La marxa per la pau a Bilbao es converteix en un clam en favor dels drets dels presos

BilbaoMilers de persones es manifesten, des de les 6 de tarda, al centre de Bilbao sota el lema 'Drets humans, acord i pau'. Aplaudiments espontanis han donat el tret de sortida a una manifestació en què participa una autèntica marea de gent. Des de molt abans, però, la ciutat ja donava senyals que la convocatòria seria multitudinària: desenes d'autocars aparcats en carrers cèntrics, amb riuades de gent que s'anaven aproximant cap al punt d'inici.

Els aplaudiments i els crits se succeeixen per cada tram pel qual passa la capçalera de la manifestació. Familiars de presos s'han situat a banda i banda de la marxa i es fan sentir amb pancartes i proclames en favor de l'amnistia i l'acostament dels reclusos al País Basc. De fet, la marxa s'ha convertit en un clam en favor dels drets dels presos.

La prohibició de la primera marxa prevista, convocada pel col·lectiu Tantaz Tanta [Gota a gota], ha acabat per donar més magnitud i ressò a aquesta segona que, finalment, la justícia espanyola no ha obstaculitzat: tres col·lectius de víctimes del terrorisme n'havien sol·licitat la cancel·lació.

Com estava previst, hi participen els principals dirigents de les formacions nacionalistes basques, com Andoni Ortuzar, president del PNB, i Hasier Arraiz, el de Sortu. Les dues formacions ja van secundar la iniciativa en una compareixença de premsa conjunta ahir. El govern d'Iñigo Urkullu l'avala de forma implícita però ha optat per no ser-hi. Davant les crítiques rebudes en les últimes hores des del PP i el PSOE, els penebistes han insistit en la idea de l'excepcionalitat del moment, que ahir ja va subratllar el president del partit, Andoni Ortuzar. El portaveu parlamentari, Joseba Egibar, ha admès avui a Radio Euskadi que per a molts simpatitzants del partit no és còmode sortir al carrer al costat de l'esquerra abertzale, però que cal dir "stop a l'Audiència Nacional" i posicionar-se a favor de la "consolidació del procés de pau". D'aquesta manera, marca distàncies amb la marxa pels drets dels presos d'ETA que, tradicionalment, se celebra a Bilbao cada any en aquestes dates. Feia 15 anys que els independentistes d'esquerres i els nacionalistes que ara governen al País Basc no es manifestaven plegats. Cal remuntar-se als anys del pacte de Lizarra, quan els lideratges requeien en Xabier Arzalluz i Arnaldo Otegi.

El cert és que el no del jutge Eloy Velasco a permetre l'anterior concentració prevista −entén que l'organització convocant és successora de la il·legalitzada Herrira− ha obert la caixa dels trons entre els executius de Vitòria i Madrid evidenciant una tensió que ha anat creixent a foc lent. El cop de puny sobre la taula d'Ukullu autoritzant la presència del seu partit aquesta tarda a Bilbao demostra la preocupació pel rumb que ha pres la Moncloa i el ministeri de l'Interior, els quals acusa de no fer cap gest per respondre als passos que ha fet ETA i el seu entorn cap a l'abandonament de les armes i l'acceptació de les vies democràtiques. En canvi, el PP denuncia una "unió d'interessos" entre EH Bildu i el PNB, segons ha dit la presidenta de la formació a Euskadi, Arantza Quiroga. El Partit Socialista també censura l'acte d'avui, que qualifica de "fotografia innecessària" que aixeca una "barrera" entre els nacionalistes bascos i la resta. IU també se n'ha desmarcat.

A la marxa hi ha representació de partits catalans, com ERC i la CUP.