De la Conca de Barberà a tot Catalunya: Una dècada recuperant el cultiu del safrà
La comarca va ser un dels principals punts de producció i distribució d’aquesta espècia fins al segle XX
Montblanc“L’any 2007, tres amics vam decidir experimentar amb plantes aromàtiques i, de seguida, vam descobrir que la Conca de Barberà havia estat un punt important del cultiu de safrà i vam apostar per recuperar-lo”, explica el montblanquí Joan Cartanyà, un dels socis impulsors de l’empresa Concaromis, sobre com va començar aquesta aventura per recuperar un cultiu que, de fet, gairebé havia desaparegut a nivell comercial a Catalunya.
El safrà va ser, al llarg de l’Edat Mitjana, una de les espècies més preuades, i la Conca de Barberà un dels principals punts de producció i distribució de tot Catalunya. Tot i això, les últimes referències d’aquest cultiu amb voluntat comercial daten dels anys 20 del segle passat.
Alts costos de producció
“El primer que vam observar, en fer les primeres collites de safrà, era l’elevat cost de la mà d’obra. Fins a l’any 2011 vam estar fent proves per veure com s’adaptava el cultiu”, explica Cartanyà. Cal tenir en compte que per produir un quilogram de safrà es necessiten, aproximadament, unes 200.000 flors. Per aquesta i altres raons, el safrà es coneguda per ser l’espècia més cara del món. En aquesta situació, des de Concaromis es plantegen alternatives perquè el cultiu sigui sostenible i, també, viable econòmicament. Una de les primeres propostes és implicar altres pagesos de la zona, que treballin amb altres cultius, per incloure el safrà en els seus conreus.
Aquesta iniciativa es tradueix en la creació de Safracat (Associació de Productors de la Catalunya Interior), que en aquests moments agrupa 25 productors de safrà de diferents localitats i comarques properes a la Conca de Barberà.
Actualment la recuperació del cultiu del safrà s’ha traslladat a altres punts de Catalunya, que s’uneix a Castella-la Manxa i Terol com a principals zones productores de l’estat espanyol.
Reintroduir-lo a la cuina
Després d’assolir la fita de disposar d’una producció estable i viable econòmicament, Cartanyà es planteja altres objectius: “Ara el principal repte és fer arribar l’ús del safrà al gran públic”, explica.
Tot i que hi ha vuit cuiners amb estrella Michelin que estan fent servir safrà produït al territori, assolir la fita perquè l’ús d’aquest condiment es generalitzi encara és llunyana. “Cal fer molta pedagogia, parlar amb cuiners, fer sessions de treball... Cal tornar a introduir el safrà a la nostra gastronomia”, manifesta el cultivador montblanquí. El safrà s’utilitza com a espècia aromàtica i colorant i dona als guisats unes propietats de color, sabor i aroma inigualables.
Per a Cartanyà, una iniciativa interessant per ajudar a aquesta expansió del safrà seria crear una denominació d’origen d’aquest cultiu a nivell català, tal com passa a la Manxa i Terol. “En aquests moments és complicat tenir una DO pròpia, necessitem més producció i més ressò”. A tall d’exemple, aquest any des de Concaromis es produiran, com a màxim, uns 10 quilos de safrà. A Castella-la Manxa, principal elaborador de l’Estat, se’n recullen uns 1.000 kg a l’any.
La Conca, productora històrica
Ja a la Baixa Edat Mitjana el safrà constituïa un important producte d’intercanvi i de producció a la Conca de Barberà, l’Alt Gaià, l’Urgell, la Segarra, el Bages i altres zones veïnes. A finals del segle XIX i principis del XX a Santa Coloma de Queralt encara hi havia un important mercat dedicat a la comercialització del safrà. El safrà català era considerat un dels millors del món. Ara, “amb una gran dosi de romanticisme”, s’intenta que aquesta espècia recuperi el seu lloc a Catalunya.
Santa Coloma de Queralt és Terra de Safrà
Des de fa uns anys, a la Conca de Barberà s’organitzen fires per reivindicar la importància del safrà i el seu lligam amb el territori.
La primera d’aquestes mostres va ser Safrània, que se celebra cada novembre a Montblanc, coincidint amb l’època de collita d’aquesta flor aromàtica.
Santa Coloma de Queralt reforça aquesta iniciativa amb la celebració, des de fa 3 anys, del festival Som Terra de Safrà. El municipi de la Baixa Segarra recupera d’aquesta manera el seu vincle històric amb el cultiu del safrà, del qual era un dels principals punts de venda durant el segle XIX.
D’aquesta manera, el 10 i l’11 de novembre hi ha programades tot tipus d’activitats vinculades a aquesta espècie. Un concurs d’Instagram, collida de flors de safrà, cuina en directe, concurs de licor de safrà, visites guiades al municipi i mercat de productes del territori, entre d’altres. Més informació a www.somterradesafra.cat.
