SALUT
Camp de Tarragona 21/02/2018

L’Institut Pere Mata lidera un estudi sobre el trastorn bipolar

Investiga els efectes d’un gen analitzant 600 persones, 300 amb la malaltia i 300 sanes

J. Salvat
5 min
Les imatges tridimensionals del cervell dels voluntaris s’obtenen a partir de la ressonància magnètica cranial (01) realitzada amb màquines com aquesta (02).

Reus¿Estan implicades variants d’un gen -el DDR1- en la velocitat de processament cognitiu en pacients amb trastorn bipolar? Aquest és l’objectiu d’un ambiciós projecte d’investigació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) - Hospital Universitari Institut Pere Mata. El lidera la doctora Elisabet Vilella i hi participen dos centres hospitalaris catalans més: l’Hospital Clínic, a través dels grups de recerca del doctor Eduard Vieta, i la fundació FIDMAG Germanes Hospitalàries, amb el grup de la doctora Edith Pomarol-Clotet.

Bipogent -així es diu el projecte- es va posar en marxa ja fa més d’un any, però continuen necessitant més voluntaris perquè els resultats siguin vàlids. En calen 600, una meitat dels quals han de ser persones amb trastorn bipolar i l’altra persones sanes, l’anomenat grup de control. Segons Vilella, més d’un any després d’engegar el projecte n’han aconseguit la meitat.

Tots els voluntaris són avaluats per psiquiatres i psicòlegs, se’ls extreu sang per a un estudi genètic i se’ls fa una neuroimatge cranial, a través de la Fundació Pasqual Maragall. Vilella diu que encara no hi ha resultats preliminars perquè cal arribar als 600 voluntaris per raons estadístiques. L’objectiu és tenir aquests primers resultats a l’inici d’aquest estiu.

El gen DDR1 s’ha estudiat en la seva relació amb l’esquizofrènia, i la hipòtesi del grup que lidera Vilella és que també té relació amb els pitjors pronòstics del trastorn bipolar. Una de les psiquiatres de l’estudi, Elisa Losantos, explica que l’estudi pot contribuir a aclarir per què alguns pacients pateixen un deteriorament més important de la funció cognitiva que altres.

Els afectats en parlen

L’Alèxia té 37 anys i té diagnosticat un trastorn bipolar des de fa dos anys i mig. Així que es va assabentar de l’estudi sobre la seva malaltia s’hi va inscriure com a voluntària. Confia que els resultats puguin ajudar a conèixer més sobre l’origen del trastorn. “De petita ja sabia que era diferent. Als 19 anys vaig patir anorèxia i bulímia després de perdre els meus pares en només dos mesos de diferència. Del trastorn bipolar no n’havia sentit a parlar mai fins al diagnòstic”, explica l’Alèxia, que va estar ingressada 33 dies a la unitat d’aguts de l’Hospital Pere Mata. Ara va cada dia a la Fundació Pere Mata i, a la Fundació La Caixa, s’està preparant per tornar al món laboral i treballar en el món de la pedagogia, ja que n’és llicenciada i especialista en absentisme escolar. “La reinserció laboral és complicada però ho estic intentant. Ens mereixem una segona oportunitat”, afirma. Participa en xerrades als instituts de secundària per explicar el seu cas i considera que actualment malalties com les seves són un estigma per als que les pateixen: encara se’ls considera “bojos”.

El Jordi, que té 45 anys i en fa cinc que està diagnosticat de trastorn bipolar, coincideix amb l’Alèxia en l’estigma que pesa sobre els que pateixen aquesta malaltia. Ell sí que coneixia que existia el trastorn bipolar, però no s’imaginava que el patia. “Ja portava uns quants anys amb depressions. Primer em duraven un parell de setmanes i després se’m van anar allargant. Em van començar a medicar i em van acabar diagnosticant la malaltia”, explica el Jordi, que afirma que diu obertament que té trastorn bipolar perquè l’ajuda a ell i al seu entorn, i espera que l’estudi en el qual participa com a voluntari ajudi en el tractament de la malaltia; ell creu que encara es desconeix força com tractar-la: “A mi m’han ajudat molt els tallers de psicoteràpia, però no te’ls ofereix el sistema de salut públic i t’has de buscar la vida. I també m’ha anat molt bé fer sol el Camí de Sant Jaume dos cops: 1.300 i 1.800 quilòmetres”.

L’Ignasi no el pateix ni havia sentit a parlar mai del trastorn bipolar fins que va descobrir l’estand a l’última fira ExproReus amb la crida de voluntaris per a l’estudi. Se’n va informar i s’hi va inscriure. Ja ha estat sotmès a totes les proves i serà un dels 300 integrants del grup de control. “No vaig dubtar gens a dir-los que m’ utilitzessin ”, afirma.

El gen estudiat

Al cervell la connexió entre neurones és fonamental perquè els senyals de l’exterior i de la resta de l’organisme es transformin en ordres que el cervell envia. En gran part aquesta connexió entre neurones es fa per transmissió d’un corrent elèctric. Perquè aquesta transmissió sigui eficaç (no es perdi energia) i sigui ràpida, l’àxon de les neurones està recobert per una capa aïllant, produïda per unes altres cèl·lules, que s’anomena mielina. La mielina és com el recobriment de plàstic dels cables elèctrics. El conjunt de molts àxons -prolongació de la cèl·lula nerviosa, a través de la qual viatja l’impuls nerviós- amb mielina dona lloc a la substància blanca del cervell.

La proteïna que estudia el projecte Bipogent és a la mielina. Els investigadors van descobrir que aproximadament un 4% de la població té una alteració en el gen DDR1, que és el que codifica la proteïna que provoca el defecte en la mielina.

Què és el trastorn bipolar?

A Catalunya més de 100.000 persones pateixen el trastorn bipolar. Es tracta d’una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim. Les persones que el pateixen poden oscil·lar des de l’eufòria patològica, anomenada mania, fins a la depressió, passant per fases sense cap tipus de símptoma psiquiàtric, coneguda com a fase eutímica. “És una patologia greu, però ben controlada permet als pacients fer una vida normal i no provoca el deteriorament de l’esquizofrènia. Hi ha un factor genètic i un altre d’ambiental, i normalment la malaltia comença a manifestar-se a l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta”, explica Vilella, que apunta que el símptoma més visible és que els afectats no regulen bé el seu estat d’ànim i passen de l’eufòria i la hiperactivitat, en què no controlen les seves accions o el que diuen -es coneix com a estat maníac-, a la depressió i l’apatia.

Busquen donatius

Bipogent compta amb un pressupost total del voltant del mig milió d’euros i actualment en té el 50% cobert, cosa que ha permès començar la fase d’anàlisi. Per poder acomplir tots els objectius que es proposen necessiten més diners i per aquesta raó encara es pot col·laborar en el desenvolupament i el manteniment del projecte fent un donatiu en línia a bipogent.cat. “Les donacions puntuals fan, sens dubte, que puguem arribar una mica més enllà”, explica Vilella.

El projecte ha rebut un ajut de gairebé 100.000 euros de la prestigiosa fundació nord-americana Brain and Behavior Research Foundation. Això permetrà que l’equip investigador pugui, durant els pròxims dos anys, completar les anàlisis genètiques que s’havia proposat fer i que no cobria el finançament que tenien fins ara. A part de l’aportació econòmica, aquest ajut afegeix prestigi al grup de recerca, ja que aconseguir finançament d’aquesta fundació està molt ben valorat a nivell internacional per l’alta competitivitat que hi ha per aconseguir-ne.

stats