Cabrera va baixar les inversions mentre el nombre de visitants pujava un 60%

PalmaCabrera va veure com en dos anys, del 2010 al 2012, el nombre de visitants passava dels 64.000 a superar els 108.000, un augment del 60%. Un increment molt important, però que en absolut va anar acompanyat de major inversió, sinó precisament el contrari. Els prop de 250 euros per hectàrea de superfície que es va gastar l'administració en el parc nacional varen patir una reducció propera al 30% en el mateix període en què creixia tant l'ús públic.

Les dades provenen d'un dels informes més importants que es presenten anualment en matèria de gestió d'espais protegits: el que fa l'organisme Europarc, que ha estat presentat aquest dimarts.

El president, Carles Castell, ha cridat l'atenció de les administracions responsables del territori protegit, pel seu valor essencial, i ha afirmat que fins a 2012 (darrer any del qual es disposen dades finals) "la crisi s'ha notat a les àrees protegides. La inversió ha baixat significativament. A parcs nacionals s'ha passat dels 248 euros per hectàrea el 2010 als 91 euros, mentre que a parcs naturals, dels 26 euros per hectàrea hem passat als 19".

Dit en xifres absolutes, quan Espanya encimentava a les totes, s'arribà als 70 milions d'euros d'inversió en parcs nacionals, mentre que dos anys després no es va passar dels 40.

No tots els parcs han pujat en nombre de visitants, si bé la pràctica totalitat dels que ho han fet han vist com el pressupost, igual que en el cas de Cabrera, no tan sols no creixia, sinó que més aviat davallava. El 2013, el Govern balear va incrementar encara més l'ús públic de l'Arxipèlag gràcies a la posada en funcionament de l'alberg per a visitants.

El mateix any va estar marcat per les queixes d'alguns treballadors públics i d'organitzacions professionals sobre el mal estat d'algunes embarcacions de vigilància o la manca de patrons titulats a causa de la rescissió de contractes.

La crisi econòmica, la que els governs s'entesten a dir que s'esvaeix, continua per tant fent estralls en la conservació del medi natural, que és una de les àrees que més ha patit la davallada de recursos públics.

Pel que fa als parcs naturals, l'anàlisi per comunitats autònomes permet fer tres grans grups segons Europarc: les que inverteixen més de 36 € per hectàrea, com Madrid, País Valencià i Múrcia; les que es gasten entre 16 i 35 € per hectàrea, com Balears, i les que encara en gasten menys.

Poca transparència

L'estudi que fa aquest organisme sobre la situació dels espais naturals no discrimina tota la informació per comunitats autònomes, com és el cas de la gestió administrativa i financera dels parcs naturals i nacionals, que situa en molt mal lloc. De fet, Europarc considera que manca transparència a l'hora d'explicar a la societat les fonts de finançament del 85% dels parcs nacionals i del 72% dels parcs naturals.

Menys personal

També baixa el personal, circumstància que Europarc critica perquè per descomptat afecta la qualitat de la conservació. Balears no n'és l'excepció, ja que els darrers anys s'han produït fins a una trentena d'acomiadaments a l'Ibanat, si bé les primeres sentències ja estan obligant l'administració a readmetre els treballadors públics i, per tant, el suposat estalvi tampoc ho és tant.

En termes absoluts, l'organisme calcula que de les 2.300 persones que treballaven com a personal d'espais naturals a tot l'Estat el 2010 s'ha passat a menys de 1.400, una reducció alarmant.

Acords positius

Tot i minvar la inversió en espais i el personal, no tot el que diu Europarc de Balears i de la majoria de comunitats autònomes espanyoles és negatiu en matèria de conservació.

L'informe destaca el nombre d'acords de custòdia entre propietaris de terrenys i la societat civil que es fan a Balears. Les Illes són, amb més de 200 convenis signats, la segona comunitat en la qual major incidència té aquesta manera de corresponsabilitzar-se de la gestió del territori, només superada per Catalunya, que té més de 600 acords.