ARQUITECTURA

El Renaixement va entrar per Ulldemolins

El poble del Priorat reivindica la figura de Jaume Amigó amb un any ple d’actes commemoratius

Aquest 2018 es compleixen els 500 anys del naixement a Ulldemolins de Jaume Amigó, una de les figures renaixentistes clau a Catalunya gràcies a la seva aportació com a introductor del Renaixement arquitectònic al Principat. Amb l’objectiu de reivindicar la figura d’aquest pioner i innovador, l’Ajuntament d’Ulldemolins ha impulsat l’Any Amigó, amb un ampli i variat programa d’actes per revalorar el llegat de qui va ser promotor de l’Escola del Camp, que va portar el Renaixement per tot el territori de Tarragona i a la resta del país.

Precisament a la localitat d’Ulldemolins, Amigó va impulsar la construcció de l’església de Sant Jaume, la primera d’aquest estil que es va acabar a Catalunya, i l’ermita de Santa Magdalena, coneguda com la catedral del Priorat. Les esglésies de Tivissa, la Selva del Camp, Riudoms i Cornudella, parts de la catedral de Tarragona i la façana del Palau de la Generalitat, seu del govern del país i emblema de l’art renaixentista català, són obres d’Amigó i de deixebles seus com Pere Blai.

“Amb l’organització de l’Any Amigó hem volgut posar en valor aquest personatge cabdal en el Renaixement català per la seva aportació a l’arquitectura, però també donar a conèixer el patrimoni i aquesta època històrica al nostre municipi, on va néixer Jaume Amigó”, explica l’alcaldessa d’Ulldemolins, Misericòrdia Montlleó.

Actes ben diversos

Fins ara s’han desenvolupat unes quantes iniciatives i actes commemoratius, com la publicació del llibre Ulldemolins en temps de Jaume Amigó (1518-1590), a càrrec del doctor Salvador Rovira, professor emèrit d’història moderna de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conferències, espectacles de música i dansa, actes festius amb temàtica renaixentista i visites guiades sobre el personatge. El 10 de setembre es va estrenar una peça musical dedicada a Jaume Amigó, a càrrec de mossèn Miserachs, organista del Vaticà, i el dia abans es va descobrir una placa commemorativa a la seva casa natal amb un relleu a càrrec de l’artista Mercè Bessó.

Durant aquests últims mesos de l’any hi ha previstos més actes. El cap de setmana del 13 i 14 d’octubre, durant la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni, s’inaugurarà l’exposició Jaume Amigó, entre Itàlia i Ulldemolins que, segons Misericòrdia Montlleó, es pretén que sigui itinerant i que posteriorment es pugui veure en altres localitats lligades a l’impulsor de l’Escola del Camp. Al novembre, les escoles de la zona treballaran la figura d’Amigó i al desembre està previst un acte de cloenda de l’Any Amigó organitzat conjuntament amb el Consell Comarcal del Priorat.

Formació autodidacta i tres viatges a Roma

Jaume Amigó va néixer a Ulldemolins el 26 de setembre del 1518 i va morir el 1590 a Barcelona. Va ser un important eclesiàstic i el principal impulsor de les primeres obres arquitectòniques renaixentistes a Catalunya. Entre aquestes destaquen l’església de Sant Jaume d’Ulldemolins -la primera d’aquest estil que es va acabar al Principat-, la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, l’església parroquial de Santa Maria de Cornudella de Montsant, l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins i, amb Pere Blai, l’església de Sant Andreu de la Selva del Camp.

Amigó va exercir de tracista i d’arquitecte, una feina que compaginava amb la de visurador d’obres i conseller de projectes i amb la seva extensa obligació eclesiàstica. L’any 1547 va ser nomenat rector de Tivissa (Ribera d’Ebre), on es va estar gairebé una cinquantena d’anys fins a la seva mort. Estava sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí.

La seva formació en l’àmbit artístic hauria estat sobretot autodidacta, ajudat pels tractats de Vignola, Vitruvi, Alberti, Palladio, Rusconi, Serlio, Philibert de l’Orme i Labacco. I, de manera ben destacable, hi van tenir a veure els coneixements i la influència dels tres viatges que va fer a Roma els anys 1549, 1559 i 1564, que el van ajudar a conèixer de primera mà l’estètica i els principis del Renaixement arquitectònic.

Més continguts de

El + vist

El + comentat