ECONOMIA
Camp de Tarragona 20/09/2017

La dècada prodigiosa de les vinyes del Pla de Manlleu

Els viticultors han sumat esforços per posar en valor aquest territori a partir de la marca +500 Vi d’Alçada

J.s.
4 min
Passejar a cavall per les vinyes del Pla de Manlleu és una de les experiències que es poden viure a la Zona +500. Però també es pot anar en carro o 4x4.

AiguamúrciaSituat al límit entre tres comarques (Alt Camp, Baix Penedès i Alt Penedès) i dues demarcacions (Tarragona i Barcelona), la Zona +500, que té el seu punt neuràlgic al nucli del Pla de Manlleu (Aiguamúrcia), és un dels territoris vitivinícoles del país més en auge l’última dècada gràcies a la seva singularitat i a l’impuls dels seus viticultors. Tot va començar el 2007, en una trobada liderada per Jaume Nin, Jaume Bargans, Xavier Galofré i Kiko Figueras amb tots els viticultors del poble. Van trobar una gran resposta, amb una vintena llarga de pagesos que van acceptar posar 200 euros cada un per iniciar els tràmits legals per crear l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu, una entitat amb personalitat jurídica per potenciar la producció de vi en unes vinyes que tenien un denominador comú: estar situades a un mínim de 500 metres d’altura sobre el mar. Aquest era el seu tret definitori. Ara ja són gairebé 40 viticultors.

Parker s’interessa pel vi d’alçada

La tardor del 2008 es presentava El Nou de +500, el primer vi produït dins de l’agrupació, amb un total de 8.000 ampolles. Era un monovarietal de parellada montònega -una varietat autòctona recuperada- amb 9,5 graus. La baixa graduació els va impedir que entrés dins de la DO Penedès, ja que el mínim era 10,5 graus, i van decidir crear la marca col·lectiva +500 Vi d’Alçada. El fet de no estar a cap DO no va impedir que Robert Parker, autor de la famosa guia internacional de vins, volgués comprar un miler d’ampolles del Nou de +500. “El 2009 li vam dir que no perquè ens quedàvem sense estoc. Vam pensar que ja tornaria l’any vinent, però ja no va fer-ho. Som així”, recorda Kiko Figueras, un dels impulsors de la marca col·lectiva. El 2013 la Guia Parker va puntuar amb un 89 el Nou de +500. També el prestigiós sommelier Pitu Roca ha parlat amb molt bones paraules d’aquest vi.

Els viticultors de l’agrupació cultiven una mitjana de vint a trenta hectàrees, la majoria de les quals van a parar als cellers de grans marques del Penedès, però una part es comercialitza a través del logotip del pàmpol, el de la marca col·lectiva +500 Raïm d’Alçada, que actualment es pot trobar en una dotzena de referències. Tenen com a denominador comú la producció ecològica i sostenible i són un referent en la traçabilitat. La verema comença normalment quinze dies més tard que a la plana i algun any acaben a finals d’octubre, quan es pot escapar alguna volva de neu. “Les condicions climàtiques fan que el raïm maduri més lentament i sigui més complet, cosa que li dona unes característiques organolèptiques molt concretes”, comenta Figueras.

Experiències singulars

Des de fa tres anys, s’ha volgut donar un impuls a l’enoturisme a la Zona +500. Primer a través de les Vitiexperiències, impulsades per Kiko i Manu Figueras, però des de principis d’any s’ha potenciat amb una pàgina web, penedes500.com. “Busquem diferenciar-nos de la típica visita a un celler en què et parlen de varietats de raïm i envelliment de botes. Oferim experiències entre les vinyes. Des d’un tour nocturn fins a passejades a cavall, en carro o en 4x4 amb tastos i maridatges, o la verema en primera persona”, explica Mireia Henao, que és qui gestiona la pàgina web.

“Treballem normalment amb grups petits. Volem que la gent s’ho passi bé i que funcioni el boca-orella. Diferenciem dos públics, un més low cost i un altre que vol pagar molts diners per viure experiències molt especials”, afegeix. En els últims mesos, Henao assenyala que estan experimentant un gran augment de vendes a través d’internet, tant pel que fa a ampolles de vi com a experiències enoturístiques. S’està treballant amb turoperadors d’altres països, com per exemple Rússia, i amb cellers més grans del Penedès, com Vallformosa.

Figueras apunta que el futur de la Zona +500 és conservar el patrimoni natural per mantenir el potencial de la zona i prioritzar la qualitat per sobre la quantitat, i s’atreveix a marcar com a objectiu a llarg termini esdevenir la tercera DOQ de l’Estat. Aquest hivern volen tancar un decàleg que recollirà diverses indicacions de com vinificar a la Zona +500. Un dels projectes futurs és recuperar l’antic celler de Cal Figueras com un espai d’interpretació de la viticultura de la zona.

Un poble que s’ha revitalitzat l’última dècada

El Pla de Manlleu és un nucli de poc més de cent habitats al límit amb les comarques del Baix i l’Alt Penedès. Pertany al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), però està situat a gairebé mitja hora de cotxe del nucli principal, Santes Creus. De formació relativament recent, està envoltat de nombroses masies, la majoria de les quals conserven restes d’antigues edificacions de l’Edat Mitjana. El Pla de Manlleu està format en part amb famílies procedents del nucli proper de Selma, ara abandonat.

“El poble s’ha revitalitzat els últims anys i s’ha aturat la marxa d’habitants a altres poblacions gràcies a l’aposta per la viticultura de qualitat i l’enoturisme”, assenyala Kiko Figueras. El preu del quilo de raïm de les vinyes d’aquest territori ha augmentat l’última dècada, cosa que no ha passat en altres zones. Marques com Raventós i Blanc han adquirit vinyes a la Zona +500 i hi ha altres grans cellers interessats a fer-ho.

Al Pla de Manlleu hi ha un parell de restaurants, un forn que elabora pa amb llenya i una coca de vidre amb molta anomenada, un fabricant d’embotits de qualitat amb establiment al poble i també un elaborador de cava. Són aquests productes quilòmetre zero els que s’utilitzen en les experiències de Penedès 500. Actualment al Pla de Manlleu hi ha unes 25 places per passar-hi la nit, repartides en diversos allotjaments rurals, però a un màxim de mitja hora en cotxe aquesta oferta es multiplica per deu.

stats