Mas Miró: on tot comença

Mont-roig Del CampEl 20 d’abril es compliran 125 anys del naixement de Joan Miró, un dels artistes més destacats del surrealisme. Aquest mateix dia s’inaugurarà el centre d’interpretació del pintor, escultor, gravador i ceramista català a Mont-roig del Camp, a la masia on als 18 anys va decidir que seria pintor, on va treballar fins al 1976 i que es coneix com a Mas Miró. Els últims mesos s’han fet diversos treballs de conservació i remodelació de l’espai. L’Estat i la Generalitat han col·laborat amb el projecte de la Fundació Mas Miró amb 200.000 i 130.000 euros, respectivament, i la Diputació de Tarragona n’ha aportat 30.000 més anuals. El gruix més important de la inversió, però, ha correspost a la família Miró, que hi ha aportat 750.000 euros.

Una visita més enllà de la masia

La visita al Mas Miró es farà amb visites guiades i començarà a l’antic corral. On abans hi havia animals i s’hi emmagatzemaven garrofes i altres fruits del camp hi haurà la recepció per a l’acollida de visitants, la botiga i la sala de projecció de l’audiovisual. Serà un espai preparat perquè s’hi facin exposicions temporals i no es descarta que s’hi pugui veure obra original mironiana. També s’oferirà la possibilitat de llogar l’espai per a activitats com presentacions de llibres, a més de fer-hi actes propis de la fundació.

Es visitaran el taller i els exteriors del mas i això es complementarà amb una ruta pels paisatges mironians, aquells que van inspirar algunes de les obres més destacades del geni. El recorregut es podrà fer amb una audioguia a través d’una aplicació, i portarà l’usuari per diferents punts de la finca, però també a la platja, el nucli de Mont-roig i l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Es deixarà per a una segona fase la rehabilitació de l’interior de la masia i la casa dels masovers. La idea és iniciar aquesta segona fase d’actuacions enguany. La directora del projecte de Mas Miró de Mont-roig del Camp, Elena Juncosa, explica que van decidir obrir l’espai per fases per la complicació de rehabilitar tota la masia. L’obertura de la primera fase permetrà obtenir més recursos econòmics per invertir en l’adequació dels espais que encara no són visitables.

L’alcalde de Mont-roig del Camp i president de la Fundació Mas Miró, Fran Morancho, explica que està previst que a l’octubre s’interrompin les visites al centre per portar a terme aquests treballs de rehabilitació. “Depenem d’aconseguir més recursos econòmics i estem buscant aquest finançament. Tampoc no sabem el volum de visites que tindrem durant aquests primers mesos d’obertura, però tenim bones perspectives. Busquem que sigui un projecte sostenible i hem d’acabar de definir el model”, assenyala Morancho, que referma el compromís de l’Ajuntament amb el projecte. El consistori aportarà enguany 30.000 euros més a Mas Miró a través d’un conveni amb la Fundació, a més de cedir espais i material i el treball de tècnics municipals: “La relació amb la fundacio és molt intensa”.

Les terres cultivables que envolten la masia també s’inclouen en la visita per la seva importància en l’univers mironià. El Mas Miró disposa actualment d’unes deu hectàrees cultivables, algunes actualment dedicades a cultius ecològics. Abans de l’expropiació per a la construcció de l’autovia A-7 la finca era més gran. Limita amb el barranc de la Pixarota, per on Miró anava a la platja i tornava carregat d’arrels i pedres per a les seves creacions. Aquest és el passatge que inspira Miró. Està previst que a la finca ben aviat s’hi plantin ametllers i oliveres, arbres que van inspirar moltes obres del geni.

Estius a Mont-roig del Camp

Miró, nascut a Barcelona el 1893, va anar cada any al Mas Miró des del 1911 fins al 1976, excepte els anys de la Guerra Civil i de l’exili, que es va allargar fins al 1941. Mentre la salut l’hi va permetre, el pintor tornava cada any a un espai que era molt especial per a ell. Ho va fer fins a set anys abans de la seva mort, el 1983. Hi arribava a finals de juny i s’hi estava fins a finals d’agost o inicis de setembre. Deia que per a ell era com una religió. El discurs de Miró és el lligam amb la terra, la tornada als orígens, a les arrels, el treball artesà, el pagès. Ell se sentia més còmode amb pagesos que amb els galeristes de París.

És al Mas Miró, als anys trenta, on l’artista comença a construir aquests objectes tridimensionals, germen de la seva escultura posterior. És la tècnica de l’assemblage, a partir d’elements que trobava a la natura, com petxines o ametlles.

La construcció de l’autovia A-7, que passa a tocar del Mas Miró, va afectar molt els descendents del pintor. El projecte inicial obligava a tirar a terra la masia, però un petit canvi de traçat va permetre que la carretera passi a tocar de la part de darrere de l’edifici. Tot plegat va fer que la família Miró es distanciés sentimentalment de l’espai i fins i tot el van posar la venda durant uns anys. Però ningú el va comprar. El 2011, amb el centenari de la compra de la finca per part de la família Miró, es va començar a encaminar la recuperació de l’espai. El 2013 es va constituir la Fundació Mas Miró, amb la participació de la família del pintor i l’Ajuntament de Mont-roig.

Relació excepcionalment llarga

Barcelona, Mallorca i Mont-roig del Camp són un triangle amb tres espais molt importants en la vida de Joan Miró que es complementen. Però és a Mont-roig on decideix que serà pintor, on crea un vincle amb aquell paisatge que es mantindrà tota la vida. Juncosa destaca que el cas de Mas Miró és excepcional: “Trobem poques cases d’artista amb una vida tan llarga: 65 anys”. La directora del projecte considera imprescindible una visita a la masia i als diferents espais de Mont-roig del Camp, perquè és el paisatge emocional més important de Miró. La previsió de visites durant aquest primer any és de 20.000 persones.

L’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, confia que l’obertura de Mas Miró porti més visitants al municipi, on hi ha espais que van inspirar l’artista per pintar alguns dels seus quadres més destacats: “L’augment de visitants al nucli de Mont-roig esperem que estimuli l’activitat econòmica i permeti obrir nous negocis i potenciar els que ja hi ha”.

Inspiració per al quadre ‘La masia’

El 1911 els pares de Joan Miró van comprar la masia als marquesos de Mont-roig en aquesta localitat del Baix Camp. El pare de Joan Miró, joier i rellotger de professió, amb arrels a Cornudella de Montsant, no volia que el seu fill es dediqués a la pintura i li va fer estudiar comerç, i el jove Miró, de fet, va començar a treballar en una adrogueria a Barcelona. El noi va caure en una depressió i va agafar unes febres tifoides, i el metge li va recomanar que s’anés a recuperar al camp. Així va arribar per primer cop a la masia. “Allà Miró va entrar en contacte amb el medi rural, els pagesos i paisatges com l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Ell diu que la força de la terra li entra pels peus. I decideix dedicar-se a la pintura”, comenta Juncosa.

El 1922 Miró va pintar el quadre La masia, un oli sobre tela de 132x147 centímetres, actualment conservat a la National Gallery of Art de Washington. “La masia representa el final de la seva etapa figurativa i l’inici de la surrealista. En aquest quadre hi ha tot el que Miró troba al camp. Posa un cargol al mateix nivell que una altra cosa. És el resum de la seva vida al camp”, explica Juncosa.

Un taller on es podran veure dos grafitis originals

El taller on treballava Joan Miró a Mont-roig del Camp és un dels espais més importants que es podran visitar a Mas Miró. Al taller s’hi podran veure dos grafitis originals de l’artista en dues parets. El visitant trobarà l’espai com estaria en plena activitat creativa del geni. “Miró era molt metòdic treballant. S’aixecava molt aviat i treballava al taller fins a l’hora de dinar. Després, a la tarda, responia correspondència o feia excursions a la platja. Sempre tornava carregat de tota mena de materials”, assenyala Juncosa, que recorda que l’artista treballava al seu taller “com un hortolà”: “El seu taller era com un hort. Tenia moltes obres en marxa. Cada matí mirava el taller i decidia, igual que un pagès decideix si planta o si rega, cap a quina banda tirava”.

Per documentació i correspondència conservada de Miró, sabem que l’artista el 1942 manifesta la seva voluntat de construir un taller al camp, a Mont-roig, per treballar principalment l’escultura. Miró volia que el seu amic Josep Lluís Sert li construís el taller, però Sert ja estava inhabilitat pel règim franquista per treballar a l’estat espanyol i finalment l’hi va fer Lluís G. Ylla, segon marit de la seva germana i vinculat a una important família de constructors d’Osona.

Està documentat un primer encàrrec de material cap al mes de març del 1943, i fins i tot comença la construcció dels fonaments. Però els preus de mercat de la postguerra i la inseguretat general en relació a la Segona Guerra Mundial fan que Miró decideixi posposar les obres del taller fins a principis del 1947. La construcció finalitza el 1948 i Miró hi comença a treballar. Fins llavors tenia muntat el taller en una habitació del primer pis del mas.

A Palma, on Miró es va instal·lar als anys 50, va reproduir l’estructura del taller de Mont-roig del Camp en una dimensió més gran i, aquest cop sí, construïda per l’arquitecte Sert.