IGUALTAT
Camp de tarragona 17/02/2021

Les dificultats de les dones en el món de la ciència

Hi han guanyat protagonisme però encara queda molt camí fins a arribar a la igualtat

Jordi Salvat
5 min
Katherine Villa, a la dreta, acompanyada d’una altra investigadora de l’ICIQ, Mabel de Fez, al laboratori del seu grup  de treball.

Tarragona“Més d’un cop m’he trobat amb persones que quan em coneixen personalment em diuen que es pensaven que era un home. Havien llegit articles científics meus que signo amb la inicial del meu nom”, explica la física i professora de la Facultat d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili Marta Sales, que reconeix haver topat amb certes dificultats en una carrera acadèmica que va iniciar fa més de vint anys.

Sales es convertirà aquest any en catedràtica de la URV després d’haver completat amb èxit el procés d’acreditació, que ja fa uns quants mesos que va començar i que l’ha situat en el primer lloc de la plaça a què aspirava gràcies als mèrits que ha anat acumulant. “Moltes dones no es presenten als processos per ser catedràtiques per desconeixement o perquè es pensen que és difícil”, explica Sales, que avisa que no és el seu cas i que ja quan era estudiant universitària no la va desmotivar que un company de classe li digués que no es presentés a una beca perquè no tenia prou bones notes per aconseguir-la. S’ho va agafar com un repte i la va obtenir. I és que Sales destaca l’ambició com una de les característiques del seu caràcter, sobretot per resoldre problemes i tirar endavant en l’experimentació científica.

A l’actual catedràtica de psicopatologia infantil i juvenil Fina Canals tampoc la va desmotivar que la seva mare li qüestionés que volgués estudiar medicina i que li recomanés fer magisteri. El seu pare sí que la va encoratjar a estudiar medicina si era el que li agradava. Eren els anys 70 i els estereotips entre “carreres femenines i masculines” eren molt evidents.

Primera catedràtica fa onze anys

Canals es va llicenciar en medicina el 1984 però ben aviat va reorientar la carrera cap a la recerca en psiquiatria infantil i juvenil i va obtenir una plaça de professora associada quatre anys després. Fins fa onze anys no va aconseguir ser catedràtica de psicopatologia infantil i juvenil, quan es va convertir en la primera dona catedràtica de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. “A poc a poc estan canviant les coses, però costa. De les companyes que vam entrar juntes a la universitat, cap d’elles acabarà la carrera acadèmica”, assenyala Canals, que apunta que “ara els criteris per poder avançar en la carrera acadèmica són més objectius que els anys 80”.

Segons l’Observatori de la Igualtat, a la URV només el 25% dels catedràtics són dones. En els últims anys s’han inclòs criteris per afavorir les dones en els desempats. Enguany a la universitat tarragonina hi haurà tretze nous catedràtics i set seran dones.

I és que quan s’analitzen les carreres acadèmiques en les ciències experimentals es pot comprovar que són moltes les dones que abandonen abans -i a vegades molt abans- de la jubilació. No n’hi ha una única raó. “Aquí sovint et sents poc reconeguda”, apunta Marta Sales: “Vaig viure molt de temps als Estats Units i la diferència és molt gran en relació amb el nostre país”.

La codirectora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, Inma Pastor, considera que en categories superiors hi ha barreres en les dinàmiques internes i hi ha més exigència a les dones en la promoció professional. “Les investigadores han de tenir més mèrits en el currículum per arribar més lluny”, assegura.

La maternitat, un obstacle?

“La meva germana té quatre anys menys que jo i té dos fills. Ella no es dedica a l’àmbit científic”, explica Cristina Torres, investigadora postdoctoral de nutrigenòmica a la URV, de 36 anys. Reconeix que fins ara li ha estat difícil aconseguir una estabilitat que li permetés pensar en tenir fills. A més, és sevillana i viu a Tarragona, lluny de la família. “En un món tan competitiu com el meu, has de tenir un currículum superpotent per tenir una plaça estable. La feina m’ocupa molt de temps. I les companyes estan igual que jo”, comenta Torres, que reconeix alhora que comença a veure la llum al final del túnel: “Fa dos anys que soc a Tarragona i em començo a estabilitzar. Des del desembre soc professora substituta, i es renova anualment”.

Fina Canals comenta que la maternitat provoca llargues baixes que fan més lentes les carreres de les dones, i ho ha experimentat ella mateixa en comparació amb el seu marit, que també és a la universitat. “En l’època postembarassos no podia fer publicacions acadèmiques. Ara, amb els grups de treball, això ha millorat”, explica.

La postdoctoranda Katherine Villa també ha hagut de parar un any a causa de l’embaràs i ha hagut de treballar durament per recuperar el nivell després de la baixa. Villar, per la seva banda, apunta que companyes del seu equip amb fills poden afrontar millor la conciliació gràcies al teletreball.

Marta Sales se sent molt afortunada d’haver pogut compaginar la cura dels fills amb la parella, amb qui comparteix la feina. “En l’època en què els fills eren més petits ho vam notar, perquè podíem anar a menys conferències i treballar més per recuperar després. Si marxes un any de la ciència en perds almenys dos, i reenganxar-t’hi és complicat”, comenta la física, que afegeix: “De dones que decideixen no tenir fills o endarrerir la maternitat, en conec moltíssimes”.

Des de l’Observatori de la Igualtat de la URV, Inma Pastor considera que “el problema no és la maternitat en si, sinó les càrregues familiars, de fills o d’altres familiars dependents, de les quals la majoria de cops són les dones les que tenen cura”. Pastor considera que les alumnes estan preparadíssimes però es perden durant la carrera acadèmica i no arriben a posicions amb poder de decisió. Queda, doncs, molta feina per fer per millorar la situació de les dones en la ciència, tant a l’hora de despertar vocacions en infants i adolescents com també de trencar certs estereotips arrelats des de fa temps que perviuen, i per crear les condicions perquè moltes carreres prometedores no s’acabin abans d’hora.

Les enginyeries, un terreny que continua sent molt masculí

Les dones representen actualment el 60% de l’alumnat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ja són majoria en gran part de branques del coneixement, incloses les ciències experimentals, després d’una incorporació tan gradual com imparable des dels anys 70. Només a enginyeria i arquitectura el percentatge de dones està estancat en el 20-25% des de fa vint anys, una tendència comuna a tot Europa. A la URV aquest curs és del 23%. Cal tenir en compte que arquitectura sí que és un ensenyament molt feminitzat. Per tant, aquest percentatge encara baixarà més en les enginyeries.

La codirectora de l’Observatori de la Igualtat, Inma Pastor, assenyala que el principal factor de la poca presència de les dones als estudis d’enginyeria són les dinàmiques laborals específiques del mercat de treball, que no té les condicions regulades per l’Estat i s’han de negociar gairebé individualment el salari i el temps de treball. Pastor apunta que les dones no tenen tan desenvolupades aquestes capacitats i no es troben còmodes en aquestes condicions.

Per capgirar-ho s’impulsen unes quantes iniciatives. La més destacada és el Girls’ Day. Com cada any, coincidint amb la celebració de l’11-F, l’ETSE, l’ETSEQ i la Unitat d’Igualtat de la URV han organitzat aquesta iniciativa amb l’objectiu de promoure l’accés de les dones a les carreres d’enginyeria. Enguany el Girls’ Day s’ha passat al format virtual a través d’un vídeo en què disset dones expliquen quin ha estat el seu destí professional després d’haver-se format a la URV en aquesta disciplina. El vídeo s’ha difós a través de les xarxes socials i s’ha projectat en centres de secundària per acostar la professió d’enginyera a les alumnes d’ESO, despertar-los vocacions científiques i desfer els estereotips que s’associen a aquestes professions.

stats