L’activitat dels caçadors genera controvèrsia

TarragonaEstem en plena temporada de caça i cada cap de setmana es duen a terme desenes de sortides de caçadors arreu del Camp de Tarragona. Actualment hi ha al voltant de 4.500 caçadors federats a les comarques d’aquesta zona, als quals se’ls han d’afegir unes 1.500 persones que no estan federades però que tenen llicència de caça. El president de la Federació de Caça de Tarragona, Joaquim Vidal, admet que el nombre de caçadors fa anys que va de baixada i que les noves incorporacions no arriben a cobrir les baixes per gent que ho deixa o mor: “Cada tres mesos s’examinen entre 30 i 35 persones per obtenir la llicència d’armes. Aquestes 120 o 150 noves llicències a l’any no compensen les baixes”.

Vidal relaciona aquest descens amb la “fugida” que pateix el món rural i assenyala que “no hi ha prou caçadors per l’augment de la fauna”. “Els caçadors sortim a caçar tots els dies per estar al costat del pagès. Ho fem per obligació, amb el desgast familiar que representa”, afirma Vidal, que assenyala que en països com França i Bèlgica l’actitud de les administracions ha aconseguit girar la truita i la caça hi viu un període de ressorgiment.

Malgrat tot, el dirigent dels caçadors tarragonins calcula que durant la temporada de caça cada cap de setmana hi ha una seixantena de batudes al Camp de Tarragona, amb una mitjana de vint caçadors en cadascuna. S’hi poden ajuntar tres o quatre colles. Per tant, els caçadors mobilitzats cada cap de setmana són més de mil. Els porcs senglars són l’objectiu de la majoria d’aquestes batudes. I és que la població de porcs senglars s’ha multiplicat els últims anys de manera molt sensible i els caçadors han de dur a terme accions cada cap de setmana. I caçar un senglar no és barat. Un estudi fet recentment, encarregat per la Federació de Caça de Catalunya, xifra en 1.300 euros el cost de caçar un porc senglar a la Catalunya Central. Hi inclou l’alimentació i el veterinari dels gossos, la roba i armament del caçador, els vehicles per desplaçar-se, i menjar i hotel si és el cas.

De porcs senglars se’n poden caçar des de l’1 de setembre, i la temporada s’allargarà fins al proper 31 de març. Durant els mesos de juny, juliol i agost la caça només es pot fer quan el senglar produeixi danys en l’agricultura. Vidal fa una afirmació molt contundent: “Jo no soc caçador, soc un controlador de fauna”. Segons ell, la caça ha passat en pocs anys de ser una activitat d’oci a gairebé una obligació per poder ajudar els pagesos, que veuen com els senglars surten de les zones boscoses i ataquen els seus conreus.

El director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat, Àngel Xifré, coincideix en el fet que els porcs senglars provoquen molts danys als conreus i diu que quan se’n detecten s’autoritzen batudes fora del període en què està permès caçar-ne. Indica, però, que la sequera dels últims mesos ha frenat una mica l’augment exponencial d’aquesta espècie. També assenyala els accidents de trànsit provocats per aquests animals: el 2018 van superar els 250, segons dades de Trànsit, i fins al 31 d’agost d’aquest any ja se n’acumulaven 160. Els senglars protagonitzen el 90% dels accidents amb animals en vies interurbanes.

Xifré considera que la caça és el mètode més eficient per reduir la població d’aquests animals: “Les alternatives com l’esterilització són molt cares si tenim en compte els resultats obtinguts. És molt més eficient l’activitat cinegètica dins les àrees privades de caça”.

Pla pilot amb el cabirol

El cabirol és un altre animal que ha provocat danys en conreus al Priorat els últims anys per l’augment exponencial de la seva població des que fa més de vint anys es van alliberar mitja dotzena d’exemplars en aquesta comarca. El cabirol afecta molt les vinyes, perquè mossega els brots dels ceps i els fa malbé. El DARP va posar en marxa l’any passat un pla pilot per reduir la població de cabirols a partir d’una comissió en què a més de l’administració autonòmica hi ha ajuntaments, el Consell Comarcal, productors, la DOQ Priorat, la DO Montsant i els caçadors.

Les batudes de cabirols es fan amb autorització del DARP i de manera molt controlada. La temporada 2017-2018 se’n van caçar 125, i la 2018-2019, 344. “Amb aquest pla pilot els danys als conreus s’han reduït. Per això aquesta temporada 2019-2020 continuarà”, afirma Xifré.

“La caça és nociva”

Una opinió diferent té el president del grup ecologista GEPEC-EdC, Xavier Jiménez, que avisa que la caça pot servir per controlar espècies en expansió, com el porc senglar, però moltes altres -algunes protegides- són ferides o moren en tirotejos. “La caça com es practica actualment és nociva per a les espècies en perill i la biodiversitat. Continuen arribant als centres de recuperació molts animals protegits ferits i morts recollits per agents rurals. Calen molts canvis”, afirma Jiménez, que es mostra rotund: “S’està matant per sobre del que el medi permet. Cal introduir canvis radicals”.

El dirigent ecologista posa l’exemple de l’àliga cuabarrada, l’ocell rapinyaire més amenaçat de tot Europa. En un estudi recent s’han confirmat com les seves dues principals causes de mort l’electrocució amb instal·lacions elèctriques i els tirotejos en caceres. Jiménez recorda que matar una àliga cuabarrada és actualment delicte.

També assenyala la greu davallada de població de tòrtores a Catalunya. La tòrtora és un ocell que compta amb un pla de conservació impulsat per la Comissió Europea, que n’ha prohibit la caça. Però a Catalunya la pressió dels col·lectius de caçadors ha aconseguit que la Generalitat no n’hagi prohibit la caça. Des del juliol passat, explica Jiménez, la Comissió Europea ha obert un expedient d’infracció a diverses comunitats autònomes espanyoles, entre les quals Catalunya. També recorda l’oposició dels caçadors a la prohibició de la tècnica de la caça en barraca, que ara és delicte.

Des del GEPEC-EdC es denuncien igualment algunes pràctiques dels caçadors que provoquen alteracions en la genètica de certes espècies. “Els caçadors deixen anar perdius per caçar-les després, una clara sobreexplotació de l’espècie, però també un empobriment genètic. Les perdius que deixen anar no són autòctones, perquè són menys productives. Es barregen amb la perdiu roja, que sí que ho és. S’ha perdut la puresa genètica”, assenyala Jiménez. En canvi, Xifré afirma que totes les perdius que s’alliberen autoritzades des del DARP són autòctones, ja que procedeixen de granges controlades que n’acrediten l’origen i, si es detecta que se n’alliberen algunes que no ho són, es denuncien.

Jiménez explica que el nombre de caçadors a Catalunya està baixant sensiblement els últims anys. En l’última dècada han passat de 100.000 a 50.000, però conserven encara una gran influència en la presa de decisió de les administracions. “És un col·lectiu molt implantat en zones rurals, però té una força desproporcionada per la seva dimensió i fa que el govern català assumeixi haver de pagar sancions [a la UE]”, explica Jiménez, que assenyala que entre els caçadors joves està canviant la mentalitat i volen canviar aquestes pràctiques que denuncien els ecologistes.

Des del DARP, el seu màxim responsable al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, no considera que els caçadors tinguin “aquest poder”. Apunta que hi ha una normativa que s’ha de complir i que els caçadors tenen uns drets a canvi del control de la població de certs animals. Posa l’exemple de la plaga de conills que hi va haver fa una dècada a l’Alt Camp, que es va poder controlar amb la feina molt intensiva dels caçadors als caus on es refugiaven.

Mala fama per desconeixement

Vidal, per la seva banda, destaca altres avantatges de la seva activitat, com la qualitat de la carn de caça pel poc greix que té, molt valorada per esportistes. Vidal reconeix que els caçadors pateixen els últims anys una certa “mala fama” i en responsabilitza “el desconeixement de molta gent de les activitats agràries i del camp”.

Des del DARP, Àngel Xifré considera també que la feina dels caçadors no s’explica gaire i que quan fan la seva activitat al bosc, els que també en gaudeixen, com senderistes o ciclistes, han de respectar els senyals de perill. Segons Xifré, encara que hi hagi pocs casos, acaben generant situacions de molt de perill.

Finalment, des del GEPEC-EdC, Xavier Jiménez insisteix que l’activitat de caça ha d’experimentar molts canvis perquè no continuï malmetent molta fauna del territori.

Una batuda a Prades només per a dones

Diumenge vinent se celebrarà a Prades la 2a Trobada de Dones Caçadores del Camp de Tarragona. Hi haurà una batuda, organitzada per la Federació de Caça de Tarragona, en què només participaran dones, que arribaran de diferents punts de Catalunya. Seran entre vint i trenta. Les que segur que hi aniran són les tortosines Jéssica Zumaquero i Anna Calvo (en la imatge), que molts caps de setmana es mouen per les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona i el 19 d’octubre van ser a la batuda de porcs senglars a Cabra del Camp.

Els aficionats a la caça són un col·lectiu molt masculinitzat, però també hi ha dones. És el cas d’aquestes dues tortosines. Expliquen que l’afició els ve de família. “Els avis i els pares ja caçaven, i ens ho han transmès”, explica Zumaquero, i Calvo afegeix: “Els caçadors també som amants de la natura: pesquem o fem senderisme”.