“Que el FIC-Cat l’inauguri ‘Barcelona 1714’ és més una aposta que una tria”

Roda de BeràParlem amb l’alma mater del FIC-Cat, que se celebra des de dissabte fins al 15 de juny a Roda de Berà. Antonio Barrero insisteix sempre que és una peça més d’un equip molt ampli basat en el voluntariat.

El festival el dediquen enguany a la direcció de fotografia. ¿És una de les figures menys valorades d’una pel·lícula?

És una de les menys valorades pel públic, però encara n’hi ha que ho són menys, com els muntadors o els localitzadors. Però, dins del sector, el director de fotografia és molt valorat i es percep quan la seva feina és bona, en l’atmosfera i el to de la pel·lícula. Busquem aquests àmbits que no influeixen en res en el festival però són l’excusa per muntar les activitats paral·leles, com la taula rodona o la classe magistral.

La persona que homenatgeu enguany és Josep Maria Civit.

Hi ha tres figures importants en la direcció de fotografia al nostre país. Civit és el que té més filmografia i més trajectòria internacional, ha treballat a Hollywood, França i Itàlia. Va rebre el Gaudí d’Honor per 'El rey de La Habana' i ha treballat molt amb Agustí Villaronga. S’ha implicat molt en el festival oferint-se a fer d’actor a l’espot i fent la classe magistral, ens ha facilitat les pel·lícules per quan li fem l’homenatge... Està encantat pel reconeixement.

Per què heu triat 'Barcelona 1714' per a la sessió inaugural?

Més que una tria és una aposta. Normalment la pel·lícula inicial ens la proporciona TV3, gairebé sempre és una 'TV movie'. Els dos últims anys TV3 ha produït molt poc en ficció, només sèries. Buscàvem diferents opcions però no en sortia cap i vaig recordar el projecte de l’Anna Maria Bofarull 'Barcelona 1714'. TV3 no hi havia entrat, els vaig posar en contacte i en va comprar els drets d’emissió. L’hem triat perquè l’Anna és dona i tarragonina i el projecte és interessant. Amb la pel·lícula inaugural em vaig tirar a la piscina, perquè no l’havia vist. Ho vam lligar amb l’homenatge que farem a TV3 pel seu suport a la llengua catalana i les produccions del nostre país.

¿També va destacar en la presentació 'Maleïda 1882'?

És un film que barreja documental i ficció per reproduir la gesta de Jacint Verdaguer per pujar a l’Aneto amb les mateixes condicions que ho va fer ell el 1882. Tot això està explicat a partir del diari de Verdaguer, que va llegint el Lluís Soler. Com a contrapunt hi ha el Bernat Gasull, que és l’historiador, narrant els punts on va trobar un pastor o on va demanar ajut, ja que anava sense mapes. És un documental que sap crear tensió. Hi ha un treball molt important de fotografia, amb unes vistes amb drons espectaculars.

Què més veurem en el FIC-Cat d’enguany?

Tenim moltes produccions, com cada any. Una aposta interessant és el documental 'Pavlovsky', que s’estrenarà amb el format definitiu, que és la història de l’artista explicada per ell mateix i recreant-la amb un espectacle que munta expressament per al documental. Està dirigit per Albert de la Torre. I Pavlovsky el tindrem al FIC-Cat. Veurem moltes pel·lícules per primer cop al Camp de Tarragona, com 'Els dies que vindran', de Carlos Marques-Marcet, o 'Staff only', de Neus Ballús. També tenim molts curtmetratges a concurs, concretament dinou. I n’hi ha de molt bons.