ARRIBA NADAL i amb ell tot un seguit de tasques abans de les dates en vermell. Assistir als sopars d’empresa, muntar el pessebre i l’arbre de Nadal, engreixar el tió, escriure la carta als Reis, comprar loteria, decidir on celebrarem el Cap d’Any i, enmig de tot això, et queda comprar tots els regals per a familiars i amics. Quina fantàstica tasca per a aquells que ja són detallistes de mena. Però als que podem comptar amb els dits d’una mà els obsequis que fem durant l’any, quan s’acosta Nadal se’ns gira feina. Buscar un collaret per a la mare, un rellotge per al pare, colònia bona per a les germanes, una bufanda i un gorro a joc per als cunyats, mitjons de llana per als cosins, joguines per als nebots... per no parlar del nou llit per al gos.
Ja sabem que al desembre la majoria de botigues fan l’agost i és gràcies al consumisme, que augmenta a nivells insospitats els últims dies de l’any. Anar carregats de bitllets fa temps que ja no s’estila, ara paguem amb targeta i ja fa un temps que vagis on vagis ja ningú no et demana el carnet d’identitat per comprovar que qui realment paga ets tu. Gràcies al gran avenç del sistema contactless podem pagar acostant la targeta al datàfon sense més maldecaps que, si superes els vint euros, has de recordar el número PIN. Molta casualitat seria que algú amb la mà llarga faci servir la teva targeta i encerti, entre una infinitat de possibilitats, els quatre números que recordes automàticament.
Però també resulta que el contactless ens permet pagar amb rapidesa quantitats petites sense anar carregats de monedes amb l’inconvenient que, com que ningú et demana identificar-te, pots pagar amb la teva targeta o amb la del veí. Si et roben el moneder o la cartera -una cosa que tard o d’hora passa gairebé a tothom-, ja pots córrer a donar-ho tot de baixa. És molt probable que qui ho hagi fet sigui tan veloç gastant petites quantitats com hàbil ha sigut per agafar-te el bolso sense que te n’adonessis. Si en aquests casos ens demanessin la identificació, facilitaria molt la feina a les autoritats a l’hora d’enxampar grups professionals i organitzats que tenen la mà trencada en prendre el que no és seu.
Sembla una bestiesa i ens hi hem desacostumat, però encara que siguin imports petits val la pena ser curosos amb aquest tema. De vegades un gran invent ens fa abaixar la guàrdia.
