MEDI AMBIENT

Els municipis pioners de la sobirania energètica

Rocafort de Queralt i Senan fa anys que treballen per autoabastir-se a través de plaques solars

“Cap a l’any 2003 es va instal·lar la primera pèrgola fotovoltaica a Senan. Va ser una iniciativa per reivindicar un tipus d’energia alternativa als molins de vent, ja que en aquella època se n’estaven construint molts a la comarca i hi havia una oposició important”, explica Carme Ferrer, alcaldessa de Senan. Curiosament, aquesta pèrgola, que injecta energia a la xarxa, ha esdevingut un símbol de la resistència a la presència de parcs eòlics a la Conca de Barberà, i va ser, a la vegada, l’inici d’un projecte que encamina adequadament el municipi cap a la transició energètica. Un camí en el qual Senan va de bracet amb Rocafort de Queralt, un altre poble de la Conca que ha apostat amb força per l’energia solar.

De fet, Rocafort de Queralt i Senan estan a un pas de ser municipis sobirans energèticament. I és que aquests dos municipis de la Conca de Barberà fa temps que estan treballant en un nou model energètic que els permeti desconnectar-se de la xarxa elèctrica.

En aquest sentit, Rocafort de Queralt ha fet tot tipus d’actuacions per incrementar la generació d’energies renovables. Així doncs, té un dipòsit municipal que genera 16.000 watts, i a la coberta de la pista municipal hi ha 290 plaques solars instal·lades. A més, han col·locat fanals solars a les zones fosques i els equipaments municipals s’escalfen amb calderes de biomassa que han pogut instal·lar gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona. Les accions encaminades a la sostenibilitat ambiental no acaben aquí. El següent pas consistirà en muntar 1.020 plaques de 345 watts.

“Ara cedirem un solar municipal on s’instal·laran més de 1.000 plaques fotovoltaiques que donarem en cessió a una comercialitzadora de la zona, amb la condició que als empadronats a Rocafort de Queralt se’ls redueixi el cost del kW de la factura de la llum un 50%”, explica Marc Roca, alcalde de Rocafort de Queralt. A Senan tenen a tocar un objectiu similar. “Totes les instal·lacions municipals quedaran cobertes per l’equipament energètic que s’està preparant en aquests moments. Tindrem l’autosuficiència energètica abans d’acabar l’any”, explica Carme Ferrer, alcaldessa del municipi.

Aquesta iniciativa impulsada a Senan afecta l’enllumenat públic, l’abastament d’aigua o el punt TIC. El projecte compta amb la subvenció de la Diputació de Tarragona a través del Pla d’Acció Municipal (PAM), amb què s’ha finançat el 89% de l’obra. La resta va a càrrec de l’Ajuntament.

Evitar el despoblament

Però no només és la consciència ambiental i paisatgística el que motiva les accions d’aquests alcaldes pioners de la sobirania energètica. El seu projecte va un pas més enllà, ja que, en el rerefons, amb aquesta aposta estratègica es busca revertir el despoblament de les zones més rurals de la comarca, un fet generalitzat en diferents punts de Catalunya. “A principis de l’any vinent serem sobirans energèticament i, per un costat, tindrem un estalvi anual d’uns 25.000 euros i, per l’altre, obtindrem beneficis per la venda de l’excedent”, explica Roca, que afegeix: “La gent ha de notar que viure en un poble afavoreix la seva butxaca, que li surt a compte. És imperatiu per lluitar contra el despoblament”, exclama l’alcalde.

Aquest objectiu de revertir els beneficis de la sobirania energètica en els veïns dels municipis i aprofitar aquest recurs per millorar les seves condicions de vida és compartit per Carme Ferrer. De fet, Senan és un dels 69 municipis que formen part de l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP).

Aquesta entitat té tres finalitats principals: impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model que sigui just, democràtic i sostenible, i assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. Aquesta mancomunitat de municipis neix per compartir una energia que “sigui pública”, és a dir, per “evitar que la xarxa estigui en mans d’empreses privades i apostar perquè es pugui gestionar des de l’àmbit públic”, indica l’alcaldessa de Senan.

Plaques solars i agricultura

Arran dels canvis normatius dels últims anys en l’ús de l’energia solar, s’han multiplicat els projectes per instal·lar aquest tipus de sistema de producció energètica tant en l’àmbit empresarial privat com, sobretot, en el particular. Tot i això, cap dels dos alcaldes defensa el desplegament de plaques fotovoltaiques a qualsevol preu.

“Hem de fer servir les teulades, els equipaments municipals, parcel·les de sòl industrial, aeroports, edificis públics... El sòl agrícola és l’últim recurs que hauríem de tocar per ubicar-hi plaques fotovoltaiques”, afirma Ferrer. En aquest sentit, Andreu Escolà, des de l’entitat ecologista GEPEC, alerta que hi ha “subhastes de terreny fèrtil per instal·lar-hi plaques solars” i es pregunta per què no s’aprofiten els polígons industrials per fer-hi aquest tipus d’instal·lació.

Des de l’Institut Català de l’Energia, Manel Torrent, el director de l’organisme, defensa que hi ha una categorització elaborada pel departament d’Agricultura que protegeix els terrenys més fèrtils. En canvi, no hi ha limitacions en el sòl que es considera de secà.

Un camí intermedi és la ubicació de plaques solars en terrenys fèrtils, un sistema agrovoltaic. En aquest cas, les plaques solars s’instal·len, principalment, en camps de conreu oberts on es fan servir estructures elevades, de manera que s’hi pot continuar conreant a sota, a l’ombra.

Pel que fa a la instal·lació de plaques solars als edificis, des de l’Institut Català de l’Energia s’explica que Catalunya ha sigut pionera en l’àmbit estatal per facilitar la instal·lació de plaques solars als habitatges. “Ara per posar plaques fotovoltaiques per a autoconsum només cal que l’instal·lador ho comuniqui a l’Ajuntament i l’endemà ja pot entrar en funcionament”. Torrent destaca que “actualment les plaques solars tenen consideració d’element tècnic i es poden posar en molts edificis en què abans no es permetia”.

Un model poc estès

Tot i els aparents beneficis que aporta l’ús de l’energia solar, aquest model és més aviat escàs al territori. De fet, segons expliquen els alcaldes, en l’àmbit públic hi ha pocs casos com els de Senan i Rocafort, tot i que reconeixen que ara comencen a aparèixer més iniciatives. Precisament, l’Ajuntament de Reus ha fet el primer pas per crear una empresa elèctrica municipal.

Curiosament, en una de les comarques amb més parcs eòlics de Catalunya, la sobirania energètica d’aquests municipis arribarà gràcies a l’energia solar.

La desaparició de l’impost al sol, un impuls

El govern de Pedro Sánchez va aprovar l’any 2018 un reial decret llei que feia un gir en l’ús de l’energia solar a l’estat espanyol. Una de les mesures més destacades era la desaparició de l’anomenat impost al sol, que fins a aquella data gravava les iniciatives d’autoconsum, una opció que s’havia anat obrint pas amb força en altres països europeus. De fet, aquest impost al sol havia estat, fins aleshores, el principal fre per al desenvolupament de l’energia solar per a ús particular. Una situació que provocava paradoxes tan grans com que països com Bèlgica produïssin més energia solar que Espanya. Aquest canvi regulatori va suposar un impuls per a l’energia solar. L’any 2019 es van instal·lar a Espanya la xifra històrica rècord de 4.752 megawatts (MW) d’energia solar fotovoltaica.

El + vist

El + comentat