CAMÍ, CAMÍ

Talaia d’Albercutx I puig de la Pinoia: mirandes de Formentor

Trobarem nous enquadraments que inspiraren Costa i Llobera, Erwin Hubert, Guillem Colom, Planas Muntanyà

Entre els paratges més retratats, lloats i pintats de ca nostra hi hem de comptar el Colomer o Cala Pi de la Posada de Formentor. Avui trobarem nous enquadraments a aquests indrets que inspiraren un temps Costa i Llobera, Erwin Hubert, Guillem Colom, Planas Muntanyà, l’Arxiduc, Degourve de Nuncques, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Anglada Camarasa, Llorenç Cerdà... i molts altres.

Arribarem amb vehicle al coll de la Creueta (207 m), on ens arrambarem al mirador d’en Parietti, l’enginyer que traçà la carretera de Formentor (1930-1951). Hi gaudirem dels espectaculars precipicis que formen cala Bóquer o el Pal, i l’llot del Colomer. Continuarem per carretera fins al km 7, passat el Mal Pas. D’un revolt sec de la carretera neix una pista tancada amb un cadenat. Ben a prop, hi veurem un aljub de volta. Seguirem el vial devers 1 km i, abans que acabi, ens desviarem per una pista, a mà esquerra i descendent. Ens situa en una fondalada, recorreguda pel torrent del Racó d’en Móra. Topam un altre camí que, cap a l’esquerra, du a la mar.

Ascensió al puig de Pinoia

Per la ribera nord del torrent -on veurem una vella bassa i un dipòsit contra incendis- seguim el camí fins que acabi per esvair-se. En sentit sud-oest hem d’ascendir a un collet tancat per un paretó. Hi retrobam alguns trams de camí carboner i fites que ens condueixen, en el mateix sentit d’orientació, al coll de la Pinoia (178m) -o coll de la Paret?-, presidit per un pinot forcat. A una banda tenim els roquissars de la serra de la Talaia i, enfront, la panoràmica de les dues badies i de la Serra, fins al Puig Major.

Ens movem cap a l’ est, per una carritxera atapeïda, per anar a conèixer el puig de la Pinoia. Fora camí, recorrem l’esquenada erosionada i poblada de pinots, fins al puntal est (264 m). Haurem emprat 2 hores de caminada des de la carretera.

Les vistes ens deixen astorats: Menorca, Freu de Capdepera, cap de Ferrutx i península d’Alcúdia; de la part de ponent, descobrim els puigs de Sant Salvador i Bonany, gran part de la Serra, i les properes elevacions d’Albercutx i de la península de Formentor. Reparam especialment en cala Pi de la Posada i el seu famós hotel.

Cap a Albercutx

El topòmin estaria relacionat amb un alberg o campament militar antic, a la possessió. Retornats al coll pròxim i cara al NO, transitarem per la llarguera dorsal que recalça la part sud de la serra de la Talaia. Veim la carreterona que hi puja i unes torres elèctriques. Ens queden uns 200 m de desnivell, que podem superar en menys d’una hora. Continuarem uns 800 m més carretera amunt, per arribar a unes edificacions militars relacionades amb la protecció de la badia i del moll de Pollença. Una escalonada ens permet assolir el capdamunt del puig, coronat per una torre de defensa troncònica, bastida en el segle XVI, que domina un vast horitzó i és una miranda de cinc estrelles. Uns graons de ferro permeten d’accedir al seu terrat. Tant la instal·lació del far aeri com l’esmentat quarter pretengueren treure del mig la talaia, salvada per la familia Capllonch i l’Ajuntament.

Tenim una opció interessant de descens resseguint l’estrep oriental del serral, en direcció a la platja de Formentor, per tal d’anar a trobar la pista per la qual hem iniciat la trescada. L’alternativa més assosegada és la de davallar per la carretera militar, construïda per presos republicans, víctimes de la Guerra Civil. Una placa ens ho recorda.

El + vist

El + comentat