Les editorials: entre la cultura i el negoci
Alfred Arola i Josep Maria Olivé defensen el seu paper de suport als gèneres minoritaris
TarragonaLes editorials del territori afronten el Sant Jordi 2018 amb l’optimisme que transmet un dia en què les vendes de llibres augmenten de manera exponencial respecte a la resta de l’any, però també amb les preocupacions que arrosseguen la resta de l’any en un sector en constant evolució. Els editors són conscients que tenen un paper en la defensa de la cultura del territori i del país davant d’una globalització cada cop més salvatge, però no deixen d’estar al capdavant d’una empresa i han de fer el possible per guanyar diners sense abandonar aquest compromís amb la cultura i el territori.
“Des de la nostra editorial tenim dues mirades. Una és de proximitat, amb una pluridisciplinarietat en la cobertura del territori del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’altra és d’especialització en un àmbit, que en el nostre cas és el teatre, en què, amb un treball d’anys, hem aconseguit més potència i més producció. I ho fem amb una visió nacional”, explica Alfred Arola. Des de Cossetània, el seu director editorial, Josep Maria Olivé, admet: “El nostre origen és local i vam començar amb un llibre sobre la cuina del calçot, però quan vam descobrir nínxols de mercat al voltant de la cuina o el senderisme hem treballat amb altres territoris, ja sigui per exemple cuina barcelonina o gironina o les caminades per qualsevol punt de Catalunya. Tenim també col·leccions de divulgació científica, on el llibre en català està molt desatès”. “Cossetània i Arola són editorials de tot el país que estan ubicades al Camp de Tarragona”, assenyala Olivé.
Arola apunta: “Editorials com la nostra donen veu a la gent, i si no fos per elles molts escriptors del territori no veurien publicada la seva obra. Saber que hi som anima a escriure”. El màxim responsable d’Arola Editors fa un símil amb la música: “Un grup tarragoní que comença farà els primers concerts a la ciutat i municipis pròxims. Serà una finestra per poder tocar després en sales més grans a Barcelona”. Olivé apunta un matís: “No som una divisió territorial per poder ascendir a Barcelona. Som una editorial que dona la màxima importància a cada llibre, i els escriptors han de tenir en compte que a vegades val més ser cap de sardina que cua de lleó”.
A punt per a Sant Jordi
Els dos editors es mostren optimistes de cara al Sant Jordi 2018. “És una festa monolítica, que pot caure en qualsevol dia de la setmana i sempre és una gran jornada”, afirma Arola. En la mateixa línia, Olivé assenyala que sempre és “un dia meravellós”: “Si és un dia laborable ve un tipus de gent, i si és festiu, un altre. A Tarragona no afecta com en altres ciutats”.
Arola, però, és molt crític amb els rànquings de llibres més venuts que s’elaboren per Sant Jordi i ho considera una perversitat del capitalisme ferotge. Olivé afirma que els rànquings són inevitables en un món que ha derivat cap a l’espectacle. Tots dos mostren les seves sospites sobre com “es fabriquen” aquests rànquings i l’efecte que tenen les campanyes de promoció de les setmanes anteriors. “Hi ha un cert corporativisme. Els mitjans fan entrevistes als escriptors més mediàtics. Els rànquings es fabriquen abans del dia de Sant Jordi”, afirma Arola, que defensa que editorials com la seva tenen una missió, que és la defensa de la cultura i donar sortida a llibres que no són per al gran públic: “Si no, només consumiríem cultura anglosaxona. Hem de lluitar contra la globalització, perquè si no, com deia Espriu, ens passarà que qui perd els orígens perd la identitat”.
Mirant cap al futur, Arola és més pessimista que Olivé. “Si el capitalisme salvatge guanya la partida, ho veig negre. No vol que pensem i la cultura és un vehicle per pensar. Si no coneixes no ets lliure. O els polítics canvien la mirada sobre la cultura o se’ns menjaran de fora. I no ho estan fent”, afirma. Més optimista és Olivé: “Com diuen Obeses en una de les seves últimes cançons, «ens en sortirem». El futur és incert i més en el món del llibre, però a les llibreries hi continuem trobant una gran varietat de llibres”.
Sobre el llibre electrònic, tots dos coincideixen que, malgrat les expectatives de fa uns anys, és residual perquè no és negoci, sobretot per la pirateria, i auguren una llarga vida al suport paper.
