POLÍTICA

Joan Martínez Vergel: “El 155 és un estat que genera por i actua amb un acarnissament total”

El periodista ha escrit el llibre 'El 155: tot allò que no t’han explicat’

Joan Martínez Vergel (Terrassa, 1967) és periodista. Ha treballat en mitjans de comunicació, però també en comunicació corporativa, i en la seva última etapa, com a assessor del secretari general de Presidència de la Generalitat. Ha escrit un llibre que analitza el període d’aplicació de l’article 155 a partir de diversos testimonis de primera mà.

Què van ser els set mesos d’aplicació de l’article 155?

Una situació anormal i anòmala. La seva aplicació va ser totalment arbitrària, ja que la Constitució diu que amb l’article 155 s’ha d’obligar les institucions autonòmiques a complir les obligacions constitucionals, però en cap moment parla de destituir un govern i substituir la Generalitat per un govern de Madrid. Això es va decidir revisant el model de 155 que van voler aprovar AP i la UCD i que va ser rebutjat.

Quins efectes va tenir el 155?

El principal va ser la por de les persones que es van quedar en els comandaments de la Generalitat i que en alguns casos van ser amenaçades -amb conseqüències penals- o se les va fer sentir responsables del possible acomiadament de tot el personal. És un estat que genera por i que actua amb un acarnissament total. En alguns departaments, l’Estat va traspassar la línia vermella del que és legal: a Ensenyament van voler canviar el model lingüístic aprofitant que el ministre feia de conseller. Són coses que s’han de canviar des de la política, amb unes majories parlamentàries, i ho volien fer des de la gestió. Era una il·legalitat perquè el 155 no ho permetia.

També tracta la indefensió jurídica en què va quedar la Generalitat.

Hi havia una voluntat de càstig i escarni contra l’executiu català per part de PP, Ciutadans i PSOE. Un cas molt clar va ser Sixena, un afer que estava en tràmit judicial i, per indicacions del ministre Méndez de Vigo, a les quatre de la matinada la Guàrdia Civil es va emportar les obres de Lleida cap a l’Aragó. També hi va ser en el cas del president Artur Mas i els consellers acusats de malversació pel 9-N, quan obliguen el gabinet jurídic de la Generalitat a posicionar-s’hi en contra.

Explica que les formes del govern espanyol per comunicar-se amb els càrrecs de la Generalitat també eren molt dures.

Des del BOE, quan s’hi publiquen les directrius de l’article 155, ja s’adverteix als funcionaris de conseqüències penals greus si no compleixen les normes que es dicten des dels diferents ministeris. Això que era al BOE també es trasllada després a converses directes entre funcionaris de Madrid i secretaris i directors generals, i els amenacen d’acabar davant del jutge si no obeeixen. I això es produïa en un entorn en què als funcionaris els feien anar passant per les dependències de la Guàrdia Civil o els jutjats o els requerien informacions. L’ambient era de setge policial i judicial i la por anava quallant a l’estructura de la Generalitat.

En el llibre reivindica molt el paper de resistència dels secretaris generals, màxims responsables dels departaments amb la destitució dels consellers.

A alguns els van acusar de col·laboracionistes, recordant el govern francès de Vichy durant la II Guerra Mundial. Els secretaris generals es van quedar perquè se’ls va demanar. Perquè hi havia un risc, que era que si marxaven els posessin des de Madrid. És el que van fer a Interior, que era una de les obsessions i va ser l’únic departament de la Generalitat totalment intervingut. I no es volia que passés el mateix a la resta. La consigna que tenien era mantenir tant com es pogués la institució. Un secretari em va fer la metàfora: era com mantenir un malalt en coma induït perquè l’estructura quedés com menys danyada millor fins que tornés a haver-hi Govern i es pogués recuperar. És el cas de les delegacions a l’estranger, que es van tancar totes el primer dia i ara s’han pogut reobrir. A Ensenyament també es van frenar els embats de Madrid.

¿Creu que el 155 va servir a l’Estat per estudiar quin era el funcionament del Govern?

Quan es va començar a aplicar el 155, els representants de l’Estat ignoraven com funcionava l’administració de la Generalitat. Això fa alentir molt l’administració al començament. S’havia de demanar permís a Madrid per tot. Per comprar benes o xeringues. Però amb aquest alentiment van poder anar coneixent el sistema. Set mesos després ho saben tot i tenen una radiografia exacta de com funciona la institució de la Generalitat.

Un segon 155 seria més dur?

En tenen ganes. No fem més que sentir declaracions i contradeclaracions. Ara ja saben com funciona l’administració de la Generalitat. I crec fins i tot que li han agafat el gust. A més, hi ha una part important de la societat espanyola que creu que s’han quedat curts. Tot el que no sigui tancar TV3, intervenir Ensenyament per carregar-se el català i eliminar els Mossos és massa suau. Són obsessions malaltisses.

La seva relació amb l’aplicació del 155 ha sigut molt directa.

Treballava com a assessor del secretari de Presidència i tots els que depeníem del conseller de Presidència vam ser acomiadats el primer dia d’aplicació del 155. Vam ser acomiadades 140 persones i després la llista es va ampliar a 259. Fèiem la nostra feina i d’un dia per l’altre vam ser acomiadats d’una manera arbitrària. De tot el que explico al llibre jo no hi era, sinó que recullo el testimoni dels que sí que hi eren.

Més continguts de