TERRITORI
Camp de Tarragona 19/09/2018

El nou Logis torna a Escalfar el Baix Penedès

Diversos agents de la comarca s’oposen a l’actual projecte de gran centre logístic de mercaderies plantejat per la Generalitat de Catalunya

Jordi Salvat
9 min

Banyeres Del Penedès / L’ArboçParlar del Logis Penedès és obrir la caixa dels trons. Amb dues dècades d’història darrere, encara no s’ha desenvolupat res d’aquest centre intermodal de mercaderies situat a la zona nord del Baix Penedès. Però des de fa uns mesos, quan la Generalitat va tornar a posar el projecte sobre la taula, les posicions a favor i en contra han alçat la veu altre cop. L’impacte paisatgístic, la creació de llocs de treball de poca qualificació o l’augment del trànsit rodat generen controvèrsia i oposició a un projecte que s’implantaria a la comarca amb l’índex d’atur més alt de Catalunya.

El Logis Penedès combinaria zones d’activitat econòmica i logística amb serveis, indústries netes i formació. El projecte inclou una terminal intermodal de mercaderies, connectable en un futur al corredor ferroviari mediterrani; un nou accés a l’AP-7, i un vial de connexió entre l’autopista i l’A-7. Respecte al projecte del 2006, ampliarà els espais oberts protegits, inclourà les mesures correctores de l’impacte paisatgístic i el disseny funcional serà ecoeficient, segons els seus defensors.

Primera fase de 40 hectàrees

El primer moviment per reactivar el Logis Penedès el va fer a l’abril al Fòrum Gran Penedès, celebrat a Vilafranca, Isidre Gavín, director general de Cimalsa, l’empresa pública de la Generalitat que promociona, gestiona i administra centrals integrades de mercaderies. Gavín va anunciar que l’executiu català s’havia marcat definir el projecte en una primera fase de 40 hectàrees, “una superfície limitada que minimitzaria l’impacte sobre el territori”. Gavín va assenyalar que el projecte s’ha revisat perquè sigui “excel·lent en preservació ambiental i de serveis a persones i empreses” i va justificar-ne el desenvolupament per la demanda empresarial i les pressions del Parlament, el Consell Comarcal, alguns ajuntaments, organismes empresarials i sindicals. Al juliol Cimalsa va adjudicar per 179.685 euros la redacció del pla director del Logis.

La paràlisi en la construcció de les grans infraestructures pendents per part de l’Estat, com és el cas de la prolongació de l’autovia A-7, el possible enllaç amb l’AP-7 i la implantació de l’ample internacional per al transport ferroviari de mercaderies, continua sent un hàndicap important del Logis Penedès. En aquest aspecte no s’ha avançat gens la darrera dècada.

A mitjans de juliol es va constituir la comissió executiva del pla director urbanístic (PDU) del Logis Penedès, formada pel departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori i Cimalsa, i els ajuntaments afectats -l’Arboç, Banyeres del Penedès, Castellet i la Gornal i Sant Jaume dels Domenys- per avançar en l’ordenació urbanística d’aquest centre intermodal de mercaderies. La comissió executiva del PDU ha de ser un òrgan de concertació entre el Govern i el territori, que permet analitzar en detall, des de la proximitat amb els municipis on s’implantarà, els diferents instruments que permetran desenvolupar aquest nou pol logístic i de serveis. El planejament per construir el Logis Penedès, el pla director urbanístic (PDU), es va aprovar definitivament el 2012. Aquesta validació es va produir en un marc legal antic que va quedar superat poc després. Amb la revisió del planejament es respondrà a la demanda de les associacions empresarials de l’Alt i el Baix Penedès, així com del món local, per iniciar el desenvolupament de la primera fase del Logis Penedès i posar sòl a disposició de les empreses.

Tot i que l’àmbit del PDU del Logis Intermodal Penedès preveu un espai final de 177 hectàrees d’activitat, en el decurs dels treballs que s’han d’adjudicat es definirà amb més detall un sector de 40 hectàrees que acollirà una primera fase de desenvolupament. Després de complir els tràmits necessaris, aquesta primera fase podria estar activa el primer semestre del 2020.

No Fem el CIM es reactiva

La nova posada en marxa del projecte del Logis Penedès ha representat també la reactivació de la plataforma No Fem el CIM, que, a partir del 2006, va portar a terme nombroses mobilitzacions i accions contra el centre logístic. Una de les portaveus, Carmina Malagarriga, explica que ara estan en un moment de reorganització, amb l’entrada de joves, i estan potenciant el treball en xarxa amb altres associacions. Estan elaborant un nou document amb les raons per oposar-se al nou projecte del Logis Penedès.

Malagarriga apunta que una de les principals diferències respecte a les primeres mobilitzacions, a més de l’augment de l’activisme els darrers anys, és l’actual existència de la vegueria del Penedès, que articula dues comarques situades en dues províncies: “Tenim un model comú per a la comarca, basat en la indústria agroalimentària i el paisatge de la vinya, i una plataforma logística com aquesta és incompatible. Tenim una frase que repetim: «Si el Penedès és logístic, no serà». Els que estiguin a favor del Logis, que vagin al CIM Vallès o a zones del nord d’Europa com Rotterdam. Segur que canviaran d’opinió”. Precisament, des de la Plataforma Pro Vegueria del Penedès s’ha deixat clar el rebuig al Logis, que engloben en el que consideren “monstres d’infraestructures”.

La portaveu de la Plataforma No Fem el CIM es mostra molt crítica amb la classe política de la comarca i també expressa els seus dubtes sobre la creació de llocs de treball, amb unes xifres que ballen, i més amb la robotització d’aquest tipus d’indústries: “Donarà feina a poques persones del territori i seran llocs de treball de poca qualitat. A més, hi haurà un efecte crida en altres territoris”. No Fem el CIM rebutja un gran centre logístic al Baix Penedès i en cap lloc de Catalunya, aposta per un model de petits centres logístics amb petites distàncies i recorda que Cimalsa ja gestiona 500 hectàrees logístiques. “Nosaltres defensem que el Penedès ha de ser un pulmó entremig de les dues grans àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, conclou Malagarriga.

L’alcalde de Banyeres del Penedès, Amadeu Benach, també rebutja frontalment l’actual projecte del Logis Penedès per l’impacte que pot tenir al municipi, ja que és la localitat on hi ha més terreny del polígon logístic, però sí que hi planteja una alternativa.

“Som els més afectats i no ens compensen ni els ingressos econòmics que ens pot reportar ni els llocs de treball, que amb la robotització seran pocs i de baixa qualificació. El projecte s’ha fet des d’un despatx de Barcelona i no s’han tingut en compte molts aspectes, com l’aigua o el vent. Qüestions com aquestes provocaran molèsties i poden fer que vinguin cap aquí famílies amb menys poder adquisitiu”, afirma Benach, que també considera que l’altura dels edificis, que arribaria als 30 metres, és desmesurada i caldria reduir-los o construir una part soterrada. L’alcalde de Banyeres del Penedès també avisa dels problemes de mobilitat amb l’increment del trànsit de camions i recorda els problemes de trànsit que pateix aquesta zona de manera massa habitual a causa d’unes infraestructures “obsoletes.”

Una proposta alternativa

Per aquesta raó, un equip de tècnics municipals i un d’extern estan treballant en un projecte alternatiu de Logis Penedès i volen tenir enllestida una proposta abans d’acabar l’any. “Les últimes setmanes -explica l’alcalde de Banyeres- he parlat amb alcaldes i directius d’empreses importants de la zona i veuen la nostra proposta com a viable. Aquest mes de setembre haig de parlar amb el delegat territorial de la vegueria del Penedès, Pere Regull. Aprofitaríem espai de l’actual projecte, però el reorientaríem per poder relligar-lo amb tres polígons industrials que hi ha a prop i una sortida de l’autopista, que s’afegiria a la que es construirà a Banyeres. Incrementaríem el valor dels altres polígons i no crearíem un nou rovelló. L’impacte paisatgístic seria més baix perquè estaria separat de les urbanitzacions per turons”.

Benach també proposa fer edificacions verdes, com en altres països europeus. Benach espera que la Generalitat ho tingui en compte, i avisa que si no és així s’hi oposaran i que ell mateix estarà al capdavant de les mobilitzacions.

Canvis positius

L’alcalde de Sant Jaume dels Domenys, Magí Pallarès, fa una valoració més positiva del Logis Penedès i en destaca les modificacions respecte al projecte anterior, que el converteixen en “menys agressiu”, i “els llocs de treball que generarà en una comarca molt castigada per l’atur”. Pallarès es mostra comprensiu amb l’oposició dels alcaldes d’altres municipis més afectats pel futur centre logístic, ja que a Sant Jaume només hi ocuparà entre 3 i 4 hectàrees. L’alcalde de Sant Jaume considera una gran millora la construcció d’una sortida directa a Banyeres de l’autopista A-2.

Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, es mostra favorable al Logis sempre que vagi més enllà de la logística i aposti per la implantació d’empreses amb valor afegit i per un vessant docent que lligui amb el projecte de la Regió del Coneixement Catalunya Sud, impulsada per la URV. “El Logis Penedès ha de generar llocs de treball de qualitat que ens permetin retenir el talent que ara marxa fora de la comarca”, afirma Serramià, que destaca que el projecte és més respectuós amb el paisatge que el de la dècada passada i aposta per la pedagogia per reduir l’hostilitat que genera al territori.

L’altre municipi on es construirà el Logis Penedès és l’Arboç. I el seu alcalde, Joan Sans, afirma: “Sempre hem vist bé el projecte i amb els canvis introduïts encara el veiem més en positiu”. Sans assenyala que s’ha reduït “l’impacte visual” al paisatge. Coincideix amb Serramià en les bones perspectives que tenen en relació a la creació de llocs de treball per a tècnics superiors i la ubicació d’un recinte universitari depenent de la URV per formar tècnics en robòtica i control numèric. “Tenim un atur molt alt i necessitem un projecte com el Logis”, apunta l’alcalde arbocenc, que explica que últimament han sigut diverses les empreses que s’han adreçat al seu ajuntament per ubicar-se al futur Logis Penedès i han estat redirigides a Cimalsa.

El primer projecte va provocar molta oposició la dècada passada

Els primers moviments del CIM Penedès -com es va denominar primer el Logis Penedès- es van produir a finals dels 90 durant els últims governs Pujol, amb les primeres compres de terrenys agrícoles ubicats entre els municipis de l’Arboç i Banyeres. La tria del Baix Penedès per situar-hi un gran centre logístic de mercaderies és la situació de la comarca, enmig d’un nucli important de comunicacions: tres autopistes, la carretera N-340, dues vies ferroviàries i la proximitat dels ports de Barcelona i Tarragona.

Cimalsa era l’encarregada d’impulsar un gran centre logístic al Baix Penedès. La primera proposta oficial es va donar a conèixer el 2003: el centre integral de mercaderies (CIM) més gran de Catalunya, amb una extensió de 242 hectàrees entre l’Arboç i Banyeres del Penedès. L’inici de la construcció estava previst per al 2004.

L’entrada del govern tripartit a la Generalitat va provocar una aturada de dos anys fins a la nova proposta de l’executiu català l’estiu del 2006, que reduïa fins a 185 les hectàrees el Logis Penedès, la nova denominació del projecte. S’abandonava la idea de fer un port sec i la totalitat de l’activitat logística es faria a l’interior de naus industrials, amb 150.000 metres quadrats de naus i una previsió de 3.500 llocs de treball, un nou accés a l’AP-7 per a la zona de Banyeres i un moviment de 2.000 camions al dia. La inversió superava els 9 milions d’euros i l’inici d’obres es marcava per al 2008.

L’oposició al territori es va ampliar. A la plataforma No Fem el CIM, creada el 2003, s’hi van sumar els ecologistes del Geven, la plataforma per una vegueria pròpia i una part important de la societat civil dels municipis més afectats, l’Arboç i Banyeres. Les raons de l’oposició eren el model econòmic i l’afectació de l’entorn, la baixa qualitat dels llocs de treball i l’augment del trànsit. El setembre del 2006 es van iniciar les protestes, amb mobilitzacions en diverses localitats de la comarca i l’aprovació de mocions contra el Logis en ajuntaments com l’Arboç i Bellvei o al Consell Comarcal del Baix Penedès.

La crisi econòmica que va esclatar pocs mesos després va aturar el projecte. Ni les empreses tenien interès en el futur centre logístic ni la Generalitat en podia assumir la inversió. I el Logis Penedès va quedar desat en un calaix, d’on se l’ha tret novament fa pocs mesos.

Les claus d’un projecte envoltat per la polèmica

Superfície

En una primera fase del Logis Penedès es desenvoluparan 40 hectàrees. La superfície total prevista és de 177 hectàrees, situades principalment als termes municipals de Banyeres del Penedès i l’Arboç, però també afecten una petita part de Sant Jaume dels Domenys.

El trànsit

Els càlculs del Govern són que, amb la construcció del macrocentre logístic, passaran 15.000 camions més a la setmana per unes carreteres ja obsoletes i saturades en diferents èpoques i franges horàries.

Llocs de treball

Segons un estudi que va elaborar fa una dècada la Universitat Rovira i Virgili, el Logis Penedès crearia 5.000 llocs de treball directes i fins a 9.000 d’indirectes, però la robotització dels processos logístics els pot reduir sensiblement.

stats