NEWSROOM

Rastes, perles i corbates

PER DESGRÀCIA, atonyinar joves i persones amb aspecte antisistema surt pràcticament gratis. És terrible però cert. Estem acostumats a veure com la policia, arreu del planeta, estomaca adolescents sense immutar-nos gaire, gairebé sembla que s’ho mereixen per pertorbar la nostra sobretaula, o ens resulta tan familiar com un cartell publicitari que deixem de veure al cap d’un temps perquè l’incorporem al paisatge (per això cal canviar la publicitat exterior constantment). Tanmateix, si veiem colpejar dones de seixanta anys amb collarets de perles o executius amb corbata ens xoca extraordinàriament i es disparen les alarmes als països occidentals. Per descomptat, si a més veiem que colpegen gent gran ens indignem i se’ns trenca el cor. Això ja ho trobem completament intolerable. Al final, els grups socials i ideològics, els grups d’edat i els grups professionals s’identifiquen, com tothom, amb els seus semblants.

Per tant, és imprescindible que hi hagi tant avis com rastes, perles i corbates al carrer. Negar-ho és negar la realitat i resulta estúpid i inoperant. Sabem perfectament com funciona el món, i els debats estèrils sobre qui és més revolucionari només són l’excusa per a la inacció. Cada dia hi ha més diletants professionals o simplement torracollons que només se senten a gust amb la seva facció social, grupuscle de pensament o corrent estètic. Si realment volem que la nostra veu se senti i les imatges de la injustícia que estem patint donin la volta al planeta, hi hem de ser tots perquè funcioni l’empatia de totes les classes. I, sobretot, els de més edat hem de donar cobertura als més joves.

Ens queixem que el jovent d’avui és egoista i no té compromís i que nosaltres vam haver de lluitar per tants drets i avenços que ells han tingut regalats. Doncs quan actuen i es comprometen als carrers, no els deixem sols als peus dels cavalls com els polítics fan amb nosaltres, donem-los suport i assumim el seu risc amb la millor cara possible. Un poble sense joves valents està mort. Cito en Nathan Hale quan va dir: “Només lamento tenir una única vida per donar per al meu país”. I afegeixo: “...i per cobrir les espatlles als nostres fills i filles que són el nostre llegat”. Quina feina més noble podríem tenir?

Més continguts de

El + vist

El + comentat