Www.ruthtroyano.catJa no és només el color rosa pàl·lid de la Provença, que també. “És la revolució del Pantone. De les tonalitats rosa a vermell, taronja o groc”, diu Pili Sanmartín, sommelier, sisena generació del Celler Bàrbara Forés. És un dels cinc cellers convidats a la primera Festa Gavernera del Comalats, en honor al syrah rosat del celler. “Mai com fins ara hi havia hagut tanta creativitat i llibertat”, afegeix l’enòloga Carme Ferré, amb una dilatada experiència a la Terra Alta. La seva primera elaboració de rosat va ser el 1994. L’anyada 2017 és un cupatge de garnatxa, syrah i carinyena. “La gamma cromàtica d’avui demostra una gran maduresa. Parlar de blanc o negre queda curt. El vi rosat té entitat pròpia. Se n’elaboren de l’any i de criança, macerats amb les pells o de premsat directe”, afegeix Sanmartín.
“Hi va haver un temps que estava proscrit. Tampoc se’n feien bones elaboracions”, recorda Jaume Bonet, viticultor i propietari de Comalats. Però els temps han canviat. “Hi ha camí per córrer. Ara són moda, però encara costen de vendre”, explica Paola Martínez, enòloga a Josep Grau Viticultor, celler de la DO Montsant. “Regina 2017 és un cupatge de garnatxa negra i blanca, amb criança en foudres. Busquem acidesa, frescor i equilibri”, diu. A la Conca de Barberà tenen la virtut de tenir l’únic rosat natural del món. El Plantarga 2017 de Carlania Celler és un vi viu de trepat, sense additius ni sulfits, que combina aromes de fruita i flor. Sònia Gomà-Camps, vinyatera, es lamenta: “El venem més als Estats Units i Dinamarca que a Catalunya. Aquí anem sempre tard. Als restaurants, si hi ha rosats a la carta, la llista és curta”.
“No ens sentíem còmodes amb el rosat, el consideràvem un subproducte”, diu Sara Pérez, enòloga i copropietària de Venus La Universal. “No havíem pensat mai que podia envellir i teníem por de l’oxidació. No consideràvem la possibilitat d’elaborar un rosat fins que en vam tastar un de 7 anys, del sud França, amb criança”. El 2013 va néixer el Dido, “la solució rosa”. Després el Partida Pedrer, sense òxid sulfurós i d’una única parcel·la. I ara l’Escabeces, un cartoixà vermell que rememora el vi de l’avi del seu company, René Barbier. De vinyes de Vilabella, és un rosat macerat i envellit en àmfores i damajoanes, que té el color de la llum de mitja tarda sobre la pedra romana de Tarragona. Sanmartín diu, amb encert: “Al rosat li havia faltat experimentació”. I Ferré puntualitza: “També havia faltat compromís. Els cellers que no n’elaboraven ara han vist l’oportunitat. Els rosats tenen evolució en ampolla i el cromatisme d’ara era impensable fa uns anys”. Més enllà del color, “la clau és com es treballa el raïm”, diu Pérez. Queda clar que el vi es fa a la vinya.
