Www.ruthtroyano.catEl món de l’oli observa des de fa temps el del vi. Hi ha oleïcultors que treballen en perfils organolèptics de futur: els mentolats, per exemple. S’elaboren olis pensant en plats i moments. Els molins s’obren a l’oleoturisme i cada vegada més el consumidor aprecia un aliment que forma part de la tríada mediterrània amb la vinya i el blat. “Anar a fer l’auliva” ha deixat de ser una activitat de iaios i padrins. Elaborar i consumir oli d’oliva verge extra (OOVE) de proximitat és un signe d’identitat. En els últims temps, a la Ribera d’Ebre no només s’ha despertat la consciència vitivinícola amb una nova generació d’elaboradors, sinó també l’oleícola.
Dolium és el resultat de la unió de nou productors. És un OOVE fruit d’un treball col·laboratiu que suma experiències riberenques. Com deia Gaudí, “l’originalitat és tornar als orígens” i Dolium evoca etimològicament l’envàs de terrissa que es feia servir antigament per a l’oli, el vi i el vinagre. El projecte l’aprenen a la Toscana, on veuen l’èxit d’una marca conjunta amb identificació diferenciada d’envasat. A la Ribera s’escull un model corporatiu: etiqueta compartida per envasar els 1.800 litres de Dolium en un producte de màxima qualitat que els ha permès, sobretot, fer-se conèixer. “Ho fèiem bé, però ho podem fer molt millor i obtenir un producte més bo, que ens permeti vendre el territori i que sigui visitat”, resumeix Núria Galende, tècnica de suport al sector agroalimentari del Consell Comarcal.
Dolium reconeix i preserva les varietats d’olivera autòctones, principalment la fulla de salze i la rojal. Al cupatge s’hi suma també la picual, més estesa i coneguda, que dona longevitat a l’OOVE. El resultat final és “d’enorme complexitat i riquesa aromàtica amb un perfil d’afruitat verd intens” que vol competir en els millors certàmens internacionals. “És picant i amarg. Té aromes d’herba tallada, tocs de fulla i plantes com la carxofa i la tomaquera i un gran ventall aromàtic des de la menta a la farigola, però també floral i d’ametlló”, certifica el grup oficial de tast.
“Els productors estan molt units i contacten sovint per dubtes i consultes”, reconeix Galende. “A la llarga, seria millor crear una empresa i vendre el producte conjuntament”, diu. L’aventura tot just comença, però ja hi ha l’element essencial: solidaritat entre productors i excel·lència. “Si tot va bé tornarem a contractar experts en producció d’OOVEper millorar el procés productiu i treballar les finques d’olivera des de l’inici de la campanya”, avança. El repte agroalimentari riberenc continuarà buscant una solució al problema actual de la fruita dolça i fer una diagnosi dels circuits curts per comercialitzar producte local amb el sector turístic i comercial.
