ELPÒSTIT
Camp de Tarragona 09/10/2019

Ni una sola línia

Laia Batlle
1 min
.

FA JUST UN ANY EM van proposar un repte: escriure articles en aquest suplement, i està sent una experiència personal i professional molt enriquidora. Aprofitant aquestes línies volia recordar la feina feta. Inevitablement em va venir al cap el primer article que vaig escriure. Es titulava “Marcats pel groc” i commemorava el primer any de la votació del referèndum de l’octubre del 2017.

Fent memòria del que hi deia, dos anys després d’aquesta data, d’aquell text no en canviaria ni una sola línia, ni una. Això em preocupa, perquè significa que no hem avançat en res, sinó tot el contrari. Després d’aquella jornada carregada d’alegria, por, impotència, ràbia i també molta esperança, només hem anat enrere i estem força lluny de l’objectiu. Hi ha presos polítics a l’espera d’una sentència que es preveu dura, exiliats que no poden tornar a casa, unes noves eleccions generals amb l’amenaça de tornar al bipartidisme, els partits independentistes que amb una mateixa fita poc s’entenen entre ells, i hi ha gent que segueix sortint al carrer l’u d’octubre i els dies que faci falta per commemorar aquella votació, persistents, sense perdre l’esperança. I tot això, al final, per arribar on? A canvi de què? Han passat dos anys i les sensacions segueixen intactes, tot i que una mica més inquiets i segurament més emprenyats. L’octubre del 2020, espero que quan celebri els dos anys d’aquest repte, pugui canviar totes les línies del meu primer article, totes.

stats