ROCÍO MOTA: “Aquest concurs és una manera de Fer-nos sentir maques, de donar-nos veu”

El VendrellNascuda a Bellvei fa 32 anys, casada i amb un fill, ara viu a Santa Oliva. Rocío Mota va ser coronada el setembre passat Miss Curvis Tarragona. El dia 22 de novembre participarà en la quarta edició de la gala estatal de Miss Curvis. Des del maig ha perdut 17 quilos i ara en pesa 97. L’any que ve vol organitzar Miss Curvis Tarragona.

¿Com es va assabentar que s’organitzava el certamen de Miss Curvis?

Un dia a casa avorrida, fent zàping. Ho vaig buscar a internet i vaig trucar per preguntar com ho podia fer per presentar-me a la província de Tarragona. Em van dir que aquí no s’havia organitzat mai i no hi havia cap candidatura. I m’ho van oferir a mi. Era l’única. Normalment quan es fa una candidatura a Miss Curvis, com és el cas de Barcelona, hi ha una persona que porta la candidatura, busca noies, fa càstings i també classes.

Com són aquestes classes?

Per exemple, com posar en una fotografia. Un mínim gest fa lletja una foto. T’ensenyen trucs, com desfilar... I jo vaig tenir la sort de poder fer-ho amb les candidates de Barcelona. Érem 26. També ens van oferir fer un parell de sessions de fotos. A la gala de Barcelona van aprofitar per fer la meva coronació. A Barcelona hi havia 16 candidates i a Tarragona només era jo. Una de les candidates de Barcelona em va dir que la meva corona l’havia comprat.

I què li va respondre?

En lloc d’enfadar-me li vaig dir: “Llàstima que la teva no es ven”. Les candidates tenen una persona que es preocupa per elles i els paga el viatge, la roba, la perruqueria i el maquillatge, però jo m’ho vaig haver de buscar tot.

I un cop coronada...

Ve la gala nacional el dia 22 de novembre a Màlaga, amb unes 25 candidates guanyadores de cada província. De Catalunya només som Barcelona i Tarragona. He hagut de buscar una persona que em prepari la roba per desfilar. El maquillatge te’l posen allà, tot i que abans faig proves. El fotògraf que tinc és amic meu des de petit i em fa fotos per penjar a les xarxes. Un cop passada la gala nacional, em faré càrrec de la candidatura de Tarragona i prepararé la gala.

Es converteix en organitzadora?

Sí. La idea que tinc és que hi hagi tres o quatre representants de cada comarca, treballar amb elles i a finals d’estiu fer la gala de Tarragona. Estic parlant amb la Diputació de Tarragona per trobar un bon lloc per fer-ho i aconseguir que hi hagi continuïtat.

Què cal per presentar-se a Miss Curvis?

Tenir de 18 a 42 anys i una talla 44 de pantalons o més o cent centímetres de maluc. Si tens més de 42 anys t’hi pots presentar per viure l’experiència de desfilar i es pot aspirar a les diferents corones excepte a la principal.

¿Com ha anat l’experiència de participar en Miss Curvis?

Ha sigut maco, divertit. T’adones de la competició que hi ha i que aquest món es molt gran. Fotògrafs, maquilladors, estilistes... i una estilista per posar-te bé les calcetes. No sabia que la cosa arribava fins a aquest punt. La llàstima és no haver pogut viure aquesta experiència a Tarragona, però ara toca pensar de cara a l’any que ve.

Aquest món de les miss té fama de retògrad, fins i tot de masclista.

Des de fora pot semblar una cosa, però estem tractant amb dones curvis, dones amb complexos, de vegades molt forts. N’hi ha que han patit bullying. És una manera de fer-nos sentir maques, importants, de donar-nos veu. És una ajuda per a nosaltres. La dona que va guanyar Miss Simpatia de Barcelona gairebé no havia sortit de casa i estava casada amb un home molt masclista. Ara es fa fotos sense roba i publica el que vol.

Som en una societat que valora molt el fet d’estar prima.

Mira la televisió i no veuràs cap sèrie o pel·lícula amb una protagonista o un protagonista grassos. O presentadors de TV grassos. Però les dones amb talles més grans existim. I molts cops no tenim possibilitat de comprar una versió més ampla d’un mateix model.