NEWSROOM

Qui ha de canviar el món

Les últimes dècades només hem venerat el pragmatisme juntament amb la comoditat. L’educació de les nostres filles s’ha caracteritzat per l’absència de mites i un proteccionisme extirpador. S’han bandejat les utopies en nom del realisme i la relativització de qualsevol valor poc útil. Les noves generacions han crescut, majoritàriament, sense cap sentit de la transcendència. L’èpica comporta riscos i també contradiccions però l’alternativa és la resignació existencial. Admirar gestes heroiques, tenir referents o creences espirituals pot semblar il·lús, no obstant això, ha impulsat la humanitat a assolir grans conquestes immaterials

El resultat és que avui veiem un grup d’avis i àvies tan nombrós i tenaç com el de Reus que lluita pels drets i el futur de les seves netes. Els Comitès de Defensa de la República (CDRs) i els actes de suport als presos polítics els lideren i sostenen, principalment, gent de mitjana edat en endavant. En canvi, on són les joves entusiastes? ¿No es revolten per dins? Hi ha honroses excepcions i moments exemplars, com les tancades a les universitats pel referèndum i l’aturada del 3 d’octubre. Però cada dia sumen més motius per organitzar-se decididament en defensa de la llibertat i no ho fan. On són la clàssica rebel·lia i l’idealisme de qui ha de canviar el món? Alguna cosa devem haver fet malament si la joventut ja no és revolucionària de manera persistent. Els hem robat la glòria?

Més continguts de

El + vist

El + comentat