NEWSROOM

Mirar el cel d’una altra manera

FA UNS DIES VAIG presentar el llibre Biosférica 3.0, acrònim de Biologia Espacial Atmosfèrica, una obra de divulgació del reusenc Daniel Ransanz. Quan em van fer l’encàrrec, em vaig sentir desafiada com mai. Constituïa un repte per a mi, ja que es tracta d’un tema força diferent dels que m’ocupen habitualment i que, alhora, provoca reaccions immediates: des de l’adhesió apassionada al rebuig frontal, passant per l’escepticisme foteta o la burla directa. Endinsar-m’hi em va resultar fascinant i, en molts aspectes, commovedor. Des de la primera plana, el llibre obre els ulls de bat a bat a qualsevol persona disposada a prescindir dels prejudicis una estona i a escoltar. Simplement, escoltar. Encara que sigui per decidir, al final de la lectura, que no ens ha convençut gens o suficientment. Però segur que ha esponjat la nostra ment i la nostra ànima per a una futura comprensió i assumpció dels nostres entorns més llunyans i de noves parts de l’Univers encara insondables que algun dia no ho seran.

Per resumir-ho, Ransanz recull i valora amb audàcia una sèrie de fenòmens documentats des de fa segles a través de testimonis, informes, relats, obres d’art, fotografies i nombroses gravacions, algunes impactants Aquests fenòmens, que l’autor anomena “biòsferics”, són objectes biològics desconeguts que es desplacen pel cel (aparentment dotats de certa intel·ligència) i que viuen a la nostra atmosfera i enllà. Cada dia més persones sostenen –entre elles reputats científics i professionals de tota mena– que es tracta d’éssers vius, alguns gegantins, que només podem veure en determinades ocasions per raons encara impossibles d’explicar. L’obra defuig el sensacionalisme i ens alerta del perill dels plantejaments màgics centrant-se en aportar informació objectiva i contrastable amb el valor afegit de la descripció de les experiències personals de l’autor. Totes les civilitzacions tendeixen a pensar que ja han arribat al final del camí i que el seu saber és el saber absolut. Però, com ja va dir Heràclit 500 anys abans de Crist, l’única cosa immutable en l’Univers és el canvi. Fet i fet, ¿quan hem deixat de necessitar nous exploradors lliures de dogmes i complexos? Us asseguro que ara miro el cel d’una altra manera.

Més continguts de