EL PÒSTIT

Una bona hòstia

AMB DOTZE ANYS formava par d’un grup de joves de la parròquia i acostumàvem a fer sortides amb els mossens de la comarca. Mai ens va passar res. Recordo els rectors joves, moderns, que ens feien entendre què és l’Església, què significa tenir fe i ens preparaven per confirmar-la. Però l’hòstia que hem rebut tots plegats és més dura que la que irònicament diuen que reps quan et confirmes. L’arquebisbe de Tarragona va dir que “tothom pot cometre errors” referint- se als casos d’abusos per part dels mossens destituïts de Constantí i Arbeca. Abusar d’infants és una barbaritat i cal rebutjar-ho. Això no és un mal del segle XXI. Aquest mal ve de cinquanta anys enrere. Ja passava, però llavors els mossens eren persones de bé, respectades i amb autoritat. Ningú podia denunciar res perquè el més probable és que la mateixa víctima en sortís malparada. Ara n’hi ha que no tenen por de destapar el que van viure, ni d’explicar que unes persones que prediquen el que no fan van abusar d’elles. Amb quina cara, després de tot el que s’ha descobert, podem mirar els mossens de les nostres parròquies?

Paguen justos per pecadors i és una mala passada a una institució que cada vegada està més qüestionada. Ara per netejar-ne la imatge han fet una cimera sobre aquesta greu situació. Dubto que la puguin solucionar amb bons propòsits. L’Església haurà de treballar de valent per recuperar la credibilitat. ¿Algú pagarà pel sofriment infligit a les víctimes? No ho crec. I elles l’hòstia ja l’han rebuda.