La Tarragona buidada

Les comarques de l’interior lluiten per aturar la pèrdua de població i el sobreenvelliment

La pandèmia del covid-19 ha tingut una incidència molt baixa a les comarques interiors de Tarragona si ho comparem amb la costa, i encara es veu més el contrast de l’afectació en relació a l’àrea metropolitana de Barcelona. La poca densitat de població d’aquesta zona podria ser-ne una explicació, i en un futur proper, amb l’amenaça de nous brots d’aquest virus o altres de semblants, podria guanyar valor anar a viure, o almenys continuar vivint, en aquest territori. Les dades de l’evolució de la població les darreres dècades reflecteixen que les zones d’interior del Camp de Tarragona estan perdent habitants de forma gradual i la mitjana d’edat de la seva població està pujant. Les projeccions de futur indiquen que aquest procés no s’aturarà i la piràmide d’edat s’anirà fent més estreta a les capes baixes i més ampla a les altes.

Les comarques de la Conca de Barberà i el Priorat i les zones nord del Baix i l’Alt Camp són les més afectades per aquest procés. Les diferents administracions estan impulsant plans per intentar reduir almenys aquesta despoblació i envelliment -en alguns casos, sobreenvelliment- perquè revertir aquest procés sembla que és impossible.

La Conca de Barberà ja fa anys que perd població i aquesta situació es produeix amb més intensitat a la Baixa Segarra i les muntanyes de Prades. Per intentar aturar aquest procés, el Consell Comarcal va posar en marxa el 2018 el Pla Estratègic de Desenvolupament de la Conca de Barberà 2018-2025, elaborat de manera conjunta amb diversos agents socials i econòmics de la comarca durant els anys 2017 i 2018 a partir d’una diagnosi prèvia. N’ha sortit un calendari d’accions concretes que s’estan desenvolupant en tres àmbits: economia, territori i ciutadania. Aquestes accions les porta a terme el Consell Comarcal, que també actua com a lobi de pressió davant d’altres administracions en aquelles competències que no té.

Els joves marxen i no tornen

El president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Magí Trullols, admet que la despoblació a la comarca és un “tema complicat” i un degoteig que va començar fa 50 anys i afecta un gran nombre de comarques de l’interior de Catalunya. “En els últims anys el problema s’ha agreujat perquè la gent jove que marxa a estudiar no torna i la població s’està envellint, i això fa que hi hagi menys naixements. És un problema difícil de revertir”, afirma Trullols, que retreu a la Generalitat no haver impulsat les darreres dècades polítiques de reequilibri territorial i no apostar per la industrialització en aquestes comarques: “Ara veiem com els pagesos es manifesten perquè no es pot viure de la terra”.

Trullols apunta que la pèrdua de població de la comarca els podria fer caure aviat del llindar dels 20.000 habitants -20.040 el 2019- i que això es traduiria en una pèrdua de subvencions i ajuts que seria molt preocupant. Qui també va ser alcalde de Santa Coloma de Queralt considera que hi ha diverses prioritats per aconseguir aturar o almenys reduir aquest despoblament retenint els joves a la comarca. Creu que és essencial fer arribar la fibra òptica a tots els municipis de la comarca i millorar les comunicacions per carretera.

També assenyala com una prioritat acabar amb una situació impròpia del segle XXI. I és que vuit pobles de la Conca -que formen part d’un grup d’una trentena de municipis de quatre comarques de l’interior del país- no tenen accés a l’aigua potable des que fa 15 anys la Unió Europea va augmentar els mínims per considerar potable l’aigua. “El març del 2017 es va signar un acord per portar l’aigua del canal Segarra-Garrigues, però amb la situació del país i el 155 es va aturar. Ara tenim un projecte per portar l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). És una inversió de deu milions en tres fases”.

Trullols diu que l’envelliment de la població fa que sigui menys productiva i necessiti més ajudes de les administracions. I posa com a exemple situacions com els problemes de l’empresa alimentària Europastry, instal·lada des de fa anys a Sarral, per trobar treballadors: en busca 50 de nous i té dificultats per trobar-los. Trullols considera justificats els incentius perquè els joves es quedin a la comarca.

Una comarca sobreenvellida

Per la seva banda, fa un temps el Priorat va tornar a superar els 10.000 habitants, però en aquesta darrera dècada la seva població ha marcat una corba descendent que l’ha deixat en 9.245 habitants el 2019, en una superfície de gairebé 500 km 2, amb una densitat de 18,5 habitants/km 2. L’augment de la dècada passada va ser fruit de la immigració a causa del cicle econòmic expansiu i no del creixement vegetatiu, ja que ens trobem davant d’una comarca amb un fort sobreenvelliment i, com passa en els territoris rurals, molt masculinitzada. El sobreenvelliment també ha causat les darreres dècades un augment de la necessitat de serveis per a la gent gran, i a la comarca només hi ha dues residències.

Per al cap de l’àrea de promoció i desenvolupament del Consell Comarcal del Priorat, Josep Maria Coll, la valorització del vi que es produeix a la comarca des de mitjans dels 90, quan es va passar de portar el suc de raïm a grans productors de fora a produir ampolles pròpies i exportar a tot el món, només ha servit per frenar aquest envelliment gràcies a l’arribada d’immigrants per treballar a la vinya. La darrera crisi econòmica va produir, com a la resta del país, l’augment de l’atur i la reducció del PIB.

“La majoria de joves marxen a fora a estudiar i a conèixer món, com ha de ser en aquesta edat, però són molt pocs els que tornen a la comarca a formar una família i treballar. Un metge no té feina aquí, per exemple. Només es poden guanyar la vida com a pagesos, i és un sector on costa molt fer-ho”, explica Coll, que assenyala el projecte Odisseu. És l’intent amb altres administracions d’incentivar i facilitar el retorn i la inserció laboral dels joves a les zones rurals. Ho fan amb xerrades on participen casos d’èxit.

Un dels principals problemes per atraure joves a la comarca és, segons Coll, la falta l’habitatge. “No hi ha habitatge públic i els habitatges de lloguer són molt antics i sovint en males condicions, i només els ocupa la mà d’obra barata. Els ajuntaments han de buscar solucions a aquesta situació”, apunta. Coll assenyala que, des del Consell, tenen una borsa de mediació d’habitatge, però que poca cosa poden fer més perquè les competències són municipals. Una iniciativa del Consell Comarcal ha estat la creació d’un banc de terres, a través dels fons Feder, perquè els joves puguin aprofitar terres de pagesos grans que ja no les poden cultivar i quedarien ermes.

Una altra estratègia per retenir i atraure joves és millorar les seves condicions de treball. És el cas de l’Ajuntament de Mas-roig, que vol obrir un coworking rural seguint l’exemple de Riba-roja d’Ebre, que ja fa uns anys que en té un en funcionament on s’ubiquen petits empresaris i autònoms de diversos sectors i es produeixen sinergies entre ells. L’altra pota per garantir que els joves puguin viure a la comarca són els serveis, com llars d’infants i escoles. Hi ha diversos municipis de la comarca que no tenen escola, i d’institut de secundària només n’hi ha un a Falset, que ofereix només estudis d’enologia i sociosanitaris.

Coll considera que les tecnologies de la comunicació tenen una bona implantació a la comarca i permeten el teletreball amb garanties, però que la cobertura de mòbil és molt deficitària i que la mobilitat és un dels principals problemes: “O tens vehicle particular o estàs mort. Només tenim un autobús al dia i només dos trens que ens connecten amb Barcelona. Això ens crea una desigualtat molt gran amb les zones urbanes, molt més atractives i amb molts serveis”.

El + vist

El + comentat