El Club Natació Reus Ploms, un segle com a referent esportiu

ReusCuriosament, els orígens del Club Natació Reus Ploms no els trobem a la capital del Baix Camp sinó a Salou. L'any 1915 un grup de joves reusencs es desplaçaven fins a la platja salouenca per practicar natació. Allà van coincidir amb Charles Pistor, un suís que es banyava habitualment en aquella zona. Segons s'explica, quan Pistor va veure les dificultats amb què nedaven aquells joves els va batejar com a ploms per la manera com s'enfonsaven a l'aigua.

L'any 1918 aquest grup d'esportistes –encapçalat per Antoni Gispert, Albert Pallejà, Domènec Motlló i Josep Madicó– van formar un club i es van posar el nom de Ploms en record del qualificatiu d'aquell suís, que també els va donar les primeres classes de natació.

"El Club Natació Reus Ploms va tenir la seva primera seu a Salou. A Reus, fins als anys 30 no es va disposar d'instal·lacions per fer natació", explica Isidre Guinjoan, president del Reus Ploms.

L'activitat del club a Salou durant la dècada del 1920 va ser molt intensa. L'any 1922 es va construir l'emblemàtica palanca de salts, amb una caseta plegable al costat perquè els socis s'hi poguessin canviar. Aquestes, de fet, es consideren les primeres instal·lacions fixes de l'entitat reusenca.

Cinc anys més tard i perquè faltava un espai de reunió dels membres, el Reus Ploms va construir una altra caseta a les platges salouenques, que es va utilitzar com a vestidor i local social. Tot i això, anar a l'hivern a Salou era un inconvenient per als associats. Gràcies a la cessió d'uns terrenys de Ramon Barrera, l'any 1930 es va començar la construcció de la primera piscina del sud de Catalunya. Una instal·lació que es va inaugurar de manera oficial l'any 1932.

A partir d'aquell moment, l'entitat va continuar creixent tant en volum d'equipaments com en l'àmbit esportiu i social. "El Reus Ploms és el primer club de natació de tota la província de Tarragona. A més, és la institució fundadora de la Federació Espanyola i Catalana de Natació", explica amb orgull Guinjoan. Detalls com aquest demostren la importància històrica d'aquesta entitat centenària. "Com a club, el Ploms sempre havia sigut el primer en nombre de socis a Reus", explica.

Una dada significativa és que la xifra d'associats es va disparar l'any 1993. "Després de la febre olímpica de Barcelona 92, l'entitat va arribar a tenir 7.300 socis", detalla Guinjoan.

Moments de crisi

Al llarg d'aquests anys el club també ha hagut d'encarar situacions que han compromès la viabilitat de l'entitat. La més greu també és la més recent. Un projecte immobiliari fallit just abans de l'esclat de la bombolla del totxo va provocar a l'entitat un deute de 2,4 milions d'euros.

És una situació que s'arrossega des del 2006 però que, segons l'actual president, s'ha pogut reconduir els últims mesos. "Hem refinançat la hipoteca a 20 anys i s'ha donat estabilitat econòmica al club tancant cada exercici amb uns 80.000 euros de beneficis, sense deixar de banda l'esforç inversor per millorar les instal·lacions. La continuïtat del club està garantida", emfatitza el president plomista.

Les principals millores a curt termini seran la renovació dels vestidors, un rentat de cara a la façana del club i la recuperació d'un espai social per als associats. A mitjà termini la voluntat dels dirigents del club és climatitzar la piscina de 50 metres i cobrir la pista poliesportiva exterior. Per a Guinjoan, que destaca la gestió empresarial que s'ha instaurat al club, és "un pla ambiciós".

Més enllà de les inversions i millores que es plantegin, el futur del Club Natació Reus Ploms passa per l'esport base. "La nostra és una aposta per l'esport amateur, no preveiem l'entrada al món professional". Tot i això, el club encara té camp per créixer. En aquest sentit, els esports d'aigua i l'atletisme són seccions exclusives del club a la ciutat.

D'aquest segle d'història Isidre Guinjoan, president del Club Natació Reus Ploms, es queda amb "el vessant social del club, la col·laboració amb moltes entitats de la ciutat i el foment de l'esport formatiu entre els més joves". Que sigui per, com a mínim, 100 anys més !