ARADESCOBRIM

Una biblioteca de pel·lícula

Les llargues tardes dels dies de confinament, i també d’estiu, ens han permès remenar multitud de catàlegs de sèries i pel·lícules de totes les plataformes digitals hagudes i per haver. Remenant -sempre digitalment- en aquestes plataformes podem trobar una infinitat de productes audiovisuals, pocs de casa nostra i menys, encara, ambientats aquí, que situen les trames en espais fantàstics o digitals d’una bellesa descomunal. Lluny de les pantalles que hem utilitzat aquests llargs mesos, i els que seguiran, hi ha llocs que bé mereixen la nostra atenció o que simplement ens la faran central de forma natural, per la seva singularitat, bellesa, antiguitat...

A Tarragona, ciutat i demarcació, de llocs per veure, sentir i conèixer n’hi ha i molts. Però sempre hi ha aquella sala o aquell racó que per diferents qüestions queda més amagat o, simplement, menys conegut. Un d’aquests espais, almenys per a mi, és la sala antiga o dipòsit patrimonial de la biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona. Situada, òbviament, dins del Seminari de la ciutat, és un dels espais més interessants de la capital. Es tracta d’una institució fundada al segle XVI, cosa que la converteix en una de les més antigues del nostre entorn.

Tot i tractar-se d’una biblioteca actual, oberta a la ciutadania i amb uns eficaços equip i web, la biblioteca del Seminari ha conservat la sala antiga com a germen de la biblioteca i espai de memòria. La reforma de l’edifici, inaugurada el 2014, va retornar a l’espai l’esplendor original. El fons bibliogràfic i documental, hereu de l’acció de l’Església tarragonina i de la seva societat, forma un conjunt de més de 130.000 referències, unes 70.000 de les quals s’han conservat en el mobiliari original del segle XIX, que encara guarda els llibres a la sala antiga o dipòsit patrimonial.

Entre les seves joies destaquen: onze volums d’una Bíblia glossada del final del segle XIII i dos volums més d’una Bíblia sacra de principis del XIV -procedents, les dues, de la cartoixa d’Escaladei-; un exemplar de la Bíblia políglota complutense, feta sota el mecenatge del cardenal Cisneros al segle XVI; una edició de l’any 1704 de les Constitucions i altres drets de Catalunya, 13 manuscrits i deu incunables. Estem parlant d’un dels fons antics de bibliofília més destacats del país i la demarcació.

És, a més, una sala històrica o reserva patrimonial que s’ha vinculat a les noves sales i espais que ofereixen la biblioteca i l’edifici que l’acull. La reforma del Seminari de Tarragona, aixecat al segle XIX i reformat al XXI, ha esdevingut un altre punt d’atracció cultural al nucli de la ciutat. Obert, com diu el lema de la biblioteca, a tots els tarragonins, de la capital i de la demarcació o de cor i esperit.

No és l’única biblioteca que podríem destacar de casa nostra: també hi ha la del Centre de Lectura de Reus, la del monestir de Poblet, la d’Escornalbou -ara ben guardada esperant la reforma del castell- o l’homònima del seminari de Tortosa.