MÚSICA

Les orquestres es reinventen per sobreviure

Inversió en tecnologia i variacions en el repertori són les estratègies per afrontar els pròxims anys

Fa només una dècada, l’Orquestra Bambu havia arribat a fer una vuitantena d’actuacions a l’any, incloent-hi petites gires que els havien portat fins i tot a tocar en diferents punts de l’Estat, gràcies a l’entrada en contacte amb un representant navarrès. Però aquesta intensa activitat ja queda molt lluny. L’orquestra tarragonina es va dissoldre el 2014, després de 18 anys d’existència. I és que a partir dels inicis de la dècada actual les contractacions de la Bambu van baixar dràsticament, fins a només vint-i-cinc bolos anuals. “No ens sortia rendible tenir un equip de deu músics i mantenir l’equip de so necessari, així que vam decidir plegar”, recorda Joan Anton Romagosa, bateria i pianista i un dels tres socis de l’orquestra. No va ser un cas únic. La crisi econòmica va fer que els ajuntaments retallessin sensiblement la partida pressupostària dedicada a les festes majors i altres esdeveniments amb la música com a protagonista, i les orquestres en van ser unes de les víctimes principals.

Jordi Faneca, representant d’orquestres i que tracta des de fa molts anys amb responsables municipals, afirma que actualment “els ajuntaments ajusten molt el pressupost” i, a més, tenen l’alternativa dels DJ, que són molt més barats i ara estan de moda. Faneca apunta que els balls de festa major abans acabaven a les quatre de la matinada i que ara s’allarguen dues hores més amb una discomòbil o amb la mateixa orquestra -sense cost afegit-. Un altre factor que assenyala el representant i que ha complicat la vida a les orquestres és que hi ha més control per part d’Hisenda i de Treball, que ha fet ajustar encara més els preus.

La crisi econòmica que es va iniciar el 2008 va ser molt dura amb les orquestres, i són diverses les que han desaparegut, sobretot les de segona línia, que van veure reduïts els bolos gairebé a la meitat. “De les setanta actuacions que teníem quan vaig arribar hem baixat fins a una quarantena les últimes temporades”, explica Laia Batlle, de Sant Jaume dels Domenys i cantant des de fa set anys de l’Orquestra Rosaleda.

Més tecnologia, menys música

Romagosa (Bambu) afirma que si fa cinc anys haguessin volgut continuar en actiu haurien hagut de fer una gran inversió, perquè els equips de so i d’il·luminació i el camió propis que van adquirir el 2005 s’havien quedat obsolets. I no ho podien assumir. L’avanç tecnològic, segons Romagosa, és continu i fa que una orquestra que no inverteix en renovació de material estigui en desavantatge en relació a una que sí que ho fa.

Des de l’Orquestra Rosaleda, Batlle lamenta que, amb els avenços tecnològics, la música queda en un segon pla. Les pantalles gegants al fons de l’orquestra són gairebé obligatòries. S’hi poden veure imatges de pel·lícules si canten bandes sonores o parelles ballant en el cas dels valsos, per exemple. “La pantalla despista”, assenyala.

Invertir per progressar

L’Orquestra Himalaya és una de les tres o quatre més grans que hi ha a les comarques tarragonines, però és de mida mitjana si la comparem amb les que hi ha a tot Catalunya, on destaquen la Maravella o la Selvatana. La Himalaya va néixer el 2005 a partir de la separació de Los del Ebro, quan el seu cantant, Miquel Raduà, va fundar aquesta nova formació amb el seu fill, del mateix nom. La nova orquestra va funcionar molt bé els primers anys, amb quaranta o cinquanta actuacions a l’any que, a partir de la crisi, van baixar a la meitat. El 2015 el seu fundador va tenir un accident de trànsit anant cap a un bolo i va morir.

Aquest podria haver sigut un punt d’inflexió cap a la desaparició, però va ser a l’inrevés, i el fill es va motivar per tirar endavant el projecte del pare. Va ser llavors quan la Himalaya va fer una important inversió per a una pantalla LED, cosa que poques orquestres tenien llavors, i per augmentar la potència de so dels equips. També van ampliar la plantilla, fins a deu músics a l’escenari, a més de quatre muntadors i dos tècnics. El grup és originari d’Ascó, però ara hi trobem integrants de poblacions com Reus, Tarragona i Terrassa.

L’Orquestra Himalaya actua sobretot al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i les Terres de Lleida, i ara estan fent-ho més a Barcelona. També han fet alguns bolos a l’Aragó. Volen seguir creixent i quan acabi aquesta temporada tenen previst incorporar dos músics nous.

La competència de les grans

La Rosaleda és una orquestra d’una mida semblant a la Himalaya, però amb 75 anys d’història. Té seu a Sallent, al Bages, i actua per tot el Principat, a més d’alguns bolos a la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent. Una de les seves vocalistes, la penedesenca Laia Batlle, assenyala que les orquestres grans s’estan “menjant” les mitjanes, ja que poden ajustar més els preus gràcies al gran nombre d’actuacions anuals amb què compten, cosa que no poden fer les de la mida de la Rosaleda, que compta amb deu músics i tres cantants. Les orquestres grans -que són molt poques- actuen tot l’any, però les formacions més petites concentren la seva activitat a l’estiu, sobretot al mes d’agost, quan hi ha una oferta més gran de festes majors. La resta de l’any és molt inestable. “L’any passat vam tenir mitja dotzena d’actuacions al juny, però aquest any només dues. I al setembre ens passa a l’inrevés”, apunta Batlle. Tot això fa que només els músics de les grans orquestres hi tinguin dedicació exclusiva, mentre que els integrants de les mitjanes i petites han de combinar-ho amb altres feines.

En l’època de la Bambu, Joan Anton Romagosa compaginava les actuacions amb l’orquestra amb la seva feina com a professor de música. Ara continua tocant, fent substitucions en orquestres i en un grup de jazz que han format amb altres músics. El músic vendrellenc reconeix que és molt difícil viure només de tocar en orquestres de festa major. Només els components de grans orquestres com la Maravella o la Selvatana ho aconsegueixen.

Quatre dels deu músics de la Himalaya tenen altres feines que no tenen res a veure amb la música. Una de les cantants, la tarragonina Llúcia Cano, és treballadora social i ha d’agafar les vacances a l’agost perquè és quan hi ha més bolos. Laia Batlle (Rosaleda) treballa a Domenys Ràdio.

Mirant el futur

“La gent que ara té cinquanta anys ja no balla. Tots notem aquest canvi generacional”, afirma Jordi Faneca. L’exintegrant de l’Orquestra Bambu, Joan Anton Romagosa, adverteix que pot trigar més o menys anys, però que la música de balls de saló desapareixerà a les festes majors per un tema biològic, i que els repertoris s’hi hauran d’adaptar. “El nostre repertori ha canviat. Abans tenia una primera part de ball amb txa-txa-txa, pasdobles, cúmbies i merengues i una segona part amb música més moderna. Ara la primera part s’ha escurçat i s’ha allargat la segona. El ball s’acabarà en deu anys”, comenta Llúcia Cano, que destaca que la Himalaya aposta per un punt més rocker i que els funcionen molt bé els mix: l’estiu passat va funcionar molt bé el de les cançons més populars de l’any.

Laia Batlle coincideix que el repertori de la Rosaleda ha evolucionat els últims anys, i un exemple d’això és que diverses orquestres s’han preparat per a aquest any el Bohemian rapsody de Freddy Mercury i anteriorment cançons d’Abba. El cinema hi té una influència difícil d’evitar. Batlle es veu cantant ben aviat els temes més coneguts d’Elton John.

Clau de Sol, de 140 a 10 d’actuacions l’any, però fidel al repertori de sempre

Albert Recasens fa 26 anys que forma part del trio Clau de Sol, però admet que les actuacions que feien als inicis no tenen res a veure amb les de l’actualitat. “Fa sis anys que tocar en festes majors és un hobby. Abans en vivíem. Fèiem entre 130 i 140 actuacions l’any i ara només una desena, les que ens venen de gust”, explica Recasens, que ara té com a activitat principal ser professor de música, igual que un altre membre del grup, mentre que la vocalista ha obert una consulta de psicologia.

El músic vendrellenc comenta que en els últims anys el repertori dels grups com Clau de Sol ha evolucionat, però ells van a contracorrent i mantenen -tot i que és molt eclèctic- el repertori de sempre, cosa que els ha reduït les actuacions. A això s’hi ha unit la crisi econòmica, que ha fet que els ajuntaments contractin grups més petits i paguin menys i que s’hagin estès molt les discoteques mòbils. “Nosaltres no podem estar quatre o cinc hores seguides tocant, com sí que pot fer una discomòbil, que no fa cap parada”, assenyala Recasens, que denuncia també l’intrusisme en el sector i l’efecte de la popularització d’espectacles com els balls en línia.

Recasens és crític amb el fet que ara es valori més la posada en escena i la tecnologia per sobre de la música. Sobre l’evolució futura apunta que el ball no desapareixerà, perquè “els humans volem moure el cos”, però que sí que canviarà la manera de ballar. “Els balls en parella, com el pasdoble, el vals o el tango, seran residuals. Estan guanyant molt terreny els ritmes llatins com la bachata o la salsa”, afirma.

Fa dues dècades, el grup vendrellenc havia arribat a actuar a Gandia i Puigcerdà, i ara ho fa en punts més pròxims. La seva última actuació va ser l’últim cap de setmana de juny en una festa d’una parella que celebrava els cinquanta anys de casats, i aquest estiu tenen previstes algunes festes majors en què ja fa anys que toquen perquè busquen un grup amb el seu repertori.

Més continguts de

El + vist

El + comentat