FA UNS DIES VAIG anar a una discoteca de Reus. A l’entrada hi havia dos porters parlant amb dos nois joves, ben vestits, que volien passar, però no els van deixar passar amb l’argument que aquell no era el seu “rotllo”. Quan me’ls vaig mirar vaig veure que eren dos nois marroquins. Sí, marroquins, i què? Ells riuen, canten i mouen l’esquelet com qualsevol de nosaltres, i aquell local no era del seu “rotllo”. Van recular i van marxar. Quin remei!
En aquell moment no vaig reaccionar amb un “Venen amb nosaltres!” Hauria sigut interessant veure si llavors haguessin entrat. Vull pensar que sí. Un cop a dins, estrets com sardines, amb el reggaeton excessivament fort i empenta va, empenta ve, em vaig adonar que aquell tampoc era el meu rotllo. No pretenguem que ens respectin si no els respectem. Per descomptat, a aquest local no hi tornaré.
