JORDI JARA: “Les mateixes aigües que per a nosaltres són diversió per a ells són mort”

El metge reusenc Jordi Jara va oferir la seva experiència com a cirurgià en un entorn en el qual no havia treballat mai: en alta mar a bord del vaixell Open Arms. Parlem amb ell d’una experiència que li ha canviat la manera d’entendre la vida.

Què t’impulsa a col·laborar activament amb Proactiva Open Arms?

Sempre havia col·laborat amb l’entitat de manera passiva, però la imatge del nen Ailan mort a la platja de Lesbos em va empènyer a fer un pas endavant.

I a partir d’aquí?

Van contactar amb mi perquè amb el coordinador mèdic, Guillermo Cañardo, ens coneixíem des de la facultat perquè va ser alumne meu. Necessitaven un reforç a l’equip i no ho vaig dubtar. Vaig agafar vacances a la feina i vaig participar en la 21a missió de l’ONG, la primera amb el vaixell Open Arms.

Com va ser aquesta missió?

Vam estar 24 hores seguides rescatant barques, fins a 400 persones, en el primer viatge de l’ Open Arms. Va ser una operació en la qual vam tenir la sort de no tenir cap mort perquè la gent es va mantenir damunt les barques.

Com s’actua en aquest tipus de missió de rescat?

En aquests casos no pots perdre temps. L’objectiu és salvar el màxim de persones possible. És un canvi de xip respecte al que fem aquí, ja que la prioritat no és salvar a qui està pitjor. En alta mar, i en aquestes condicions, la situació és inversa, vols rescatar el màxim de gent.

Com és aquest primer contacte amb les persones que salveu?

Et sobta perquè ho vius en primera persona i veus com t’arriben i et miren amb por i alegria a la vegada. Quan ja són al vaixell pots parlar amb ells i t’expliquen unes històries molt dures. Acabes plorant i són ells els que et consolen a tu.

M’imagino que són relats molt durs...

Un noi sirià em va explicar que l’Estat Islàmic li va tallar el cap a tota la seva família i ell es va poder escapar de miracle.

És normal que vulguin venir aquí...

Els migrants no venen, marxen, i els refugiats fugen de la guerra.

Què et va semblar el bloqueig de l’ Open Arms al port de Barcelona?

Indignant. A títol personal et puc dir que tot el tema de la migració és un negoci per a molts.

Per què aquesta persecució de les ONG que operen al Mediterrani?

Les ONG són incòmodes. En totes les missions que hem fet amb l’Open Arms hi havia periodistes a bord per explicar què està passant al Mediterrani.

Treballar en aquestes condicions ha de ser molt dur...

En aquest tipus de campanya t’hi estàs uns 15 dies, per l’impacte psicològic i físic que et suposa.

Hi tornaries?

Sí que ho repetiria. Si no ho he fet és per respecte a molts companys voluntaris que hi volen anar i encara no ho han pogut fer.

L’ascens de l’extrema dreta a l’Estat i a Europa és un fet. Què li diria a la gent que es decanta per aquestes opcions?

Crec que si la gent pugés a un vaixell com l’ Open Arms i veiés la realitat que hi ha canviaria ràpidament d’opinió.

Què suposa, a nivell vital, una experiència com aquesta?

El primer que aprens és a relativitzar-ho tot. De vegades aquí patim per coses que no són realment importants. Ells no es preocupen per si aquell dia menjaran, pateixen per saber si seran vius al cap de dues hores.

Com és el retorn a casa?

Quan vaig tornar a Catalunya, després d’aquests dies a l’ Open Arms, vaig estar prop d’un any sense trepitjar la platja... Per què?

Les mateixes aigües que per a nosaltres representen diversió per a ells són mort. Només és l’atzar el que determina que nosaltres estiguem en un costat del mar i ells a l’altre.