MARTA GALIMANY: “Crec que puc arribar als Jocs Olímpics de Tòquio sent millor atleta que el 2020”

L’atleta vallenca Marta Galimany havia de participar aquest estiu a Tòquio als seus primers Jocs Olímpics competint en la prova de la marató. El covid-19 ha ajornat un any la cita, però Galimany ha sabut motivar-se amb nous reptes i completar una temporada més que destacada.

L’any 2020 passarà a la història com un any molt complicat, però en el seu cas ha sigut una gran temporada.

És un any difícil per tot el que ha passat i perquè ens hem hagut d’adaptar a una nova situació, però atlèticament he seguit la meva progressió i aquest ha sigut el meu millor any. Sí que es van ajornar els Jocs Olímpics, però ens vam reinventar i vam seguir la nostra preparació.

Com va ser aquesta reinvenció?

Just quan ens vam confinar havia aconseguit la plaça per als Jocs en una marató a Sevilla. Entrenant-te a casa tampoc pots preparar correctament els Jocs, i la cancel·lació va ser un alleujament. Quan van anunciar l’ajornament vam canviar tota la planificació. Vam fer un replantejament i vam trobar la motivació en la marató de València de desembre, tot i que no sabíem si finalment es faria. I pel camí ens vam marcar diferents fites.

Ha batut el rècord de l’hora.

Això va ser idea del Jordi Toda, el meu entrenador, en un moment que no hi havia competicions però ens deixaven entrenar al carrer i a la pista. Era fàcil de muntar perquè només calia una pista. No ho havia fet mai, i al principi em feia una mica de respecte perquè havia de córrer sola. Era un repte i tampoc sabia com hi arribaria, però em vaig trobar molt bé corrent i va acabar bé.

Fa unes setmanes, per 17 segons no va batre el rècord d’Espanya de la marató.

Estem molt contents de com ha anat, tot i que no he batut el rècord. El rècord fa 35 anys que hi és i era un objectiu ambiciós. Podia passar de tot. Sortint a ritme de rècord no sabia si el meu cos respondria, si hauria d’aturar-me... La marca que he fet és una molt bona marca.

El 2021 serà, excepcionalment, any olímpic. Continua amb el focus a Tòquio?

Sí, exacte. Crec que puc arribar-hi sent millor atleta que si els Jocs haguessin sigut el 2020, i és el nostre gran objectiu. Tenim temps i moltes ganes de preparar-lo, i caldrà buscar alguna fita pel camí perquè queda molt de temps, però tota la preparació anirà encaminada als Jocs Olímpics.

Aquesta temporada canvia d’equip, del Barça passa a l’Adidas.

He estat les sis últimes temporades al Barça i m’hi he sentit sempre molt a gust. No tenia pensat canviar, però fa un parell de mesos es va posar en contacte amb mi la gent d’Adidas i em van oferir un contracte amb unes condicions que el Barça no pot assumir. Adidas té un gran equip a nivell internacional i per a mi és un gran salt per seguir creixent. Em permetrà seguir dedicant més temps a l’atletisme. Fins ara estic treballant a mitja jornada, però amb el contracte amb Adidas podré deixar aquesta feina. Ara em ve de gust provar de dedicar-me un any cent per cent a l’atletisme.

Acaba de fer 35 anys. En quin moment de la seva carrera està, ara?

Vaig començar amb vint anys i encara soc jove atlèticament parlant. No he tingut problemes musculars ni lesions. Estic millorant any rere any, i seguiré fins que vegi que no puc seguir millorant o fins que la motivació no sigui la que pertoca. Estic vivint els meus millors anys i no penso en el dia de la retirada. Ni molt menys!

Doncs encara que no hi pensi, la pista d’atletisme de la seva ciutat, Valls, des del mes d’agost porta el nom de Marta Galimany i Guasch.

Aquest ha sigut un any estrany, amb moltes coses boniques. Un dia em va trucar l’alcaldessa de Valls per dir-me que posarien el meu nou a la pista d’atletisme de la ciutat. Em va sorprendre bastant, i el primer comentari que vaig fer és “Que no em retiro!” [riu]. Ella em va respondre que era perquè em motivés més per seguir molts més anys a aquest nivell i pel que he aportat a la ciutat. Per a mi és una motivació. He de seguir com a agraïment al que la ciutat està fent per mi.