L’ENTREVISTA

MARCOS GARCÍA SUERO : “No m’estranyaria que hi hagués una altra taula química periòdica a l’Univers”

Investigador principal de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

Diuen que a la nebulosa d’Orió, a 1.300 anys llum de la Terra, allà on neixen els estels, es van descobrir a principis del segle passat les molècules de ca rbí. Els astrònoms dubten que n’hi hagi hagut mai a la Terra. Aquí s’ha investigat durant més de 50 anys, però s’ha destacat com una molècula molt inestable. Des de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) de Tarragona, el doctor Marcos García Suero lidera un projecte destinat a desenvolupar noves estratègies sintètiques basades en carbins, gràcies a una subvenció de dos milions d’euros del Consell Europeu d’Investigació.

D’on ve l’interès pel carbí?

El carbí ofereix una nova lògica en síntesi química. És una espècie de carboni que disposa de tres valències que queden lliures i on es poden formar nous enllaços per generar noves molècules. Al llarg dels anys, del carbí se n’ha estudiat la molècula en fase gasosa, sense utilitat sintètica, atesa la seva naturalesa altament reactiva.

Què es pretén?

Descobrir la reactivitat del carbí i el seu potencial impacte. Volem validar les idees. Comprovar que les hipòtesis són factibles. Disposem de resultats preliminars, però es tracta de descobrir i desenvolupar aquesta nova reactivitat per saber quina utilitat i recorregut pot assolir.

Suposa un risc?

El projecte és arriscat, no els carbins en si, ja que combinar aquests elements requereix una estratègia. Pensa que aquestes espècies es troben a l’espai interestel·lar a una temperatura de -271 graus centígrads. Generar aquest escenari a temperatura ambient i que tingui utilitat és molt difícil.

¿Es tracta, per tant, de construir carbins artificials?

Generem espècies tipus carbí, equivalents sintètics similars, que es comporten de la mateixa manera i permeten incorporar àtoms, a voluntat, al nucli de carboni, i crear així una nova lògica en síntesi química. Estem parlant d’una espècie química difícil de generar, molt inestable i complexa perquè sigui utilitzada en un laboratori.

Començar de zero a crear una nova estratègia química.

És travessar una porta que abans no estava explorada. Per fer-ho més comprensible, seria com fer una nova cançó: tenim unes regles per a la composició, però podem combinar instruments nous que faran una simfonia diferent de les conegudes fins ara.

Com si fos un joc?

Efectivament. Ajuntant-los en funció del que vulguem aconseguir després. Aplicant-hi una altra analogia, seria com un Lego: ajustem diferents peces, diferents colors, diferents formes que acaben creant la molècula o la propietat que vulguem. Estem aconseguint la màxima precisió en síntesi química.

Quina seria la seva utilitat pràctica?

Potencialment pot modificar fàrmacs coneguts i llibreries d’altres. El futur de la humanitat, pel que fa la farmàcia, és la medicina personalitzada. Els químics sintètics tenim molta pressió per produir moltes molècules més interessants i de manera més ràpida que fins ara.

Per què aquesta pressió?

Pensa que per fabricar un nou fàrmac es necessiten deu mil compostos: s’analitzen els més actius; uns 250 passen a la fase preclínica; a la fase clínica n’arriben cinc i finalment queda el medicament. Si tenim disposició per sintetitzar amb més rapidesa els deu mil compostos, agilitzem el procés de fabricació del fàrmac.

Només seria per a medicina?

Es poden utilitzar per resoldre problemes sintètics importants en el sector agroquímic, o materials, o per a aplicacions en sistemes nanomecànics...

¿Queden més elements químics encara per descobrir?

Considerant que coneixem un percentatge molt petit de l’Univers i que hi ha una matèria obscura que ningú no sap ni què és ni com funciona, no m’estranyaria que hi hagués una altra taula química periòdica a l’Univers.

El + vist

El + comentat