tribunals van donar la raó en la seva petició de treure a concurs nou farmàcies i a d'altres “possibles testimonis perjudicats" per la falta de convocatòria.

Més enllà de la compatibilitat

El nou front judicial al qual s'enfronta Bauzá torna a estar relacionat amb les farmàcies i arriba mesos després que es tancàs favorablement al president el contenciós que va obrir l'oposició l'any 2012 perquè considerava que el càrrec de president no era compatible amb el manteniment de la titularitat d'una farmàcia. Després que el PSIB i MÉS haguessin centrat en aquesta qüestió bona part de la seva tasca d'oposició, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) es va inclinar a favor de Bauzá el juny de l'any passat i va resoldre que no incorria en cap il·legalitat en compaginar el càrrec de president amb la propietat de la farmàcia que té al Pont d'Inca Nou (Marratxí). La decisió no va ser unànime. Dos dels cinc magistrats varen emetre vots particulars en contra de l'opinió majoritària del tribunal, que manté que el president es limita a ser el titular d'un patrimoni, la seva farmàcia, però que no l'administra perquè des del moment que va nomenar un substitut va abandonar l'exercici efectiu de l'activitat professional farmacèutica. Però si Bauzá pensava que els problemes amb la farmàcia s'acabarien després d'aquella sentència s'equivocava. Ara torna a tenir-ne. I, segons l'oposició, una situació està relacionada amb l'altra. El grup MÉS considera que el president no va impulsar la llei de farmàcia fins a tenir resolt el cas de la seva compatibilitat per al càrrec i entén que ara, a més d'arribar tard, canvia les regles del joc.

Un Govern amb poca seguretat jurídica

La decisió judicial de tramitar la querella que pot acabar imputant el president arriba després de diverses actuacions dels tribunals que han suposat serioses galtades contra decisions del Govern en diversos àmbits. Les més sonades s'han registrat en l'àmbit de la política educativa. En dos dies del setembre passat, tres sentències i quatre interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) desmuntaven el Tractament Integrat de Llengües (TIL). El TSJIB ja havia suspès l'any anterior el calendari d'aplicació del TIL, havia considerat il·legals els serveis mínims fixats pel Govern en la vaga a l'educació, havia tomat el nomenament a dit dels inspectors educatius i havia limitat la lliure elecció de llengua vehicular en l'ensenyament. Al marge d’Educació, han estat diverses i sonades les derrotes judicials de l'Executiu. Entre aquestes, hi destaca l’anul·lació del decret que emprà el president José Ramón Bauzá per apujar el sou al seu equip de col·laboradors més propers, una decisió que el Govern té recorreguda al Suprem. Bauzá també ha recorregut al Suprem l'arxivament tant en Primera Instància com per l'Audiència de la seva demanada de protecció de l'honor contra l’exsecretari general d’UGT, Lorenzo Bravo, que l'havia qualificat Bauzá de “feixista, prepotent, pocavergonya i inútil”. Ambdues instàncies judicials han considerat que el dret a la llibertat d’expressió estava per sobre de l’honor de Bauzá. La política d'acomiadaments de personal públic, sobretot de les empreses públiques, també ha estat qüestionada judicialment i el Govern ha començat a rebre sentències en contra que l'obliguen a pagar indemnitzacions. Finalment, nombroses lleis impulsades pel Govern han rebut amenaces d'inconstitucionalitat per part de l'Estat que, fins ara, s'han resolt sense haver de recórrer al Tribunal Constitucional.