El dia que el riu Francolí va atemorir el Camp de Tarragona
Els experts avisen que l’augment de la temperatura del Mediterrani pot suposar més episodis de pluges torrencials
TarragonaDemà, 10 d’octubre, farà 25 anys d’un dels episodis de pluja torrencial que han causat més impacte en la població del Camp de Tarragona: l’aiguat de Sant Tomàs. De fet, les pluges que van suposar la crescuda espectacular del riu Francolí i el desbordament de moltes rieres es van iniciar el dia 9 d’octubre.
En 48 hores, una sèrie de factors climatològics van provocar aquella inesperada descàrrega d’aigua. Entre la borrasca situada al nord de les Açores i l’anticicló a l’Europa Central es va formar un canal pel qual va entrar aire càlid i molt humit del nord de l’Àfrica sobre Catalunya. Aquesta massa d’aire nord-africana empesa cap a Catalunya es va veure obligada a ascendir violentament al topar contra la serralada Prelitoral, i això va produir els forts aiguats del 10 d’octubre. Uns ruixats extrems que no es van preveure... Però ¿és possible que episodis com aquest siguin més habituals en un futur pròxim?
“És cert que a mesura que augmenta la temperatura de l’aigua del Mediterrani i entra aire càlid provinent del nord de l’Àfrica pot ser més fàcil que es produeixen aquests successos, i amb més freqüència”, explica Javier Sigró, professor de geografia i canvi climàtic a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Sigró recorda que aquests casos “són situacions excepcionals sense una periodicitat concreta”, però també fa palès: “Estem veient com successos extraordinaris passen cada cop més sovint”. Comparteix aquesta opinió Jordi Toda, físic i meteoròleg al Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC). “Els fenòmens de temps sever augmentaran en freqüència i intensitat. No plourà més, però la mateixa pluja caurà en menys temps”, afirma.
Pluviòmetres col·lapsats
De fet, aquell 10 d’octubre es van superar molts registres històrics de precipitació. “Vam constatar que a les muntanyes de Prades hi van caure uns 500 litres per metre quadrat, 400 a la zona d’Alforja i Cornudella de Montsant. En aquella època els pluviòmetres tenien una capacitat d’uns 380 litres per metre quadrat i molts es van col·lapsar”, recorda Sigró.
Una quantitat de precipitació excepcional que, a més, va caure en molt poc temps en una zona molt concreta. “Les pluges van afectar sobretot la serralada Prelitoral, més que la franja costera”, indica Toda.
Els registres més extraordinaris van coincidir a les capçaleres dels rius i rieres que neixen a les muntanyes de Prades i el Montsant, fet que va provocar una crescuda ràpida, inesperada i salvatge de rius com el Francolí i el Brugent o de rieres com les d’Alforja, Maspujols i Riudecanyes.
Aquest increment exponencial del cabal de rius i rieres va provocar destrosses a tot el Camp de Tarragona, però l’episodi va afectar també la resta de Catalunya.
A la Riba, on s’uneixen el riu Brugent i el Francolí, la crescuda va provocar la destrucció del pont de Cal Cisquet, construït a 10 metres d’alçada de la llera del riu.
Fins a 10 víctimes mortals
A nivell català les zones més afectades van ser les conques del baix Ebre, el Siurana, l’Ondara, el Francolí, el Gaià, el Foix, l’Anoia, el baix Llobregat, el Besòs, el Tordera, el Daró, el Llémena, el Fluvià i el cap de Creus. Les diverses administracions van calcular unes pèrdues de 15.000 milions de pessetes, i es va plantejar la declaració de zona catastròfica per a 139 municipis. La Generalitat va avaluar les ajudes necessàries en prop de 32.000 milions de pessetes. Els aiguats van provocar 10 víctimes mortals a tot Catalunya.
Cabal inèdit del Francolí
El cabal màxim del riu Francolí no es va poder determinar, perquè l’avinguda d’aigua va destruir les estacions d’aforament. Dos informes independents, elaborats l’any 1995 i el 1998, respectivament, han estimat el cabal màxim del riu amb resultats coincidents. Segons aquestes dades, el cabal del Francolí a la desembocadura a Tarragona oscil·laria entre els 1.500 i 1.600 metres cúbics per segon. Cal tenir en compte que aquesta mateixa setmana el cabal del riu Ebre a Tortosa ha sigut d’uns 100 metres cúbics per segon. Amb aquestes dades, el cabal calculat a Montblanc superava el període de retorn -concepte que fa referència a la possibilitat que es repeteixi un fet- de 1.000 anys i a Tarragona superava els 500 anys.
Una altra de les conseqüència d’aquelles pluges torrencials va ser la inundació de gran part del territori, especialment a la zona costanera. El Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya recorda que l’informe RISKAT, presentat el 2008, ja indicava llavors que el 15% del sòl urbanitzat de Catalunya es troba en zona inundable. Eren edificis que es van construir abans de la normativa que està vigent en l’actualitat. “Arran d’episodis com el del 1994 es va fer una planificació urbanística en relació a les zones inundables i es va prohibir construir-hi habitatges. La problemàtica sorgeix quan aquestes edificacions ja estan fetes, com, per exemple, a les rieres del Maresme”, explica Javier Sigró.
Taula rodona sobre els aiguats
Precisament avui, a les 19.30 h, tindrà lloc al Teatret del Serrallo (Tarragona) la taula rodona titulada 25 anys de l’última riuada, organitzada per l’Arxiu del Port de Tarragona per commemorar el desbordament del riu Francolí. L’acte estarà conduït pel periodista Ricard Lahoz, i hi participaran Jordi Blay, geògraf i professor de la URV, Enric Aguilar, climatòleg i professor de la URV, i Llorenç Amat, enginyer del port de Tarragona. A part de la taula rodona, durant l’acte es presentarà un petit llibret sobre els 25 anys de la riuada, el contingut del qual va a càrrec del mateix Ricard Lahoz.
El desbordament de les rieres, una conseqüència més dels aiguats
Les rieres que neixen als peus de les muntanyes de Prades i del Montsant també van viure un creixement exponencial que va causar importants estralls.
Rieres habitualment eixutes com les d’Alforja, Riudoms, Riudecanyes i Maspujols van baixar amb volums d’aigua que poques vegades s’havien vist en aquestes contrades. A tall d’exemple, el pantà de Riudecanyes, que estava gairebé buit, es va omplir en només tres hores.
Un dels municipis més afectats per aquestes rierades va ser Cambrils, on desemboquen les rieres de Maspujols i Alforja.
El desbordament de la riera d’Alforja a Cambrils va provocar destrosses que es van xifrar en la quantitat de 500 milions de pessetes, ja que, a més de la destrucció de part de la canalització de la riera i dels ponts que la creuaven, es van produir desperfectes a la xarxa viària, les instal·lacions elèctriques i les conduccions d’aigua potable i del clavegueram. La rierada va provocar, a més, una víctima mortal. La quantitat de sediments arrossegats per la rierada va formar un petit delta a la seva desembocadura. Així mateix, la llera de la riera va patir nombrosos desperfectes: dos ponts ensorrats, parets rebentades, fileres d’arbres engolides i voreres solsides. La riera de Maspujols també va baixar a l’ample i va provocar un ensorrament parcial al pont de la carretera que va cap a Salou.
