WYATT EARP ES VA FER famós per ser un marshall implacable i alhora incorruptible. Sembla que el seu pare va ensenyar a aquesta llegenda de l’oest nord-americà que “un home ha de ser honorable i no disparar mai per l’esquena a algú que sap que té honor i que no li dispararà mai a ell per l’esquena. Però si et trobes davant un home sense honor disposat a disparar-te per l’esquena, has de disparar-li tu primer a traïció sempre que calgui”. Segurament no són les paraules exactes que ell emprava, però sí l’esperit que volien expressar. Un savi consell per a situacions de vida o mort que va marcar la llarga vida del seu fill i que fa miques alguns eufemismes.
En situacions menys decisives, de vegades quotidianes, és més útil i, per descomptat, més civilitzat no rebaixar-nos al nivell de l’altre. Altrament, això seria un caos. Però rere la superioritat moral o l’elegància també s’hi amaga, sovint, la incapacitat de gestionar o encarar un conflicte. De manera que aquest comportament assenyat ha de tenir el seu límit tant a nivell individual com col·lectiu. Si no, els abusananos i mancats d’honor es fan els amos de les situacions i, per extensió, de les societats que mai no ens volem “posar a la seva altura”.
Podem estar més o menys d’acord que la Creu de Sant Jordi sigui un reconeixement que els servidors públics es donin els uns als altres de la manera gremial i endogàmica com solen funcionar. Però, ja que s’atorguen per mèrits exercits, no es poden retirar amb efectes retroactius (això només passa als països dictatorials). Tampoc no es pot fer amb criteris no pertinents, subjectius o per pressions sectàries. Si es pogués fer per una broma o un comentari, tots trobaríem motius per retirar la Creu de Sant Jordi a alguns o molts dels seus receptors per les seves manifestacions o actituds ofensives, fins i tot intolerables per a la nostra sensibilitat.
En definitiva, quan la presidenta Núria de Gispert va posar la seva medalla a disposició del Govern, en un acte molt honorable i elegant, molts esperàvem que se li retornés amb la mateixa elegància. Sobretot esperàvem valentia i coherència. El que va rebre va ser un tret per l’esquena que em va fer pensar, un cop més, en les lliçons apreses d’en Wyatt Earp.
