GASTRONOMIA
Camp de Tarragona 10/10/2017

La cervesa artesana guanya terreny al Camp de Tarragona

Cada cop se’n consumeix més, seguint la tendència mundial, però els elevats costos compliquen la professionalització dels petits elaboradors

Jordi Salvat
4 min
La planta que Rosita té a Alcover produeix al voltant de 250.000 litres a l’any.

TarragonaLa cervesa artesana ha viscut en l’última dècada un boom a casa nostra. Són petites cerveseries o microcerveseries que elaboren, a partir d’ingredients naturals, un producte final que no està pasteuritzat. Fa deu anys amb prou feines n’hi havia una desena de marques a tot Catalunya, i actualment només d’agremiades al nostre país n’hi ha seixanta, diverses al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Tot i aquest creixement espectacular, la cervesa artesana només representa, en aquests moments, un 2% del total del consum de cervesa a l’Estat, que és de 48 litres per persona a l’any, segons dades del sector. L’altre 98% se l’emporten gairebé tot cinc marques de cervesa industrial. Fa deu anys l’artesana representava només l’1%.

Un moviment mundial

Ramon Ollé, un dels socis fundadors de Rosita, la cervesa artesana del Camp de Tarragona amb la producció més elevada, creu que la tendència seguirà a l’alça amb el model d’altres països, com els Estats Units, on la cervesa artesana, la craft beer, ja representa un 15% del total del mercat: “Fa una trentena d’anys va començar un procés als Estats Units que està fent que cada poble elabori la seva cervesa, igual que a casa nostra ho fan els cellers amb el vi. I aquest moviment s’està traslladant a països com França, Bèlgica o la Gran Bretanya”.

Es pot viure de l’artesana?

Oriol Pijoan elabora a Torredembarra des de l’any 2008 la cervesa Estraperlo i té molt clar que l’artesana té un futur interessant però també reptes importants, com la professionalització: “Els costos són molt elevats i ens penalitza molt la distribució, molt cara. Les fires de cervesa artesana, que han crescut molt al nostre país, són un bon lloc per donar a conèixer i vendre la nostra producció. La proximitat és clau”. Pijoan continua dedicant-se a la jardineria com a activitat principal professional, però no ha deixat de produir l’Estraperlo: en algun moment ha arribat a superar els 10.000 litres anuals. Aquest ha sigut un any de poca activitat, però de cara a aquest hivern té previst enllestir el nou obrador i fer un salt endavant que ara està repensant. Però descarta dedicar-se únicament a la cervesa artesana.

Gerard Vilaseca va començar a produir la seva cervesa artesana L’Ò a Bràfim fa quatre anys. S’havia quedat a l’atur i va voler fer de la seva afició -elaborava cervesa a casa per a consum propi- l’activitat professional. “Treballo sol i en cada cocció faig 250 litres. Hi ha fàbriques que en fan 1.000 amb les mateixes hores. Però tants litres et cremen a les mans i les distribuïdores se n’aprofiten per abaixar preus”, explica Vilaseca, que s’aturarà aquest hivern i tornarà a arrencar a la primavera, centrant-se en la presència a les fires. Però el seu plantejament ara és que no sigui la seva feina principal.

Doblant la capacitat de producció

A Montferri hi ha les Cerveses Clandestines, que van començar fa nou anys i s’han situat en els 30.000 litres l’any. I l’objectiu és seguir creixent. “Vam començar el 2005 gent que veníem del món de la química, el vi i l’apicultura, i el 2008 vam començar a produir cervesa de manera comercial. Estem a punt de traslladar-nos a un nou obrador, on podrem doblar la producció. Cal tenir un bon producte, però el secret és la venda”, explica Miquel Àngel del Castillo, que es queixa de la competència deslleial de la cervesa industrial, que ofereix uns avantatges als establiments que ells no poden assumir, i indica que a Mèxic s’ha impulsat un canvi legislatiu per evitar-ho.

Del Castillo destaca la importància d’impulsar la cultura de la cervesa i considera que les artesanes han arrossegat les industrials a donar a conèixer el seu producte. Precisament Montferri acollirà, el pròxim 21 d’octubre, la primera Mostra de Productors de Llúpol, que aplegarà cultivadors catalans, aragonesos i navarresos. Clandestines organitza activitats periòdiques per maridar la cervesa amb altres àmbits, com la cultura. És el cas del cap de setmana passat, en què hi va haver un recital de la poetessa Dolors Miquel.

També dissabte passat es va celebrar la primera Fira de la Cervesa Artesana de l’Espluga de Francolí, que se suma a altres amb més trajectòria, com les de Torredembarra, l’Arboç o Valls, aquesta darrera inclosa dins la Firagost de Valls.

Els ‘gipsy brewers’

Enmig de la gairebé desena de productors de cervesa amb obrador propi al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, trobem les conegudes com a gipsy brewers, elaborades en cerveseries que ja produeixen les seves marques però que les comercialitzen microcerveseries amb altres noms, com les tarragonines Kesse o La Surfera. Els últims anys també s’ha popularitzat fer cervesa a casa, les anomenades home brewers, que beuen grups d’amics veient partits de futbol o pel·lícules però que no es comercialitzen. Són un planter de noves marques, però el salt és important, perquè per fer-ho calen uns requeriments especials i una reglamentació sanitària i legal important. Ollé (Rosita) apunta que el futur de les cerveseres artesanes petites s’encamina cap als beer pubs, petits restaurants o pizzeries on es consumeix la cervesa artesana que produeixen. A Barcelona ja hi ha mitja dotzena d’aquests establiments i preveu que no tardaran a arribar al Camp de Tarragona.

Per la seva banda, Pijoan (Estraperlo) assenyala que un dels efectes més destacats de l’aparició de la cervesa artesana és que “el consumidor s’ha tornat més entès, i sorprèn com arriben a identificar per exemple quin tipus de llúpol s’ha fet servir en determinada cervesa”. “La cervesa artesana és un producte viu, que evoluciona perquè no està pasteuritzada. Te la pots beure a temperatura ambient, cosa que amb la cervesa industrial no pots fer”, assenyala el productor torrenc.

stats