MARCEL ARAGONÈS: “No entenem el cant d’un ocell, però ens agrada. Amb l’art abstracte passa el mateix”

Marcel Aragonès treballa en el món de la comunicació, però el seu vessant creatiu sempre l’ha acostat a sectors com la música i la pintura. Parlem amb ell de la seva última proposta pictòrica: Arrels.

Des de quan pintes?

He pintat sempre, des de ben petit. Al meu pare li agradava molt dibuixar i amb ell vaig fer els primers passos. Durant uns anys vaig canviar els pinzells per les guitarres i em vaig dedicar a la música. L’important, el que necessito, és crear.

Ets autodidacte?

Sí, totalment. La millor tècnica i aprenentatge s’obtenen experimentant, jugant i descobrint coses noves. Les escoles d’art o els professors et poden ensenyar tècniques, suports, com combinar colors... però crec que la veritable escola és al carrer, als museus, als llibres i a l’estudi. Cal embrutar molt de paper i tela per descobrir el teu propi estil. Sempre he pensat que un professor et pot influenciar massa i pots acabar pintant per agradar-li a ell i no a tu mateix. Has de poder-te expressar lliurement.

Sempre fas obres abstractes?

Sempre, sí. Si vull una imatge del meu gos o del meu poble ja els faré una foto, que sempre serà més fidel a l’original. L’art abstracte transmet sentiments i elements allunyats de la realitat i el realisme. Picasso va dir que el món actual no té sentit, per tant, per què pintar quadres que en tinguin?

Tenen sempre un significat?

Definitivament no. Mai he pensat que l’art abstracte hagi de tenir un significat. Ha de transmetre coses, sentiments, pot agradar o no, però no cal que representi res. Veig les meves pintures com melodies divertides. No entenem el cant d’un ocell, però ens agrada. Amb l’art abstracte passa el mateix, no cal entendre’l perquè ens agradi o no.

En què t’inspires?

No tinc una font fixa d’inspiració, tampoc hi crec gaire. De vegades pot sortir una idea a partir d’una cançó que escolto, a partir d’un paisatge i uns colors o a partir d’un somni.

Quina tècnica o tècniques fas servir?

En faig servir moltes i molts tipus de materials. M’agrada molt la pintura acrílica, la tinta xinesa, l’esmalt... La majoria de les meves obres són el que s’anomena tècnica mixta, una barreja de diferents tècniques i materials.

Què vols transmetre a través dels teus quadres?

Bàsicament, felicitat i alegria. L’art ha d’aportar somriures, benestar... No ha de ser una cosa trista o depressiva. Per això acostumo a treballar amb molt de color i moltes formes més o menys divertides. El que busco és que qui contempla una obra meva se senti relaxat i content, i que somrigui.

A la teva primera exposició, Creatures, hi destacava la presència de dibuixos originals que simulaven animalets. ¿Aquestes figures són un element característic de la teva obra?

Creatures és un concepte barreja de les paraules crear i criatures, una cosa molt meva que utilitzo sovint en la meva obra i que ja m’identifica força. Algun cop m’han dit que tinc alguna influència de l’art urbà i segurament és cert. M’agrada l’art de carrer i no podem oblidar que l’art va néixer a les parets de les coves fa milers d’anys, on els primers artistes ja feien dibuixos abstractes.

Com a comunicador i pintor, què et fa més por, un full en blanc o un llenç en blanc?

No em fan por cap dels dos, al contrari. Si el que vols i necessites és crear, tant el full com el llenç en blanc constitueixen un repte apassionant al qual m’enfronto amb moltíssima il·lusió i passió.

¿Costa més emocionar a través de les paraules o de la pintura?

A través de la pintura, segur. Les paraules t’ho posen més fàcil, però amb la pintura has d’anar més enllà. Després d’haver-ho fet amb les paraules m’he atrevit amb la pintura. La vida seria molt avorrida si no tinguéssim el valor d’intentar coses noves.