La nissaga d’artistes continua

Vespella De Gaià“Els nens no em cauen bé, però tu sí”, li va dir Joan Brossa al petit Nil Bartolozzi durant alguna de les moltes estades del poeta a Vespella de Gaià, a la residència-taller del seu pare, amb qui eren amics. Per Casa Margodi també hi passaven escriptors com Fernando Arrabal i Dietrich Mahlow, poetes com Ester Xargay i Carles Hac Mor, el cineasta Bigas Luna o l’arqueòleg Eudald Carbonell. Bartolozzi fill s’anava amarant d’aquells creadors i artistes que ell, com a nen que era, veia com a “amics”.

Nil Bartolozzi s’ha fet gran. Ja ha complert 31 anys i viu a cavall del petit taller que té a Barcelona i Vespella, on resideix la seva família. Allà hi va arribar als anys setanta el seu pare. Es va enamorar d’aquell espai enmig de garrofers i oliveres, amb un microclima especial. Allà descansen les seves cendres i part de la seva obra, que el seu fill està catalogant, restaurant i preparant perquè pugui ser exposada. “El meu pare no em va ensenyar a pintar. Sí que em va ensenyar a observar amb atenció els petits canvis de la vida. En aquest sentit, soc una mica antropòleg”, explica.

Rafael i Nil Bartolozzi són els últims esglaons d’una nissaga d’artistes que fa cinc generacions va arribar a Espanya procedent d’Itàlia. Aquell pioner va ser Luca Bartolozzi, que seria cap del taller de reproduccions artístiques i conservador d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. El seu fill, el Salvador, va ser un pintor destacat i director creatiu de la mítica editorial de contes Calleja. La seva filla, Francis Bartolozzi, una notable artista i il·lustradora, i el marit, Pedro Lozano de Sotés, destacat pintor de l’escola realista navarresa, van pintar escenografies, van dissenyar vestits de dansaires bascos i van restaurar l’ermita de la Virgen de las Nieves, al bosc d’Irati, una tasca en què ja va participar el seu fill, el nen Rafael Bartolozzi.

Nil Bartolozzi afirma que, quan pinta, en els traços hi reconeix l’obra del pare i altres avantpassats. És conscient que el disseny artístic i l’assessorament creatiu són el seu “nutrient econòmic” i li permeten dedicar-se a la creació, sense pressa ni obligacions. Exposa en galeries i sales, però sense obsessió. Ni de bon tros. No està pendent dels encàrrecs, però en va fent, com els vestits del Ball de Diables de Torredembarra, i aviat farà el mateix amb els del Morell. “Estic en una recerca creativa constant. L’art és un moment. Sovint convido la gent a posar noms als meus quadres”, explica.

El pare: artista i alcalde de Vespella

Rafael Bartolozzi, nascut a Pamplona el 1943, va ser un dels grans referents del pop art i el neofigurativisme a l’Estat. Va arribar a Catalunya als anys seixanta i va acabar instal·lant-se a principis dels setanta a Vespella de Gaià, petit municipi enmig de la natura del qual va ser alcalde durant dotze anys (1991-2003). El 1993 un gran incendi forestal va calcinar una gran part del terme. “El meu pare va veure que no hi havia diners i va decidir buscar solucions. Va convertir la cultura en el motor del poble amb iniciatives com el primer premi nacional de poesia visual del món o recuperar els colors originals de les cases. Van anar venint artistes i el poble es va anar transformant”, recorda Nil Bartolozzi, que assenyala que el gran projecte del seu pare era el Parc dels Sentits, orientat a la música, el teatre, les exposicions, un gran parc cultural que hauria generat molts llocs de treball. Quan Rafael Bartolozzi va deixar de ser alcalde, tot aquest projecte va quedar congelat.

Els últims anys de la seva vida, Bartolozzi, desaparegut el 2009, va evolucionar cap al que va anomenar minimalisme barroc. “Quan veus una nou et sembla una cosa molt simple però, quan t’hi acostes o la trenques, veus que té molts detalls. La natura és simple però complexa. Això és el minimalisme barroc”, explica el seu fill.

Ampolla d’oli “diferent”

El disseny de l’ampolla Oli Mare de Mas Montseny, una creació conjunta amb l’estudi morellenc Debonatinta, li ha valgut recentment a Nil Bartolozzi guanyar un dels premis LiderPack 2016 al millor packaging d’aliments de l’Estat. Un dels trets que més destaquen de la creació guanyadora és que l’ampolla és opaca. “La llum espatlla l’oli i per això en aquesta ampolla no es veu l’interior. Sabíem que era una decisió arriscada. Amb el disseny intentem explicar el procés de producció d’aquest oli jove, que quan el tastes sembla que mengis directament les olives”, explica Bartolozzi, que recorda que el seu pare va dissenyar fa anys l’ampolla de cava Kripta, d’Agustí Torelló Mata, amb una clara reminiscència d’una àmfora romana.

Mural participatiu

Des del desembre passat, a l’andana 1 de l’estació d’autobusos de la ciutat de Tarragona s’hi pot veure el mural Art i entropia, obra del jove artista vespellenc. Es tracta d’un mural participatiu emmarcat en el projecte Estació Creactiva, de l’Associació Künstainer, amb el qual Bartolozzi va convidar qui volgués a participar-hi llançant un globus ple de pintura contra el mur de l’andana. Ell va ser l’encarregat d’acabar de donar forma al conjunt d’impactes, configurant una obra mural amb tocs abstractes, surrealistes i figuratius.

L’autor comenta que el mural que es pot veure a l’estació tarragonina aborda la història de la humanitat des del punt de vista dels seus èxits en l’àmbit del coneixement de la natura i del desenvolupament artístic.