ÉS EVIDENT QUE HI HA molts tipus de persones. Tanmateix, en estats de normalitat i bonança tots plegats ens assemblem bastant. Les grans diferències es posen de manifest en les situacions complicades i resulten abismals, tant com la vida i la mort, en les extremes. El psiquiatre francès Boris Cyrulnik, supervivent del genocici nazi, explica en el seu llibre Les vilains petits canards (traduït en castellà amb el títol Los patitos feos) que les primeres persones que morien als camps d’extermini eren, lògicament, les més vulnerables per edat o malaltia però també les que, tot i tenir molta salut, presència i preparació física, eren febles mentalment. En canvi, els individus amb més formació i creativitat (professors, metges, intel·lectuals) poc avesats a l’esforç físic i la duresa ambiental resistien contra pronòstic el fred, la gana i les condicions de treball inhumanes perquè la resistència depèn principalment de la ment. Alhora, en aquesta obra de referència sobre la resiliència, Cyrulnik també sosté que no són les millors persones les que millor sobreviuen a circumstàncies de terrible precarietat, injustícia i misèria humana sinó, d’alguna manera, les pitjors.
Tendim a pensar que saber capejar situacions d’aquesta gravetat és un símptoma de fortalesa i, en certa mesura, un èxit vital, però només és sobreviure. Algunes persones, les millors per a l’autor, no estaven disposades a menjar-se el menjar d’algú altre o quedar-se la millor ració, es negaven a treballar per a més glòria dels botxins, no acceptaven conduir altres presoners a les cambres de gas per lliurarse’n, no sabien presenciar impassibles les tortures, suportar humiliacions pròpies o alienes i viure amb por constantment. Aquestes persones preferien morir de gana o rebre un tret al cap abans que fer qualsevol d’aquestes coses.
Sobreviure és el nostre instint principal però no tothom està disposat a fer-ho a qualsevol preu. En moltes situacions, sobreviure no és viure. Viure de veritat és jugar-se la vida si cal per un principi, una idea, un somni o, senzillament, per respecte a un mateix. Molt poca gent és prou lliure i valenta per ser propietària absoluta del seu destí. Això sí que és tenir èxit a la vida, i són ben pocs els escollits.
