L’aigua potable arribarà a la Baixa Segarra

Santa Coloma De QueraltNou municipis de la Conca de Barberà no disposen d’aigua potable des de fa gairebé 15 anys. Un canvi en les directives de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) del 2006, que va rebaixar els barems de certs minerals en l’aigua, va ser recollit per la Unió Europea en les seves directives i va provocar que els més de 4.000 habitants i empreses d’aquests municipis de la Baixa Segarra deixessin de poder fer servir l’aigua corrent per beure o cuinar. Quan es fan analítiques en l’aigua d’aquests municipis, els nivells de nitrats, calç i arsènic superen gairebé sempre els límits marcats per l’OMS.

Sembla que, finalment, les últimes setmanes s’han establert les bases perquè d’aquí quatre o cinc anys l’aigua de l’Ebre arribi a aquests municipis i tornin a disposar d’aigua potable a la xarxa corrent. Aquest mes de juny s’ha firmat el compromís de la Diputació de Tarragona amb el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i els ajuntaments de Sarral, Santa Coloma de Queralt, Conesa, les Piles, Savallà del Comtat, Llorac, Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb i Forès per impulsar la connexió al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

Dissabte, en un acte celebrat al castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es va segellar aquest acord qualificat d’“històric” entre el Consell Comarcal, la Diputació, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci d’Aigües de Tarragona per engegar la primera fase del projecte, pressupostat amb 11 milions d’euros. Torra va aprofitar l’acte per disculpar-se pel retard de l’arribada de la infraestructura i va reafirmar el seu compromís amb la iniciativa.

Assistència tècnica i econòmica

La Diputació de Tarragona s’ha compromès a prestar les assistències tècniques necessàries per al correcte desenvolupament de les tres fases del projecte i a tramitar un ajut a favor del Consell Comarcal de la Conca de Barberà per a la primera fase. Per la seva banda, el Consell, en representació dels municipis afectats, coordinarà l’execució del projecte, mentre que els ajuntaments sol·licitaran un ajut al pla d’acció municipal (PAM) 2020-2023 per a l’actuació que sigui necessària al seu municipi amb la finalitat de garantir el servei d’abastiment d’aigua potable. La Diputació preveu destinar un milió d’euros a ajuts per a l’abastiment en alta (distribució als pobles mitjançant canonades), dels quals 500.000 euros s’incorporen al pressupost actual de la Diputació. A més, la institució també destinarà ajuts a través del PAM per adequar infraestructures per al nou subministrament en baixa (des dels dipòsits municipals fins als abonats).

Pel que fa a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), preveu destinar-hi una quantitat encara superior, el 83% del total. La presidenta de la Diputació destaca: “Aquest és un projecte molt necessari. A la Diputació entenem que és una prioritat contribuir a solucionar aquesta situació, impensable al segle XXI. Per això treballem conjuntament amb el Consell, els municipis i l’Agència Catalana de l’Aigua per desencallar aquest problema històric de la Conca de Barberà”.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Magí Trullols, assenyala: “La firma del protocol ens permet albirar que el projecte d’abastiment d’aigua per fi serà una realitat. És un projecte prou ben estructurat i definit i, amb la col·laboració de l’ACA i el compromís econòmic i tècnic de la Diputació i la voluntat dels municipis afectats, estem segurs que ara sí que s’arribarà a bon port. Vam veure frustrat aquest objectiu en una altra ocasió i ens va fer patir molt justificar-ho davant dels ciutadans”.

El projecte s’executarà en tres fases. En la primera fase es bombarà l’aigua des de la infraestructura del CAT que arriba fins a la factoria d’Europastry, a Sarral, fins a Forès, el punt més alt de la comarca. En aquesta actuació es construiran més de set quilòmetres de conduccions. Es comptarà amb una inversió de 4,6 milions d’euros, procedents d’una subvenció de 3,1 milions de l’ACA, mentre que la Diputació de Tarragona hi aportarà més d’un milió. En la segona fase es desplegarà la canalització, al llarg de 17 km, per unir els dipòsits de Forés, Conesa i Santa Coloma de Queralt. Aquesta actuació tindrà un pressupost de 3,2 milions d’euros. Finalment, en la tercera fase, que està pressupostada amb 3,1 milions, s’executarà la connexió de la xarxa existent i s’arribarà a la resta de municipis de la Baixa Segarra. Les canalitzacions tindran més de 23 km i es preveu que els treballs de les dues fases finalitzin els anys 2024 i 2025.

Aquest projecte tardarà, doncs, un mínim de quatre anys a ser una realitat. Mentrestant, els municipis de la Baixa Segarra continuaran consumint aigua embotellada. “Ens hi hem anat acostumant perquè és un bé de primera necessitat. Això fa que generem molts residus plàstics i això acaba afectant la butxaca de la gent. I també les indústries s’han hagut d’adaptar a la situació”, comenta l’alcalde de Santa Coloma de Queralt, Ramon Mullerat.

Veïns discrepants

Però no tothom veu amb bons ulls el projecte per portar l’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra. Un grup de veïns de Santa Coloma de Queralt van decidir fa un any crear una plataforma per abordar la problemàtica de l’aigua potable. Es mostren molt crítics amb la solució impulsada pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt.

Una dels membres, Anna Albareda, denuncia la falta d’informació rebuda per la ciutadania sobre el projecte de portar aigua de l’Ebre i considera que serà una ruïna. “A Santa Coloma estem sobre un mar d’aigua. Al nostre terme hi neix el riu Gaià, el Corb i la riera de Clariana, que van a parar a tres conques diferents. No tenim un problema de quantitat d’aigua, sinó de qualitat”, afirma Albareda, que considera que “en ple segle XXI tenim sistemes per potabilitzar l’aigua més barats que portar-la de lluny”. Albareda també adverteix que, amb la cessió al Consell Comarcal, es perdrà la gestió de l’aigua des del municipi, i recorda que els ciutadans de l’Ebre no volen que es tregui més aigua del riu.

Albareda també adverteix d’un problema de mal estat de la xarxa d’aigua del municipi i que molta d’aquesta aigua es perdrà. “El projecte tardarà almenys cinc anys a ser operatiu i mentrestant continuarem tenint aquest problema i els nens i nenes de l’escola hauran de rentar-se les mans amb aigua embotellada”, apunta.

Des del Consell Comarcal, el seu president, Magí Trullols, afirma que respecta totes les opinions, però insisteix en la necessitat de portar l’aigua del CAT.

La cervesa artesana La Segarreta aprofita el problema de l’aigua per millorar el producte

La Segarreta és una cervesera artesanal que va néixer el 2011 a Santa Coloma de Queralt que, davant de la impossibilitat de fer servir l’aigua corrent, va decidir comprar aigua envasada. Van veure, però, que el cost de l’aigua, ingredient indispensable de la cervesa, era molt elevat i al cap d’un any van decidir invertir 6.000 euros en una petita planta d’osmosi inversa per poder tractar l’aigua i utilitzar-la en el procés de producció.

“Hem convertit un desavantatge en un avantatge. El tractament de l’aigua, afegint segons quins minerals, ens ha permès definir l’estil de les nostres diferents cerveses i donar-los caràcter”, explica Joan Torres, un dels socis del projecte, que defineix els seus productes com a “cerveses úniques i perfectament reconeixibles perquè tenen un marcat caràcter local. “Torres afirma que si, d’aquí quatre o cinc anys, els acaba arribant aigua potable, continuaran treballant amb el sistema d’osmosi inversa, però reconeix que podran estalviar diners perquè una aigua de millor qualitat farà que no hagin de canviar tan sovint filtres i material de la planta de tractament.

L’aigua havia de venir del canal Segarra-Garrigues

La primera opció per portar aigua a aquests municipis de la Conca de Barberà i a altres comarques veïnes que també tenen problemes d’abastiment d’aigua era connectar-se al canal Segarra-Garrigues. L’aigua havia de provenir de la potabilitzadora de Ratera, a Plans de Sió (Segarra), i hauria permès abastir un total de 30 municipis de quatre comarques: vuit de la Conca de Barberà, 18 de la Segarra, dos de l’Urgell i dos de l’Anoia. Unes 75.000 persones. S’hi va estar treballant durant gairebé una dècada i l’objectiu era que el 2019 ja estigués operatiu el transvasament, però no va començar mai, tot i els 130 quilòmetres de canonades projectats. El pressupost superava els 20 milions d’euros, 10 dels quals els havia d’aportar la Generalitat i 4 milions més les diputacions (Tarragona, Barcelona i Lleida), mentre que els usuaris haurien d’aportar 6,3 milions d’euros via tarifa a retornar entre els anys 5 i 25 del projecte.

Però el 2018 el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va descartar definitivament el projecte i va obligar el Consell Comarcal i els municipis afectats de la Conca a buscar una alternativa. “El gran valedor d’aquesta opció era el conseller Josep Rull i el fet que acabés empresonat a causa del Procés va fer que el projecte quedés congelat i finalment descartat tot i els anys que s’hi havia treballat. Rull s’ho havia pres de manera personal”, explica l’alcalde de Santa Coloma de Queralt, Ramon Mullerat. El conseller havia afirmat en una trobada amb alcaldes que “aquest és el projecte més rellevant del país”.

Descartada l’opció Segarra-Garrigues, es va estudiar portar l’aigua del Ter-Llobregat, però finalment s’ha optat per estendre fins a Forès la infraestructura del Consorci d’Aigües de Tarragona que ja abasteix diversos municipis de la comarca amb aigua de l’Ebre, com és el cas de Montblanc, Blancafort, Solivella i Sarral.