EDUCACIÓ

Les zones escolars rurals agrupen 39 centres al Camp de Tarragona

La Generalitat vol impulsar aquestes escoles per combatre el procés de despoblament

D’escoles en zones rurals sempre n’hi ha hagut i, en alguns moments, la manca d’infants ha provocat que s’hagin hagut de tancar centres escolars. Afortunadament, alguns han reobert quan han tornat a tenir prou nens i nenes en edat escolar als seus pobles. Des del departament d’Educació de la Generalitat s’ha impulsat des dels anys noranta la creació de les zones escolars rurals (ZER) amb l’objectiu d’aturar el despoblament rural i el consegüent tancament d’escoles. Les ZER són agrupacions d’escoles petites on els mestres treballen en comú programant activitats conjuntes per als alumnes i compartint mestres especialistes en matèries com educació física, música, anglès i educació especial.

El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, explica que des de l’executiu català “es volen impulsar un seguit de polítiques estratègiques per combatre el despoblament al món rural i el seu entorn”. En aquest sentit, s’han iniciat actuacions en les escoles rurals i les ZER per substituir i actualitzar aquells equipaments que ja tenen certa antiguitat. Des de fa anys, s’ha detectat un increment progressiu del despoblament en comarques com l’Alt Camp, la Conca de Barberà o el Priorat, i “aquestes actuacions són estratègiques per revertir aquesta tendència, ja que ajuden a consolidar els nuclis de població d’aquests entorns rurals”, comenta el delegat de l’executiu català.

El mapa de les ZER a Tarragona

De zones escolars rurals n’hi ha actualment 13 al Camp de Tarragona, formades per dues, tres o quatre escoles, amb mides diferents, que van des d’una desena d’alumnes la més petita fins a una setantena la més gran. Això fa que les ZER agrupin una quarantena d’alumnes les més petites i que les més poblades superin els 200. Trobem ZER en municipis de totes les comarques del Camp de Tarragona, excepte al Tarragonès. En total hi ha 39 pobles que tenen escoles integrades en una zona escolar rural, que aquest curs compten amb 1.285 alumnes dels més de 127.000 que s’han matriculat al Camp de Tarragona. Concentren també 189 docents dels 10.000 repartits en tot el territori. Cal tenir en compte que hi ha un nombre important de pobles que no disposen de centres escolars i els pocs infants que hi viuen assisteixen a classe en escoles de ZER o altres d’ordinàries en municipis més grans.

Les ZER són dinàmiques i l’augment de matrícula en algunes escoles que les integren ha provocat que aquests centres en surtin. És el cas de Castellvell del Camp, que el 2004 va sortir de la ZER Baix Camp Nord perquè en aquell curs va doblar la matrícula. En la mateixa ZER, Vilaplana va veure com la seva escola tancava el 1995 després de tenir una matrícula molt minsa. Al cap de 10 anys, però, reobria. Aquests processos s’han produït també en altres ZER.

És al Priorat on trobem més ZER, un total de 5, amb 15 escoles agrupades, una de les quals, la de Prades -que forma part de la ZER Montsant - Serra de Prades-, pertany a la comarca del Baix Camp. El director dels serveis territorials d’Educació, Jean-Marc Segarra, assenyala precisament com un objectiu de futur “superar els límits comarcals per organitzar millor les ZER”. Així es podrien reduir, per exemple, alguns dels llargs desplaçaments que fan per carretera alguns alumnes que viuen en urbanitzacions o pobles sense escola.

Els menjadors, vitals

A l’Escola Sant Jaume de Bràfim hi ha matriculats aquest curs 72 alumnes, i una vintena es queden al menjador a dinar. El nombre d’infants que es queden a dinar ha augmentat progressivament des que fa deu anys es va crear el menjador. Tant és així que actualment ja han de fer dos torns. “Hi ha moltes parelles joves que prefereixen deixar els nens a dinar, perquè els és més còmode. Si no tinguéssim menjador portarien els seus fills a alguna escola de Valls. Altres nens es queden a dinar a casa els avis”, explica la directora de l’escola brafimenca, Mercè Solé. A Alió només es queden cinc nens a dinar a l’escola i el paper de l’Ajuntament d’aquest municipi, concedint ajudes perquè es puguin quedar, és vital.

Nulles: de 4 a 61 alumnes

Nulles és un municipi de l’Alt Camp amb una població que frega el mig miler d’habitants i amb una escola que en menys de 20 anys ha passat de només quatre alumnes a un total de 61 aquest curs. “Nulles és un poble on no hi ha hagut cap promoció urbanística que expliqui l’augment. Més aviat respon a un canvi de tendència entre les parelles joves, que es comencen a quedar al poble buscant millor qualitat de vida. A més, en el cas de Nulles, és un poble molt ben comunicat. I l’escola comença a créixer. En els últims sis anys hem duplicat la matrícula”, assenyala el seu director, Enric Casasayas.

“A nivell logístic és complicat de gestionar, perquè en uns espais on abans hi havia quatre nens ara n’hi ha 60. L’escola és la mateixa i només hem fet algun pedaç, com tancar algun porxo. L’Ajuntament ens ha ajudat, com amb l’obertura del menjador. Sempre l’hem tingut al costat”, sosté Casasayas.

Els mestres defensen les ZER

La Raquel Francès ja fa 19 anys que treballa a la ZER L’Atzavara com a professora de música, i fa classe a les quatre escoles que la integren. “Un dia vaig a una escola i un dia a una altra, en cotxe i amb el material dins. No tinc aula de música. L’experiència és molt bona i per això estic aquí, encara, perquè és molt gratificant treballar amb grups reduïts d’alumnes, molt participatius i que s’ajuden entre ells. Prefereixo estar aquí que en una escola gran”, defensa. Francès assenyala: “L’atenció és molt personalitzada; sabem perfectament com és l’alumne, estem diàriament en contacte amb les seves famílies i quan es presenta qualsevol problema el detectem molt ràpid i donem un servei que una escola amb classes de 25 o 27 alumnes no pot donar”.

“He estat en escoles grans de dues i tres línies i ara fa sis anys que estic en una escola rural, i no ho canvio per res. En una escola ordinària és impossible tenir el tracte amb l’alumne i amb les famílies que tenim aquí, per un tema de quantitat”, afegeix Enric Casasayas, ara director de l’escola de Nulles. “Els primers anys, quan un professor ve nou a una escola rural, li has d’explicar moltes coses, però és molt fàcil. En una classe on tens dos nivells, els temes comuns els expliques als dos cursos i algun tema no comú l’expliques a uns mentre als altres els dones feina, i a l’inrevés. Però intentem molt fer-ho tot junts”, explica des de Bràfim Mercè Solé, que afegeix: “Som una escola més petita, però els continguts són els mateixos que en una escola gran. No ensenyem menys matèria, però ho fem d’una manera diferent, aprofitant l’entorn. Si treballem els arbres, sortim i els estudiem in situ, o anem al forn perquè el tenim aquí mateix”. A Nulles van a veremar a una vinya del poble que ja van treballar el curs anterior.

“La diferència amb una escola més gran és l’atenció que pots donar als nens, perquè treballes grups més reduïts. L’ambient també és diferent, perquè tots els nens es coneixen molt i interactuen entre ells. Quan surten de l’escola es queden pel poble i juguen junts. És un altre tipus de companyonia. Es crea un ambient molt sa”, comenta Alícia Guerra, directora de l’Escola Manuel de Castellví i Feliu, de Vilabella. I és que rarament se supera la ràtio de 15 alumnes per classe.

Demanen més recursos

“El que no tenim les escoles rurals són els grans espais que tenen les escoles de ciutat. No tenim un gimnàs, no tenim sala d’actes, un gran pati... Ens fan falta recursos materials, digitals, perquè hem de fer grans esforços, i demanem ajuda als Ajuntaments i a les famílies. Volem més recursos per a l’escola rural perquè no podem comprar certs materials si no volem menjar-nos tot el pressupost”, apunta Francès. El nou menjador de l’escola de Bràfim és una inversió important, però en calen més a L’Atzavara i a la resta de les ZER que hi ha al Camp de Tarragona.

El primer institut escola de Catalunya en una ZER, a Cornudella de Montsant

Una de les grans novetats a nivell català d’aquest curs 2019-2020 la trobem a Cornudella de Montsant: el primer institut escola (IE) en una zona educativa rural. “L’aposta ferma del Govern de fer instituts escola té una particularitat única al Priorat amb la creació de l’IE Montsant, amb seu a Cornudella però integrat a la ZER de les escoles d’Ulldemolins, Prades i Poboleda, i també amb l’acollida de la Morera de Montsant i Capafonts, que no tenen escola”, explica el director dels serveis territorials d’Educació de Tarragona, Jean-Marc Segarra. “La voluntat és tenir un sol projecte pedagògic tot i mantenir les dues direccions, i això vol dir una mirada conjunta sense deixar de banda les peculiaritats de cada vila”, afegeix Segarra.

A l’IE Montsant hi ha matriculats en aquest curs 78 alumnes dels cicles d’infantil i primària i 65 més d’ESO. A aquesta ZER hi hem de sumar 90 alumnes més que van a les escoles d’Ulldemolins, Prades i Poboleda. Una altra particularitat és que són municipis en dues comarques diferents: el Priorat i el Baix Camp.

La ZER L’Atzavara, entre les més antigues i les que tenen més alumnes

La zona escolar rural L’Atzavara compta aquest curs amb 209 alumnes matriculats, que es reparteixen entre l’Escola Sant Jaume de Bràfim (72), l’Escola Sant Sebastià de Nulles (61), l’Escola La Barqueta d’Alió (22) i l’Escola Manuel de Castellví i Feliu de Vilabella (55). És, doncs, una de les ZER del Camp de Tarragona que compta amb més alumnes, gràcies al creixement experimentat en matrícules els últims anys. I és la més antiga, ja que es va constituir el curs 1989-1990.

Enguany, els serveis territorials d’Educació van escollir l’escola Sant Jaume de Bràfim per inaugurar el curs 2019-2020, amb l’objectiu de visualitzar l’aposta del govern català per les escoles rurals. En el cas d’aquesta escola, el departament d’Educació ha previst la renovació i millora de l’espai del menjador del centre durant aquest curs. “Tenir un menjador nou i adaptat amb bones condicions ajuda els pares a confiar en el centre i a portar els seus fills a col·legis en un entorn rural”, afirma el delegat del Govern, Òscar Peris.

Les escoles de la ZER L’Atzavara treballen de forma coordinada en tot, i cal destacar, especialment, els grups de treball per elaborar activitats comunes organitzades pels coordinadors, que es reuneixen cada quinze dies. També es coordinen a l’hora d’organitzar les colònies i sortides, i comparteixen una vetlladora per a alumnes amb necessitats educatives especials. Mantenen, a més, la sisena hora que va implantar el Govern fa uns deu anys, cosa que no ha passat en les escoles públiques ordinàries.

Dues escoles de la ZER L’Atzavara -Bràfim i Nulles- s’han acollit al Pla Experimental de la Llar, impulsat pel departament d’Educació fa dos anys, amb l’objectiu que els municipis que no tenien llar d’infants la poguessin tenir integrada dins l’escola. La mateixa direcció del centre s’encarrega de la direcció de la llar. “Va molt bé perquè els nens ja estan acostumats a aquell centre i no viuen el canvi del pas a P3”, explica la directora de l’escola de Bràfim, Mercè Solé. A Alió, el suport de l’Ajuntament ha estat molt important per impulsar la llar d’infants.

El + vist

El + comentat