Www.ruthtroyano.catDefinitivament el president Torra ha posat de moda la ratafia. El gest de portar-ne al president Sánchez a principis de juliol és molt més que un acte de gentilesa. La ratafia com a símbol de la represa del diàleg, com a mostra del valor de la lluita pacífica i del respecte per la diferència. La Corriols està elaborada a consciència amb un missatge combatiu al darrere: el no a la línia de molt alta tensió. Més enllà de les aromes que la ratafiaire i farmacèutica Anna Selga hi ha volgut incloure, s’hi fan evidents també els valors de la resiliència, la constància, la valentia, la creativitat, l’autogestió, la paciència i la col·laboració. Mai els acords s’han tancat en un despatx, ni sense estovalles blanques.
Ca Roman és el nom de la ratafia que Glòria Pedrós elabora al municipi riberenc de Rasquera: “Nosaltres fa un any que l’embotellem i la comercialitzem, però moltes cases del poble en fan per a consum propi. Hi ha, però, un gran desconeixement sobre aquest destil·lat de la terra, per bé que tot l’arc mediterrani és terra de ratafia”. La recepta original de Ca Roman és de Teresa Farnós, la veïna del carrer de Parral que la va confiar a les dones de la seva família: “Des dels anys 60 que en fem per a consum familiar. A casa he vist sempre com l’avi i el pare collien per Sant Joan les nous verdes dels noguers, primer de les nostres finques a Rasquera i ara a Benissanet”. Anar a triar les herbes a la serra de Cardó ha sigut cosa de dones. “I fer la ratafia, sacsar-la, filtrar-la i embotellar-la”, afegeix Glòria Pedrós. Durant 40 dies, l’aiguardent macera amb 22 ingredients a sol i serena. Per Sant Domingo es filtra i s’hi afegeix el sucre. Dos mesos més de repòs i s’embotella”.
“Al principi no saps on et poses. Les mesures em costaven perquè l’herència de la tieta era una mica confusa: com tu vegis, més que menys, un polsim… Amb la ruda, que és una planta amargant, sempre m’ha dit que no em passi. Amb el temps, adquireixes el criteri”, comenta recordant l’inici de l’aventura. “Que ara se’n parli és una manera de reivindicar la sobretaula”, diu Pedrós.
A Ca Roman en defensen el consum com a digestiu i suggereixen els pastissets de Rasquera per al maridatge. Aplaudeixen d’altra banda el gest del president Torra: “Si vas a defensar Catalunya, és molt encertat dur-hi ratafia, que és cultura i paisatge”. Sergi Pons Codina escriu a Dies de ratafia : “No és només una beguda alcohòlica, és una abraçada al territori, al país, als costums, a la gent, a l’experiència [...]. És el que més s’acosta a saber quin gust té la terra”. I per això n’hi ha tantes com paisatges. Per a tots els gustos.
