TERRA -NO SOMNIS-

Ceràmica de pell i ànima

“Una amistat que estimo com no recordo haver-ne estimat cap i em compassa els neguits en solitari [...] M’agrada analitzar-ne els moviments, per aprendre’m i aprendre’t, no amb l’afany devastador d’eternitzar la vida, sinó pel goig de descobrir la fonda raó de ser de sentiments i afectes”. L’escrit és un fragment que el poeta Miquel Martí i Pol adreça en una carta personal al cantautor Lluís Llach. La missiva, ampliada, està penjada, amb lletra manuscrita i corregida, impresa en un dels llençols que vesteixen la tercera planta del celler Vall Llach, a Porrera, on es va covar aquesta amistat íntima i envejable.

Des de l’obrador de Santa Oliva, al Baix Penedès, la ceramista Roser Oter ha esculpit els fils d’una relació profunda que s’empelta en poemes i notes musicals. Viatge a Ítaca és el nom de la seva exposició, que transita entre la pell dels objectes i l’ànima de les persones. Oter l’estrena a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès, però els últims anys ha passat per diferents municipis de les comarques de Tarragona i Barcelona. Cada peça és un poema estètic i èpic. Les figures i els objectes semblen fràgils, però en el gres hi ha fortalesa i bondat. L’obra de Roser Oter és intuïtiva, nostàlgica, significada i subversiva. És plena de mots i símbols, de vida viscuda, imaginada o sentida. Cada peça convoca els sentits i els interpel·la. L’exemple: un llibre entreobert, relligat amb filferro, amb una línia de lletres que es rebel·la i continua el seu camí fora dels marges, descansa a la vora del poema L’arbre, de Martí i Pol: “Perquè la pau és un espai tendríssim que es guanya, prou que ho saps, en solitari, i es frueix amb el món per companyia”.

La ceràmica precisa i rugosa, seductora i convicent de Roser Oter és pura. I busca còmplices. Obre i tanca constantment nous cercles. A Vilafranca, la compositora vendrellenca Carlota Baldrís li estrena la versió per a piano de l’obra Suite de l’aigua. Les mans del pianista Jordi López sincronitzades amb les videoprojeccions de Pau Casanovas en rigorós directe donen un sentit renovat a Viatge a Ítaca, que guarda silenci a tocar dels murs medievals. I una pren consciència del valor de l’aigua, com també de la perdurabilitat de les textures vaporoses o la realitat líquida. La creació artística no té límits, com la percepció dels sentits és il·limitada. I la funció artística guanya amb la presència del vi, del celler Vall Llach i les caves Miquel Pons. El vi, que és essencialment aigua. I, tot i que efímer, el bo, el vell i el savi recorden a qui se’l beu que hi ha memòria viva a dins de l’ampolla, que unes mans esforçades han cuidat i cultivat els ceps. La dignitat de qui els treballa és la nostra assignatura. Tant en el vi com en l’art i en la vida.