TERRA -NO SOMNIS-

L’erudició vinosa de Miró Vinaixa

“La vinya és el símbol de la regeneració i de la immortalitat”. L’escriptora Mònica Miró Vinaixa comença, taxativa i poètica, la conferència El vi entre els romans al Museu de Badalona coincidint amb l’exposició Bacus, les màscares del déu. La mostra reuneix peces sublims del déu del vi, del teatre i de la fecunditat, algunes procedents de Tarragona i Reus. “El cep és, de totes les plantes, aquella en què es fa més evident el miracle de la primavera i la renovació del cicle de la natura”, diu. Se li endevina l’ascendència vinatera, a Benissanet, on l’oncle feia “un vi terrer i essencial”, i la seva erudició com a llicenciada en filologia llatina i francesa i màster en història de les religions. És l’autora de la traducció al català d’ El llibre del vi de Plini el Vell, que recull textos captivadors: “El vi és d’una natura que, begut, escalfa per dins els membres, i, aplicat per fora com a loció, els refreda”. A Badalona, inspira. “El simposium dels romans és la sobretaula d’avui. El vi facilita la vida”, afirma. I és des de temps immemorials present en la literatura. “És un aliment civilitzador”, insisteix Mònica Miró Vinaixa. “No és tribal. Els romans eren gairebé vegetarians, frugals. Rarament bevien vi sense aigualir, fins i tot el barrejaven amb aigua de mar”, constata. Desfà tòpics i descobreix el vi com a aliment dels déus. “No plantis, Varus, cap arbre abans que la sagrada vinya a la rodalia de la terra de Tíbur i del recinte emmurallat de Càtil”, escriu Horaci a les Odes.

Miró Vinaixa ho recull a Essències romanes: aigua, vi i perfum en el món antic, un altre viatge a l’ànima romana del vi que emmarca, entre altres coses, les festivitats. La Vinalia Priora, el 23 d’abril, per celebrar que ja no queda vi de l’any; la Vinalia Rustica, el 19 d’agost, “com a protecció contra noves pluges. S’hi celebrava la proximitat a la verema”. I la Meditrinalia, l’11 d’octubre, per donar-la per acabada i tastar el primer most. A Badalona, Mònica Miró Vinaixa entusiasma i regala textos imprescindibles, com una inscripció funerària romana que diu: “Els banys, els vins, Venus / corrompen els nostres cossos, / però fan la vida, / els banys, els vins, Venus”. O l’ Apèndix Virgiliana : “Mentre he viscut, he viscut com escau a un home lliure. El que he menjat i he begut, només això és meu”. El carpe diem, el gaudi, la celebració, la festa, la vida vegetal, el cant, l’amor... Tot això i molt més, en el vi, a l’època romana i avui.

A Hybrida, el seu darrer llibre, que ja va per la segona edició, Mònica Miró Vinaixa convida a embriagar-nos de nou i a resseguir la tríada mediterrània: “El verd oliva / els camps de blat esplèndids / la mar vinosa, / tot això us porto ara / perquè sé que en sou dignes”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat