TERRA -NO SOMNIS-

Ancestrals, brisats i raïms autòctons

L’Alt Camp és una zona especial i única. Les vinyes queden protegides entre dues muntanyes, la de Miramar i la del Montmell. Ens arriba aire de mar que no se’n va. Els vins són frescos, de supervivència. Aquesta terra nostra és de policultius, de vinya, olivera, garrofers... És una zona pobra, però, si un cep hi sobreviu, els vins poden créixer i rebel·lar-se contra aquesta conformitat”.

Eduard Sanromà és un enòleg format a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, quarta generació d’una família de Vila-rodona dedicada a la vinya. “No m’agradava ni el vi ni el camp”, afirma categòric per expressar que de petit no tenia cap intenció de dedicar-se a l’enologia. No la va tenir fins que durant un curs professional a Camp Joliu les notes li van demostrar que hi estava predestinat.

“Vaig començar amb un projecte propi, al marge del familiar, que és fer raïm per a la cooperativa, amb una vinya d’ull de llebre, l’any 2013. És el vi que et fa ensopegar”, afirma per referir-se al 125, la vinificació que marca l’orgull dels inicis, el primer monovarietal de Cellers Sanromà. En pocs anys ha passat d’elaborar 4.000 ampolles a 10.000. Actualment té 6 referències al mercat i aquesta última verema ja l’ha entrat al celler nou, en un magatzem al davant de la casa pairal. Les vinyes les treballa en ecològic i tots els canvis que incorpora són fruït d’una reflexió tan òbvia com sensata i profunda: “I per què no?”, diu en reiterades ocasions per justificar l’estil de vins que fa: brisats -macerats amb les pells-, monovarietals de raïms autòctons -macabeu, parellada i trepat-, i ancestrals.

“Tècnicament saps què has de fer, però no com. Davant dels dubtes, tiro pel dret i decideixo fer un escumós pensant que, si no té sortida, el provarem cada diumenge a casa amb el pollastre a l’ast”. Sanromà explica que no es veia preparat per fer un escumós de mètode tradicional ni disposat a esperar nou mesos de criança per treure’l al mercat. Per això opta per l’ancestral, un mètode antic que ara es torna a reivindicar i que és caracteritza per una única fermentació; comença al dipòsit i, abans que s’acabi, s’embotella.

“Molts clients m’han dit que és el millor producte que he fet”, revelarà. N’elabora dos, de trepat i de parellada. Poques ampolles i sense etiquetar. “L’ancestral és un premi al risc i l’atreviment. Encaixa en el moment actual, amb l’estil de vins que es demanen, purs i amb poca intervenció. Has d’intentar fer vins sense por”. I ell la va deixant a banda per embotellar frescor i vitalitat, i territori. Per això el nou repte és recuperar la parellada. La vinificarà brisada i portarà el nom de L’Incorrecte.

  • Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat