L’ENTREVISTA

AURORA PÉREZ: “Volem transmetre que el rugbi, a més De femení, també pot ser feminista”

Capitana del Club Rugbi Tarragona femení

Hi ha una dita popular que assenyala que “el rugbi és un esport de cavallers”. Amb el pas del temps, però, aquest esport que semblava dissenyat per a homes ha viscut la irrupció de moltes dones que trepitgen molt fort i trenquen estereotips masclistes. Aurora Pérez té 31 anys i és la capitana del Club de Rugbi Tarragona. Venia de practicar altres esports, com el futbol, però el dia que va provar el rugbi s’hi va enganxar. I ja porta dotze temporades. Confessa que el rugbi li ha donat allò que portava molt de temps buscant: valors, equilibri i fortalesa física i mental.

Què et mou a tu, com a dona, a llançar-te a un esport com el rugbi?

El rugbi m’aporta felicitat. O podria dir que soc feliç perquè puc jugar a rugbi, que significa el mateix per a mi. Al final, en el rugbi he trobat allò que buscava...

I què era?

Aprendre el valor de l’esforç i del treball en equip. Pots ser molt bona jugant a rugbi però si no tens un equip al costat mai no guanyaràs res. I he après a saber el que significa disfrutar d’una família esportiva i a valorar el respecte i l’honor.

¿T’has sentit discriminada per practicar un esport que diuen que és masculí?

Totes ens hem sentit discriminades al practicar el rugbi per ser un esport que sembla masculí. Però també ens hem sentit discriminades per ser nenes.

On comença la discriminació?

Comença a les escoles, quan ens diuen “Els nens a l’esquerra i podeu jugar a futbol, i les nenes si voleu fer dansa o un altre esport...” Aquí radica part del problema. És una responsabilitat de tots. Per començar, dels mitjans de comunicació, perquè sàpiguen traslladar aquest valors que es difonen en esports com el rugbi. No tot és futbol i masculí.

Diuen que si empenyen sis és millor que si ho fa una de sola...

Per molt que siguis molt bona jugadora, si l’equip no funciona com a col·lectiu no pots guanyar mai. Això és un gran ensenyament. El treball en equip és la base de l’èxit. Aquí fomentem la companyonia, l’amistat, la serenitat, el sentiment de família...

Com afronteu els comentaris negatius?

De vegades sents els típics comentaris com que “el rugbi femení ni és rugbi ni és femení”, o persones que treuen valor a com juguem o que et masculinitzen... Fins i tot alguna vegada ens ha calgut reivindicar el nostre paper. Hem sentit comentaris més subtils, com referir-se al sènior masculí com “el sènior”, fet que ens acaba invisibilitzant. Com si no existís el sènior femení...

¿Com fomentem la pràctica del rugbi entre les nenes?

Amb visibilitat. El rugbi és un esport que pot practicar qualsevol persona, independentment del gènere, el físic, l’edat o de si ets més o menys bona jugant. Cal que els puguem transmetre que ser femenina, en el sentit clàssic de la paraula, no està renyit amb jugar a rugbi.

Però el rugbi és un esport molt físic...

Implica força física, és cert, però ¿hi ha alguna cosa que impliqui més força física que donar a llum? ¿I hi ha alguna cosa més femenina?

Com es lluita contra els estereotips?

Deixant ben clar que les característiques de les dones (córrer com una nena, cridar com una nena, plorar com una nena...) no són un insult. ¿És que córrer, cridar o plorar és res negatiu o res que no puguin fer els nois?

Quina política proposaries?

Si la Generalitat o l’Estat no s’esmercen per suplir les desigualtats de l’esport femení en general, continuarem patint aquesta discriminació i seguirem en greu desavantatge. Estem parlant de prevenció de gènere. La premsa ens oblida, a la gent no sempre li interessa...

I avancem cap a l’assaig?

És cert que podem veure millores, però encara ens queda molt de camí per recórrer. I per això som aquí. Crec que hem de transmetre que el rugbi, a més de femení, també pot ser feminista.

El + vist

El + comentat